L'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població és la gran eina per a diagnosticar el grau de salut del català. Es publica cada cinc anys i ja des de fa diverses onades mostra un retrocés en el nombre de parlants, malgrat que deixa entreveure algun bri d'esperança, com que, dins de la família, s'utilitza sobretot per a dirigir-se als fills o que 900.000 persones migrades tenen ganes d'aprendre'l. A continuació hi trobareu les grans deu claus que deixa l'enquesta, presentada aquest dimecres pel Departament de Política Lingüística, il·lustrades amb gràfics.

1. L'ús del català recula en totes les franges d'edat

És la llengua habitual de 2,2 milions de persones, el 33% de la població de més de setze anys que viu a Catalunya. Una dada que baixa en tres punts i mig respecte del 2018 i que es repeteix entre tots els grups d'edat, especialment entre la població més jove. Els parlants d'entre 16 i 29 anys han passat de ser el 35% al 29% de la seva franja. Val a dir, però, que el castellà també recula com a llengua habitual: fa una dècada que creix el nombre de persones que alterna les dues llengües de manera equitativa i, també, el de la gent que fa servir altres idiomes. L'aranès, també en declivi, compta amb 3.000 parlants.

2. Una societat molt diferent

Per explicar l'evolució del català cal tenir en compte com ha canviat la societat catalana: des de principis de segle ha viscut un fort creixement demogràfic, tant per l'arribada de nous ciutadans com per l'allargament de l'esperança de vida —avui hi ha més catalans nascuts a Catalunya que fa vint-i-cinc anys—. Veient les xifres absolutes, el nombre de parlants del català ha crescut: des de fa cinc anys, n'hi ha 267.600 més, la majoria persones migrades. Però això amaga una part important de la imatge: els parlants no han augmentat tant com la població.

3. Joves catalanoparlants que no se senten "seva" la llengua

Bona part del focus es troba entre la gent jove, ja sigui perquè és el grup on el català més ha retrocedit o perquè, a llarg termini, suposen el futur de la llengua. Més enllà dels parlants perduts, un símptoma preocupant és que s'ha invertit la balança entre els que la tenen com a llengua materna i els que la identifiquen com a llengua pròpia. En anys anteriors, s'havia observat que molts joves que havien crescut parlant castellà a casa consideraven el català com la seva llengua d'identificació. En canvi, l'enquesta publicada aquesta setmana mostra que un gruix important que va utilitzar el català en la seva infantesa no el considera com la "seva" llengua.

4. El castellà domina en contextos socials; el català, en formals

Però l'ús d'una llengua o una altra no és sempre el mateix: depèn dels contextos i les situacions. Molta gent alterna del català al castellà depenent de la persona amb qui conversa. En general, el català pateix en contextos socials i informals, com en les xarxes socials, converses amb amistats, el veïnat o membres de la llar. En canvi, és en contextos més formals on el català despunta més: l'àmbit on més s'utilitza és el de les relacions amb les administracions locals i de la Generalitat, amb la policia, sanitaris o personal d'entitats financeres.

5. En català, sobretot amb les criatures

Tot i això, hi ha una dada positiva, que permet mantenir l'esperança. Mentre que la llengua preferida per parlar amb els avis, els pares i la parella és clarament el castellà, quan es miren les converses amb la canalla, la situació s'equilibra: en converses amb familiars, el català va dirigit sobretot cap als fills. La transmissió oral no només no s'atura, sinó que augmenta un 7%.

6. Les persones migrades, les més interessades a aprendre català

Malgrat que és un dels col·lectius amb més dificultats per parlar català, les persones migrades són les més interessades en aprendre la llengua. A 900.000 persones estrangeres, el 54% de totes les que viuen a Catalunya, els agradaria millorar les seves competències. Top Manta ha llançat una campanya per demanar a la Generalitat que incrementi l'oferta de places dels seus cursos, que avui és completament insuficient per a cobrir la demanda.

7. El català és residual a la Justícia

En les interaccions de la ciutadania amb les administracions és on es registra un major ús del català, un fet que no sorprendrà excessivament, ja que els òrgans judicials estan castellanitzats. Sigui per voluntat pròpia o per desconeixement del català entre les files de la Justícia, només el 15% de les persones enquestades s'hi dirigeixen en català.

8. Exclusió del món digital

El català també és minoritari en l'àmbit digital. Només el 30% de la població afirma que publica continguts a xarxes en català i que es comunica per missatgeria amb aquesta llengua. Unes dades, també, que disminueixen en les franges baixes d'edat. Només el 8% de les persones d'entre 30 i 44 anys fa servir sempre el català per a comunicar-se amb el seu entorn per WhatsApp i altres aplicacions.

9. Només el 5% pot viure íntegrament en català

Queda fora de discussió que els drets lingüístics dels catalanoparlants no estan garantits a Catalunya. Mentre que dos milions de persones la consideren la seva llengua pròpia, només 336.000 poden viure íntegrament en català. És el 5% de la població major de setze anys. A l'altra banda del gràfic, s'hi troben 1,6 milions de persones que no fan servir mai, però mai, el català.

10. L'àrab, l'anglès i l'amazic segueixen el rànquing

Mentre que el fals bilingüisme amenaça el català, Catalunya acull moltes altres llengües. Les més parlades són l'àrab, l'anglès i l'amazic. Juntes sumen el 2% de la població de Catalunya.