L'esquema, al llarg de les últimes setmanes, ha estat sempre el mateix: negar els fets, menystenir les evidències, evidenciar desmemòria i, si la cosa s'acabava posant una mica lletja, buscar el cos a cos amb els diputats que els interrogaven. A grans trets, aquest ha estat el guió de les compareixences de Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, María Dolores de Cospedal i Alícia Sánchez-Camacho a la comissió d'investigació de l'Operació Catalunya. De novetats no n'ha sorgit cap, potser perquè ningú les esperava. Sí que ha quedat constància de la nul·la voluntat dels protagonistes a esclarir uns fets que, per ara, cap jutjat ha considerat oportú obrir cap investigació d'ofici.
La jornada d'aquest dimarts ha arrencat amb la publicació d'uns àudios -al programa El Món a RAC1- en els quals quedava clar que Cospedal, ministra de Defensa i secretària general del PP durant els fets, i l'excomissari José Manuel Villarejo passaven revista als detalls del pla per frenar el procés català. La conversa entre tots dos deixava unes quantes perles: pressions a l'Audiència Nacional per obrir causes contra dirigents independentistes, celebració de la davallada electoral de CiU -Artur Mas va perdre dotze escons després de les revelacions de la UDEF, que ara se sap que eren falses, sobre comptes a l'estranger- i prospecció d'irregularitats atribuïbles a Oriol Junqueras, president d'ERC.
Davant de les revelacions, Cospedal ha optat per matar el missatger i indicar que els àudios -sabuda com era la tendència de Villarejo de documentar totes i cadascuna de les trobades que tenia- estaven "editats". Sánchez-Camacho, protagonista del dinar a La Camarga amb María Victoria Álvarez -exparella de Jordi Pujol Ferrusola-, s'ha atrevit a denunciar una "vulneració de drets fonamentals" amb les noves revelacions sobre el cas. L'expresidenta del PP català, des que va deixar les responsabilitats a Catalunya, ha anat saltant de càrrecs a Madrid sempre proveïts d'aforament. De moment, això sí, les evidències publicades sobre l'Operació Catalunya no han comportat conseqüències penals.
Els silencis -embolcallats amb un desplegament retòric marca de la casa en el cas de Rajoy, volgudament despistat a preguntes dels diputats- contrasten amb la claredat de les acusacions documentades per Marcelino Martín Blasa finals de l'any passat. L'excap d'Afers Interns de la Policia Nacional espanyola va ressaltar -com ja havia fet al Parlament- l'existència d'una reunió entre Villarejo i Fernández Díaz de la qual es va derivar l'inici de la trama, que també va tenir una pota més enllà de les fronteres de l'Estat, com demostra la fallida provocada de la Banca Privada d'Andorra (BPA). Davant d'això, Sánchez-Camacho ha replicat que l'únic que existeix és el "victimisme independentista".
"M'agradaria que algú de vosaltres estigués en la meva pell i que visqués la vulneració de drets fonamentals que he patit durant anys", ha lamentat l'expresidenta del PP a Catalunya. Una frase que prové de la dirigent d'un partit que va posar les bases per a l'empresonament de la cúpula del procés, que va dur a terme modificacions legals perquè les grans empreses -algunes d'elles hi van col·laborar activament- marxessin del país després de l'1-O i que ha celebrat totes i cadascuna de les vegades que la justícia ha privat de llibertat algun dels protagonistes del referèndum. Resulta poc plausible que Sánchez-Camacho, en el seu dia, es posés a la pell dels empresonats pel procés.
Fins ara, la desfilada de càrrecs del PP a la comissió no ha servit per esclarir res, ni per tenir cap confirmació sobre fins on arribava el coneixement de les maniobres parapolicials per frenar el rumb independentista. En l'ambient hi flota -entre els quadres convergents que continuen en actiu és una fórmula que apareix sovint- la comissió d'un delicte electoral que és irreversible i que, per ara, no ha generat cap interès als jutjats per ser investigat. La comissió no haurà servit per obtenir cap confessió -ningú ho esperava, segurament-, però s'haurà revelat com la demostració del cinisme del PP. Un partit que, si es fa cas al relat de Rajoy i companyia, només passava per allà mentre manava a la Moncloa.