El català només és la llengua habitual d’un terç de la població. Aquesta és la dada que amoïna més de l’Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població 2023 (EULP), publicada aquest dimecres pel Govern i presentada pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Malgrat que és quinquennal i l’última edició s’ha fet esperar, els resultats no són sorprenents: evidencien un panorama complex i preocupant, però ofereixen dades que demostren que encara hi pot haver esperança. Per tant, no hem de caure en el discurs apocalíptic, però tampoc en una actitud de cofoisme.
Com a dada més optimista, cal destacar que la transmissió de la llengua de pares a fills s’ha incrementat més d’un 7%. A més a més, el català ha guanyat 267.600 nous coneixedors de 15 anys o més. Ara bé, en un context cada vegada més multilingüe, cal que el català incorpori nous parlants i que també es converteixen en parlants habituals, malgrat que per esdevenir catalanoparlant necessiten almenys deu anys. Després d’analitzar la salut del català en deu gràfics, l’EULP 2023 planteja deu reptes vitals per millorar la situació de la llengua d’una vegada per totes.
1. Salvar el català en un context de plurilingüisme
Des de fa molts d’anys, el català es veu obligat a conviure amb el castellà en un context de fals bilingüisme i d’onades d’immigració a Catalunya. A partir de l’any 2000, però, van anar disminuint els fluxos de població d’Espanya i van començar a augmentar els fluxos de població de la resta del món. El resultat és que avui dia Catalunya és un país d’immigritud i multilingüe. Per tant, a partir d’ara no només cal fer front al predomini del castellà, sinó també a l’augment de les altres llengües, ja que van guanyant terreny i poden fer perillar la situació del català. De fet, segons l’EULP, el castellà com a llengua habitual ha baixat del 48,6% el 2018 al 46,5% el 2023 en termes relatius per l’acollida d’altres llengües. Respecte al 2018, destaca l’augment del nombre de persones que saben parlar l’anglès, l’àrab, l’italià, el portuguès i l’amazic, cinc llengües que cal tenir en compte a mitjà i a llarg termini com a amença per al català. Per exemple, d’entre les cinc, les més parlades són l’àrab, l’anglès i l’amazic, i juntes ja sumen el 2% de la població de Catalunya.
2. Fer que el creixement de la població sigui igual que el dels parlants
El conseller Vila revelava en una entrevista a Nació que la dada més negativa que extreu de l’EULP és que encara no arribem a fer que el creixement de la població sigui igual que el dels parlants. Ara com ara, el català ha guanyat 267.000 coneixedors, però aquest nombre de nous coneixedors és inferior al creixement de població, de 398.500 persones. Per recuperar terreny perdut, necessitaríem que el creixement de parlants, tant de coneixedors com d’usuaris, fos superior. Malgrat que és un repte complex, Vila veu possible aconseguir-ho, però només a partir d’un treball conjunt entre la societat civil, la ciutadania i el Govern.
3. Convertir els nous coneixedors en parlants habituals
“Per passar de no fer servir mai el català a ser-ne parlant habitual primer has de passar per un estadi intermedi. De miracles, no n'hi ha”, diu el conseller de Política Lingüística. Ara mateix, es calcula que dos milions de persones voldrien aprendre català. De fet, l’EULP destaca una àmplia predisposició per aprendre o millorar el coneixement de la llengua. En aquest sentit, els cursos de català són clau, però fa mesos que hi ha un dèficit de places. Així mateix, aquest dijous, l’endemà de la publicació de l’EULP, el Govern ha anunciat un pla de xoc per promoure el català que consistirà en un increment substancial del nombre de places i cursos al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), i Vila ha assegurat que amb aquest pla “s’eixugaran” totes les llistes d’espera per accedir als cursos d'aprenentatge de la llengua. Ara bé, amb els cursos no n’hi ha prou, cal que els alumnesno abandonin les classes i que s’engresquin a parlar el català fora de les aules després d’obtenir l’acreditació si es vol que es converteixin en parlants habituals.
4. Continuar transmetent el català intergeneracionalment
Una de les dades més positives de l’EULP és que la transmissió del català de pares a fills ha augmentat un 7%, quan semblava que hauria disminuït. Tot i això, gran part d’aquests pares que parlen en català als fills a casa es passen al castellà fora de casa. En aquesta línia, el conseller Vila posa l’exemple següent: “Si un nen de tres anys veu que el seu pare es passa al castellà amb els pares dels seus companys perquè porten un mocador, perquè tenen un determinat color de pell o perquè parlen una altra llengua, per lògica, el que aprenen és que ells també han de parlar en castellà”. Per això, cal que la transmissió lingüística intergeneracional passi per tots els estadis, i no només de pares a fills, i també donar exemple fora de casa. Segons l’EULP, la llengua preferida per parlar amb els avis, els pares i la parella continua sent clarament el castellà.
5. Animar els joves a parlar en català habitualment
Pel que fa a la llengua habitual, segons l’EULP, el castellà creix en les generacions joves i el català decreix des de la gent gran fins als adults joves. Concretament, l’anàlisi per franges d’edat mostra que el català decreix des dels més grans de 65 anys fins als adults joves, de 30 a 44 anys, com a llengua inicial i habitual única, i repunta entre els més joves, de 15 a 29 anys, malgrat que després opten pel castellà en contextos socials. Per entendre aquestes dades, cal tenir en compte que a les franges intermèdies és on es concentra la major part de la població arribada els últims anys i que, en canvi, la franja més jove és la més beneficiada de l’accés al català a l’escola. Així doncs, cal fer entendre a aquests joves que el català no només és la llengua de l’escola, sinó que també és útil per a les relacions socials.
6. Garantir el dret a ser atès en català als àmbits de consum o serveis
L’ús del català destaca en contextos formals, però pateix en contextos informals. Per exemple, és habitual fer-lo servir a l’administració local, a l’administració de la Generalitat de Catalunya i amb la policia local i els Mossos d’Esquadra, ja que són els àmbits que vetllen per la capacitació lingüística del personal o en què tendeix a haver-hi més personal educat a Catalunya i, per tant, ofereixen més l’opció lingüística a l’usuari, segons assenyala l’EULP. En canvi, als àmbits de consum o serveis hi ha més tendència a fer servir el castellà o alternar el català amb el castellà, com per exemple als grans comerços, als restaurants, als bars, al metge o a les entitats financeres, perquè encara no es té garantit el dret de ser atesos en català i es vulneren els drets lingüístics dels catalanoparlants constantment.
7. Aplicar polítiques lingüístiques transversals
Per a aquesta nova legislatura, ja s’ha repetit diverses vegades que calen polítiques lingüístiques transversals i multinivell, una cosa que només es pot arribar a aconseguir amb el pas que s’ha fet de crear el nou Departament de Política Lingüística. Actualment, és urgent actuar en Educació, Salut i Justícia. Pel que fa a aquests últims dos àmbits, el Govern ja ha impulsat cursos i classes particulars de franc i en horari laboral perquè els metges i els jutges puguin aprendre català. Tot i això, després cal trobar la manera de vetllar perquè facin servir la llengua i tothom que ho vulgui pugui ser atès en català. D’altra banda, a l’escola cal repensar si s’hi hauria d’aplicar un model d’immersió lingüística actualitzat, atès que ara mateix tenim un model de conjunció lingüística ple de forats. Així mateix, segons el conseller, Vila, “aquest Govern assumeix la necessitat de treballar pel català des de tots els altres departaments, i amb tots anem avançant en els diferents plans”. En aquest sentit, la signatura del Pacte Nacional per la Llengua pot ser clau.
8. Aconseguir que el català tingui cabuda al món digital
El català encara continua tenint molt poca presència al món digital, malgrat els esforços de la societat civil, imprescindible per normalitzar la llengua a internet. Amb tot, no hem d’oblidar que, malgrat que les xarxes sovint es poden convertir en espais d’assetjament a la comunitat catalanoparlant, també poden oferir espais de trobada per als parlants de les llengües no hegemòniques com el català, un espai en què puguin compartir la llengua amb seguretat. L’EULP indica que només el 30% de la població publica continguts a les xarxes en català, atès que encara hi ha el pensament que si es publica en castellà es pot arribar a més gent i que el català és una llengua de segona i no és útil en segons quins àmbits.
9. Millorar l’ús del català en els contextos socials
El català sí que és útil en els contextos socials, però encara ens falta demostrar-ho i crear oportunitats per fer servir la llengua en l’oci, el lleure, les xarxes, els videojocs, les noves tecnologies i l’esport, entre d’altres. De fet, l’EULP deteca que el català pateix en contextos socials i informals, com ara les xarxes socials, les converses amb les amistats i la interacció amb el veïnat. Cal que els catalanoparlants creem espais, xarxes, vincles i relacions socials per fer que els que no parlen la llengua en aquests contextos s’hi engresquin. A banda, avui dia els joves tenen la percepció que el català és la llengua de l’escola, i el castellà, la llengua per relacionar-se amb les amistats. Per això, en aquest àmbit és important que sorgeixin nous creadors de contingut en català a les xarxes, atès que esdevenen models de comportament social i lingüístic.
10. Poder viure plenament en català a Catalunya
Viure plenament en la llengua del país ha de deixar de ser una reivindicació constant i s’ha de convertir en una realitat completament normal a la nostra societat. L’enquesta assenyala que ara mateix només 336.000 persones poden viure íntegrament en català, és a dir, el 5% de la població de més de 16 anys. Tot i això, igualment és agosarat pensar que poden viure completament en català perquè, per més que el parlin sempre, veuran com els seus drets lingüístics no estan garantits: des de l’etiquetatge als comerços fins a la carta en un restaurant. Per això, és important que l’administració exigeixi complir la legalitat vigent de manera sistematitzada i que es denunciïn els casos de discriminació lingüística.