L'esgotament pel mal funcionament de Rodalies ha tocat sostre i Salvador Illa compareixerà aquesta tarda al Parlament per donar explicacions. Després de setmanes d'un intensificat caos a les vies, el Govern ha volgut posar pau recordant les 200 obres de millora que s'aniran fent fins al 2027. Però darrere del mal estat de les infraestructures s'hi amaga un problema a resoldre: l'incompliment sistemàtic per part del Govern espanyol. Entre 2015 i 2023, l'Estat no ha invertit 4.516 milions d'euros que estaven consignats als successius pressupostos estatals i que havien d'anar destinats a la xarxa ferroviària catalana.
És la diferència entre els 7.639 milions d'euros promesos als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) d'aquests nou anys i els 3.123 milions que s'hi han acabat invertint. De tot l'Estat, Catalunya és el territori on més s'han ignorat els compromisos pressupostaris en xifres absolutes. També és el quart (molt a prop del primer) amb un menor grau d'execució: en tot aquest temps, la Moncloa ha realitzat el 39% de les inversions previstes. En altres paraules, ha incomplert el 59% del que ha anat prometent.
Unes xifres que no milloren, malgrat els canvis a la Moncloa i les aliances estratègiques al Congrés. El 2023, l'Estat va executar a Catalunya el 43% de les inversions previstes en matèria ferroviària, repartides entre Renfe (que opera els trens i ofereix el servei) i Adif (que gestiona les infraestructures). Un grau de compliment molt similar al de fa una dècada, quan governava el PP de Mariano Rajoy, malgrat algunes millores entre 2017 i 2020.
Catalunya no està sola en aquests greuges. Els trens de Cantàbria, Andalusia i el País Valencià tenen graus d'incompliment lleugerament pitjors. A l'altra punta de la taula s'hi troba la Comunitat de Madrid, la qual, en aquest aspecte, és el territori més ben cuidat pel Govern espanyol. Si bé entre 2015 i 2020 va rebre una taxa d'execució similar a la mitjana, a partir del 2021 l'Estat hi inverteix molt més del previst. Aquell mateix any, els 343 milions pressupostats inicialment compromesos es van convertir en 516 milions, cosa que suposa un grau d'execució del 150%. El 2022 va baixar al 94%, però el darrer any pel qual hi ha dades (2023) ha tornat a superar la barrera del 100%.
Adif rep una quarta part del previst
Els perjudicis més importants les pateixen les infraestructures. Adif, l'empresa responsable de gestionar i mantenir les vies i altres elements estructurals, va rebre de l'Estat únicament el 24% de les inversions previstes pels PGE de 2023. Concretament, el govern espanyol va invertir a les infraestructures catalanes 262 milions d'euros —excloent l'alta velocitat—, dels més de 1.080 milions que havia promès, un incompliment de 820 milions perduts en només un any. Mirant enrere, les inversions no executades en Adif sumen 2.529 milions d'euros al llarg de nou anys.
Revertir totes aquestes vulneracions serà responsabilitat, ara, del consorci d'inversions entre l'Estat i la Generalitat. En les primeres comissions bilaterals, obertes aquest febrer, els socialistes espanyols han promès als socialistes catalans una millora de les inversions i una major fiscalització de l'execució pressupostària. Un grup de treball, a més, calcularà l'abast del dèficit del govern estatal amb les infraestructures catalanes entre 2009 i 2013.
Els usuaris de Renfe suspenen la gestió
Avaries, retards i cancel·lacions són algunes de les conseqüències de l'infrafinançament de Rodalies i, especialment, de les infraestructures que la sostenen. Unes incidències que han danyat la confiança de la ciutadania, que no veu en els trens de Renfe un mitjà de transport fiable. En la darrera enquesta de valoració del Govern del Centre d'Estudis d'Opinió, la seva puntuació mitjana va baixar en set dècimes respecte a l'any anterior. Les persones que viatgen en tren a la feina o al lloc d'estudis van suspendre la xarxa de Rodaliesamb un 3,7, i la de Regionals amb un 4,6. Són els únics mitjans de transport públics que no superen el cinc. Els Ferrocarrils de la Generalitat, en canvi, més que dupliquen la valoració de Rodalies, amb un 7,7.
Qui més decebut està és la gent jove d'entre 16 i 24 anys —i, en menys mesura, la de fins als 34—, així com la que viu fora de Barcelona ciutat. Són també els col·lectius que més fan servir els trens de Renfe. La satisfacció amb la xarxa de Rodalies, per altra banda, està molt lligada a la ideologia política. Mentre que simpatitzants de partits d'esquerres independentistes són qui pitjor la valoren —l'electorat de la CUP l'abat amb un 2,1 i el d'ERC, amb un 3,5—, només els partidaris del PSC i del PP l'aproven, amb un 5,5 i un 5,7 de mitjana, respectivament.