L'Enquesta d'Usos Lingüístics, presentada aquest dimecres per l'Institut d'Estadística de Catalunya, revela que la població migrada és la que té més dificultats per parlar català, però que també és la que té més interès d'aprendre'l: són 904.000 persones els agradaria millorar els coneixements de català, el 54% dels catalans nascuts a l'estranger. Top Manta, la cooperativa popular de venedors ambulants de Barcelona, ha denunciat en una campanya mediàtica les greus dificultats que tenen per accedir a cursos oficials.
En una campanya a les xarxes socials, l'entitat vinculada al Sindicat Manter desmenteix els discursos d'odi que culpen les persones migrades del retrocés de la llengua i exigeix a la Generalitat de Catalunya que ofereixi més classes de català. D'acord amb les dades d'Òmnium Cultural, hi ha només 120.000 places disponibles, moltes menys de les que són necessàries: 2 milions de persones volen aprendre'l, d'acord amb l'enquesta. Una tercera part d'aquestes persones interessades són migrades. El Departament de Política Lingüística va anunciar fa dues setmanes que ampliaria l'oferta amb 1.000 places més a través de convenis amb associacions, que seran les encarregades d'impartir els cursos.
🔴 L’enquesta d’Usos Lingüístics confirma el retrocés del català. Culpar les persones migrades és equivocar-se: l’administració no garanteix que el puguem aprendre i per això ens autoorganitzem.#Catalaperatothompic.twitter.com/ybJHPsEpXY
— ✳️ Sindicato Mantero BCN (@sindicatomanter) February 19, 2025
El desembre passat, el dia que es van obrir les inscripcions per als cursos de català del Consorci per la Normalització Lingüística, les places es van esgotar de seguida. Top Manta va explicar en una publicació d'Instagram que només s'hi van poder inscriure 3 persones de l'organització, de les 52 que ho volien fer. Això, malgrat llargues hores d'espera a les oficines presencials del Consorci i al portal web.
Top Manta, a més, posa èmfasi en diverses barreres que dificulten que puguin accedir a cursos de català. Més enllà de l'escassetat de places, critiquen la complexitat de les inscripcions —només es poden fer dos dies cada l'any— i que els horaris de les classes són moltes vegades incompatibles amb la feina i la conciliació familiar. A més, per a les persones que viuen fora de grans ciutats suposen llargs desplaçaments.
Totes aquestes dificultats xoquen amb la importància d'aprendre català: no només per a la integració social, sinó també per a accedir als papers: l'administració exigeix haver cursat classes de català durant almenys 45 hores per tal d'optar a la regularització i demanar un permís de treball i residència. La incoherència entre les exigències i la manca d'oferta els indigna: "Ens provoca moltes angoixes i cronifica la nostra situació irregular", denuncia el portaveu de Top Manta, Aziz Faye.
Top Manta reivindica la importància de teixir xarxes socials i veïnals i millorar la relació entre persones de tots els orígens que permeti les persones migrades parlar més en català. A més, com ja va recordar Òmnium Cultural en una campanya de fa uns dies, és molt important que la població catalanoparlant no canviï la llengua automàticament al castellà quan es dirigeixi a persones d'aquest col·lectiu.