Torna la lluita per la llengua als carrers per Sant Jordi. No és la primera vegada que passa, i, de fet, hi ha diversos referents històrics que serveixen de mirall, però aquest 23 d'abril ha estat el moment escollit per ressorgir la crida a una gran mobilització pel català al centre de Barcelona. Segons ha pogut saber Nació, una plataforma que integra una trentena d'entitats, entre les quals hi ha Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) o el Sindicat de Llogateres, s'ha organitzat per reivindicar "una diada de Sant Jordi per recuperar l’esperit de lluita en defensa de la llengua".
La cita serà a les 19h a plaça Universitat i la intenció és acabar el recorregut a la plaça Sant Jaume, al punt on s'uneixen les façanes de l'Ajuntament de Barcelona i del Palau de la Generalitat. La plataforma, amb el nom "Sant Jordi per la Llengua", és especialment crítica amb les polítiques aplicades per les administracions les darreres dècades i considera insuficients els gestos dels darrers anys, articulats en mesures no desplegades del tot com el Pacte Nacional per la Llengua. Davant "la manca de polítiques fermes" des de les institucions, les entitats exigeixen "l’aplicació de mesures valentes per promoure el català en tots els àmbits, perseguir les discriminacions lingüístiques i destinar tots els recursos necessaris a cobrir la demanda formativa de català". I ho pensen reblar amb una crida popular en un dels dies més assenyalats del país.
La data escollida, a més, serveix d'homenatge a la mobilització que va tenir lloc quaranta anys enrere, pel mateix motiu. "El vespre de la diada de Sant Jordi del 1985, la policia espanyola va irrompre a la Rambla de Barcelona per reprimir una manifestació en defensa del català. L’acció va causar ferits entre els manifestants, paradistes i passejants, i va provocar grans destrosses. Quatre dècades després, la situació de la llengua no ha fet més que agreujar-se. El català viu un retrocés històric sense precedents", estableix el manifest.
Les dades que ho demostren fan referència a l'enquesta d'usos lingüístics presentada recentment, que estableix que només un 32,6% de la població catalana assegura fer servir la llengua del país de manera habitual. La xifra implica un retrocés respecte del 36,1% que retratava l'últim estudi. També, fa pocs anys, es va presentar un informe que concloïa que el català ja no era la llengua d'ús preferent entre els joves a cap districte de Barcelona. Ni a Sarrià-Sant Gervasi, ni a Gràcia, ni a les Corts, ni a Horta-Guinardó la llengua catalana aconseguia superar el castellà, mentre que l'anglès -de lluny- continuava sumant parlants.
Per més que les reminiscències històriques vinculin totes les mobilitzacions de Sant Jordi per la llengua, amb el pas dels anys també han canviat les amenaces a l'idioma. Ara, la salut del català a Barcelona ha de combatre un altre procés assenyalat amb contundència per part de les entitats convocants, com és el fet de prioritzar l'atracció d'estrangers amb diners, ja sigui per uns pocs dies, com a turistes, o perquè s'hi instal·lin de manera permanent, com a expats.
"El model econòmic de la ciutat, basat en l’especulació immobiliària i el turisme, agreuja els efectes de la globalització, gentrifica els barris i posa en perill la cultura pròpia. La Barcelona de postal feta pels grans esdeveniments ha esdevingut una poderosa màquina de trinxar la cultura i la llengua, afavorint la política d’assimilació promoguda per l’estat espanyol", remarca el text.
A la plataforma "Sant Jordi per la Llengua" també s'integren el Consell Nacional de Joventut de Catalunya o els principals sindicats de treballadors i estudiants de l’àmbit de l’ensenyament, com USTEC, la Intersindical, la CGT Ensenyament, o el SEPC.