La invasió dels anglicismes: un fenomen imparable o evitable?

La majoria dels termes adoptats tenen la forma corresponent en català, però la internacionalització i el prestigi fan que s'opti per la versió en anglès i, de retruc, es contribueixi a empobrir la llengua

La tendència a adoptar paraules de l'anglès sembla que d'entrada no té retop
La tendència a adoptar paraules de l'anglès sembla que d'entrada no té retop | Pexels
01 de gener de 2024, 13:15
El 2023 fa els últims badalls i, per tant, toca fer balanç. També pel que fa al català. Les inseguretats permanents dels catalanoparlants, les ultracorreccions o hipercorreccions i les interferències gramaticals del castellà han estat elements que han marcat aquest any ple d'atacs contra la nostra llengua. Però això no s'acaba pas aquí. Per si no n'hi hagués prou, a més dels factors anteriors, encara n'hi ha un altre que ha contribuït a l'empobriment de la llengua catalana: la invasió dels anglicismes

En principi, sembla que el fenomen d'adoptar paraules de l'anglès no té retop. Si bé és cert que avui dia s'han integrat a la societat manlleusde l'anglès per laimpossibilitat d'adaptar-los, en general hi ha molts termes que ja tenenla forma corresponent en català. Sigui a partir de formes alternatives, de la incorporació de la forma original sense cap modificació o de l'adaptació de la forma original al sistema lingüístic, com bé s'explica al Termcat, que s'encarrega d'aquesta tasca. Tot i això, moltes d'aquestes paraules encara es fan servir en anglès repetidament, sobretot en l'àmbit empresarial, per aparentar més nivell o per camuflar precarietat. Així doncs, la invasió dels anglicismes realment és un fenomen imparable o evitable?
 

1. Coworking

En l'àmbit laboral, un dels anglicismes més estesos és el terme coworking. La realitat, però, és que hi ha una adaptació catalana per a aquest manlleu: cotreball. Segons el Termcat, es tracta de la "modalitat de treball en què diversos professionals independents comparteixen espai de treball, equipament i recursos tecnològics, que permet estalviar costos i afavoreix la socialització i l'intercanvi d'idees". Per tant, del lloc físic on els professionals duen a terme l'activitat laboral, en direm espai de cotreball. Si bé és cert que lingüísticament es podria veure com un calcde l'anglès, des del punt de vista formal i semàntic seria una forma adequada en català, atès que està creada per prefixació a partir del nucli del substantiu treball amb adjunció del prefix co-, que significa 'ensems amb' o 'en comú', com bé indica el DIEC.

2. Startup

Actualment, les empreses acabades de crear que responen a una oportunitat de mercat important, que tenen un caràcter innovador i que creixen molt de pressa s'anomenen startups. De fet, l'ús abusiu d'aquest anglicisme fa que l'alternativa catalana que proposa el Termcat quedi en un segon pla. Per això, ben poques vegades ens trobarem el concepte empresa emergent, molt més transparent semànticament que la forma original anglesa. Amb tot, aquest cas en concret és una clara mostra de com la internacionalització i el prestigi de la llengua fan que, encara que la forma catalana sigui més entenedora i adequada, sovint s'opti pel mot en anglès. 


3. Chief executive officer (CEO)

En el sector empresarial, últimament es fan servir les sigles CEO, que corresponen a l'equivalent anglès chief executive officer, per fer referència al "membre del consell d'administració d'una societat a qui són delegades algunes de les funcions del consell i que actua en representació de la societat", segons indica el Termcat. Així mateix, es podria dir que aquest concepte forma part de la llista dels anglicismes més innecessaris, ja que en català tenim unes quantes alternatives per a aquest terme, en funció del càrrec corresponent. La principal seria conseller delegat, però també hi ha les formes executiu en cap,president executiu, director executiu, director general i president, entre d'altres. 

4. Staff

Parlant de càrrecs, el grup de treballadors d'una empresa habitualment rep el nom de staff per influència de l'anglès. En català, però, tenim alternatives ben genuïnes que s'han dit des de sempre. Pel que fa al cens laboral dels treballadors d'una empresa, classificats per grups i categories professionals, el Termcat proposa les formes plantilla, equip conjunt de treballadors. En canvi, en el sentit del personal d'una empresa que té com a funció principal establir-ne els objectius i la línia de direcció, s'opta per les formes genèriques equip directiu direcció.
 

5. Spoiler 

El món de l'audiovisual, juntament amb l'empresarial, és un dels més afectats pel fenomen dels anglicismes. Avui dia, qui més qui menys fa servir l'anglicisme spoiler per referir-se a la pèrdua de l'efecte sorpresa d'una pel·lícula o una sèrie per culpa de l'explicació anticipada d'una part important de la trama argumental. Per a l'alternativa en català, el Termcat ha fet una adaptació semàntica del terme i n'ha sortit espòiler, després de desestimar la proposta inicial filtració perquè no aconseguia substituir el manlleu ni acabava de remetre al sentit negatiu del terme original. Tot i això, hi ha expressions més genuïnes que també farien la mateixa funció que espòiler, com ara revelacióesbotzada, rebentada i esguerro

6. Spin-off

El concepte spin-off és un altre dels anglicismes recurrents en l'audiovisual i en l'economia. Segons recull el Termcat, pot fer referència a una "obra audiovisual, literària o gràfica que té origen en una altra d'anterior molt popular, de la qual, generalment, aprofita un o diversos personatges secundaris que esdevenen protagonistes en el nou relat, sovint en un context espacial o temporal diferent" i a una "empresa creada per investigadors d'una universitat o una altra entitat de recerca, amb l'acord de la institució, per a explotar directament el resultat d'una investigació". Per al primer cas, es proposa l'alternativa catalana derivat, tot i que també se'n podria dir teleseqüela o esqueix en determinats contextos. En canvi, per al segon cas, s'opta per filial, empresa derivada, projecte derivat, empresa subsidiària, divisióescissió.

7. Hacker

El món de la tecnologia tampoc no es queda enrere quant als anglicismes. Per exemple, per definir la persona experta en programació o l'individu que entra de manera il·legal en un sistema de seguretat informàtic amb la voluntat de treure'n un profit es fa servir el concepte hacker. El Termcat, en aquest cas, aposta per l'expressió expert informàtic i el mot pirata —i, per extensió, pirata informàtic—,de manera que el verb seria piratejar, i no pas hackejar, i el substantiu de l'acció, pirateig, en comptes de hackeig.
 

8. Fake

Ara tot és fake: comptes fake, usuaris fake, notícies fake o, directament, fake news. Aquest anglicisme, en català, no vol dir res més que fals. Així doncs, sempre serà preferible fer servir el concepte notícies falses o notícies enganyoses per fer referència a la "notícia que difon informació que no és certa, d'una manera generalment premeditada, sobretot a les xarxes socials, amb la intenció de danyar la reputació d'algú o d'influir en l'opinió pública", com bé indica el Termcat. Ara bé, com a substantiu independent també es poden fer servir les alternatives falsedats, enraoniesfal·làcies.
 

9. Feeling

Avui dia tothom es mou i es deixa dur pels feelings. Aquest concepte serveix, sobretot, per definir i explicar experiències subjectives de les emocions. La realitat, però, és que en català tota la vida n'hem dit compenetració, sentiment, sensació, sintonia, química, entesa o avinença, expressions normatives recollides al Termcat i al DIEC. En aquest cas en concret, s'evidencia que l'ús estès de l'anglicisme feeling no té res a veure amb la falta d'alternatives possibles en català, atès que tenim més de cinc opcions per anomenar aquesta emoció tan utilitzada en les relacions entre humans.

10. Bullying

Després d'analitzar els nou anglicismes anteriors i veure que tots tenen alternatives en català, l'últim exemple confirma, definitivament, que la invasió dels anglicismes és un fenomen evitable. El concepte bullying fa referència al maltractament físic o psicològic sistemàtic continuat a un company de l'escola o de l'institut i que li pot acabar provocant problemes físics i psicològics. L'alternativa preferent en català, segons el Termcat, és assetjament escolar, juntament amb intimidació escolar i maltractament escolar. Malgrat que és una expressió més llarga que la forma anglesa, ens ofereix una definició més clara del significat, força important avui dia a la nostra societat. Ara bé, que això no serveixi d'excusa, perquè com a formes curtes per definir aquest concepte també tenim els substantiusassetjament i vexacions