«Tothom ha d'entendre que el bullying és un delicte d'odi»

Fa més de deu anys des que l'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar (ACPAE) acompanya famílies víctimes de bullying o ciberbullying. Un gran equip de professionals de diferents àmbits, com psicòlegs, pèrits o advocats, treballa altruistament per fer prevenció, tot i que ofereixen els seus serveis per ajudar quan els casos ja s'han desenvolupat. Al capdavant de l'equip hi ha actualment el pèrit judicial Joan Martínez, que assegura que un dels grans problemes de la societat és l'encobriment de l'assetjament. 


- Com treballa l'ACPAE?

- Fem diverses accions en què bàsicament lluitem en una mateixa direcció. S'ha de titllar el bullying com a delicte d'odi, un atemptat contra la salut de l'infant. Això és primordial perquè ho entengui tothom: administracions, Departament d'Educació, famílies, justícia, escoles... Si no ho entenem, no podem fer res. En les xerrades que fem a les aules es pregunta qui ha patit assetjament, qui ha fet assetjament i qui ho ha vist, i normalment ningú ens aixeca la mà. Aquest és el gran problema que tenim a la societat, que s'encobreix el bullying. La víctima se sent culpable i creu que vulnerarà la seva integritat si ho explica. 

- Quin és el tipus d'ajuda que proporciona l'associació a les famílies?

- Nosaltres som una associació per a la prevenció. I molts cops, quan et truquen, l'assetjament ja ha passat. Quan et diuen "hem detectat que el meu fill pateix assetjament escolar", ja anem tard. A nosaltres qui ens ha de trucar són les escoles, institucions, empreses particulars, Departament d'Educació, per saber com es pot fer formació en prevenció perquè això no succeeixi. Canviar un individu, es pot canviar, la cosa difícil és canviar un grup d'individus, una societat. I aquí és on tens realment l'èxit: quan aconsegueixes canviar en l'àmbit conductual tot un grup. La nostra associació, crec que per un mal enfocament, funciona com el telèfon de l'esperança. Donem moltíssim suport psicològic i d'escolta activa a les famílies. Ells truquen i volen explicar-te el seu cas. El que fem és que ens escriguin un correu electrònic i gestionem internament amb els professionals que formen ACPAE com els podem ajudar.

- Com tracteu els casos de ciberassetjament que ja s'han produït i que us contacten?

- Els diem què tenen dret a exigir al centre, com han d'actuar davant del centre. Moltes vegades estan desorientats, impotents, frustrats, angoixats i en un moment de xoc. Necessiten que algú els digui cap a on han de caminar, perquè donen voltes sense sentit. Les escoles sovint neguen que sigui un cas d'assetjament per no fer saltar les alarmes i les famílies veuen com el seu fill segueix patint i ningú els fa cas. Des de l'associació tenim un protocol propi perquè el de la Generalitat, al final, és un "quita multas". 

- No funciona?

- Gens. La resposta és senzilla: hi ha registre de casos de bullying? No. Aquesta és la primera trobada que nosaltres hem fet amb els Mossos d'Esquadra, per plantejar-los que s'hauria de fer un recull d'incidències i casos d'assetjament. Necessitem fer un mapa per veure quantes incidències hi ha arreu de Catalunya. I, a partir d'aquí, veure si s'ha reduït. I no, no es redueix. El problema és que el protocol de la Generalitat, tot i haver-se fet ràpidament i incorporat als centres, el que fa és únicament cobrir l'expedient. Així, el centre queda exempt davant d'una denúncia perquè tenen el protocol en marxa. Realment estan fent alguna cosa per garantir la seguretat de la víctima? No, moltes vegades no. Sí que és veritat que sovint hi ha professionals dels centres educatius molt implicats que treballen de manera personal per ajudar la víctima. 

- I el seu, quins punts incorpora?

- En primer lloc, expliquem que com a víctima tens dret a exigir una reunió amb el centre educatiu en què estigui present el director, el tutor i el cap d'estudis; exigir que obrin una investigació interna parlant amb la família de l'afectat i de l'agressor, però també amb els companys de classe individualment i aïllada per protegir la víctima, i amb els professors. Un cop es té informació del cas, aquest es pot resoldre, no abans. El centre ha d'exposar a la família afectada com té previst actuar davant d'aquest cas de bullying i, si no els sembla bé, cal exigir un graó més. En aquest cas seria anar a inspecció educativa o al Síndic de Greuges, que són de les poques vies que existeixen.

- Hi ha altres associacions que ofereixen atenció psicològica a les famílies víctimes de ciberassetjament. Hi podeu acabar derivant alguna de les famílies que us truca?

- Malauradament, no col·laborem amb les altres associacions. Des de l'ACPAE vam intentar fer una plataforma de trobada amb ells i unir sinergies, ja que no som competència i hauríem de treballar plegats, però no vam rebre respostes. Com que no tenim aquesta relació, nosaltres tenim psicòlegs interns que ofereixen aquest servei. Ho fem tot de forma altruista, tenint en compte que estem dins l'associació. 

- Hi ha suficient col·laboració entre la Fiscalia i les famílies víctimes de ciberassetjament?

- De l'1 al 10, un zero. Rotund. No funciona. No n'hi ha. Com a pèrit, a mi, del jutjat, no m'han trucat mai. Si hi hem anat és perquè ens hem presentat com a acusació particular. Res més.

- I amb els Mossos?

- Tenim una proposta sobre la taula per fer un full de ruta conjunt amb totes les associacions que treballem el tema del bullying, però per ara res.