Com gestionar la tecnologia, la que ja tenim (com és el cas de la telefonia mòbil) i la que s'està implantant (com és el cas de la intel·ligència artificial), és un repte permanent de la societat. Ha canviat la nostra manera de treballar, de gestionar el temps i també de fer xarxa. I, al costat de les coses positives, que en són moltes en tots els àmbits, també n'hi ha de negatives. En el cas dels més petits, l'abandonament de les relacions socials en una edat crítica, l'addicció a jocs i a les xarxes, i la dificultat per adoptar hàbits com la lectura o el de concentrar-se una bona estona en un sol assumpte. Fa temps que el problema està detectat i ara, després d'abordar-ho amb experts, fer recomanacions i avaluar-les, el Departament d'Educació ha madurat més la decisió i aposta per prohibir els mòbils a l'ESO, l'educació que va entre els 12 i els 16 anys. És, de fet, quan la majoria dels nens i adolescents reben el seu primer telèfon.
Fins ara hi havia possibilitat, en alguns centres, de fer-lo servir al pati o per tasques pedagògiques. No sembla que ni els pares ni els mestres, ben conscients de la situació i de què és i què no és útil a l'aula, ho vegin com una mala sortida. De fet, no consta cap escola que hagi revertit les mesures més restrictives un cop aplicades. Però seria enganyar-se pensar que tot comença i acaba a l'escola. Entre altres coses perquè a l'aula, on hi són només unes sis hores al dia, els alumnes fan feina i no poden estar pel telèfon i quan tenen més temps lliure i poden estar més vagarosos és a casa, els caps de setmana o durant les vacances d'estiu.
A l'escola se li encarrega ara la gestió privativa d'un aparell que han decidit comprar les famílies i, més enllà d'això, sorgeix de nou la idea que aquesta ni ho pot ni ho ha de fer tot. Cada cop que es detecta un problema o una urgència (ja sigui manca d'educació financera, mediàtica, ambiental, sexual o feminista) mirem cap a l'escola i debatem què més pot o ha de fer. Com si no estigués ja molt exigida per les dificultats per atendre la diversitat a l'aula i la necessitat de millorar la formació i el nivell dels mestres i el de l'alumnat en àrees tradicionals com les humanitats o les matemàtiques. Amb els mòbils, el Departament arriba tard, segur. Però també fa el que toca fer i el que pot fer. Les recomanacions de diversos agents fa molt temps que són inequívoques.
Però, i les famílies? És correcte, sabent els efectes que té, donar un telèfon a un nen perquè s'entretingui, estigui "localitzat", o senzillament perquè hi ha companys de classe que en tenen i ells als 12 anys en volen tenir també, tal com ens indiquen les dades? L'educació dels fills és, també i sobretot, cosa dels pares. El marc educatiu i legal els ha d'ajudar (donar cobertura, mai millor dit) per prendre decisions amb més determinació. De fet, conscients de la situació i de les mesures que prenen molts centres, ja hi ha famílies que s'ho plantegen de forma diferent. El debat és ben viu.
En aquest sentit, i com passa amb el consum de tabac, alcohol o l'entrada a determinats locals, tal vegada tindria sentit prohibir la venda i ús de telèfons mòbils a menors de setze anys. Si està acreditat el problema que genera i no el poden usar al pati de l'escola ni fer-lo servir entre classe i classe, com faria qualsevol adult, quina justificació té que en tinguin? Segurament cap i, ara que ja s'hi han posat, un pas que anés més enllà de l'escola ajudaria els pares a fer el que toca.
Fins on mana Sílvia Orriols?; per Joan Serra Carné i Martí Oliver.
La Generalitat aprofita la venda massiva d'un fons per adquirir 743 pisos de cop; per David Cobo.
Passeig triomfal de Cañete per reeditar el lideratge de Pimec; per Pep Martí.
Els catalans que van comandar l'únic hotel de cinc estrelles a Gaza; per Lluís Girona Boffi.
- Catalunya perd el 28% dels animals en dues dècades; per Arnau Urgell Vidal.
El passadís
La negociació al si del govern espanyol per aprovar l'avantprojecte de llei de reducció de la jornada laboral va ser dura. Feia setmanes que Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministra de Treball, se les tenia amb Carlos Cuerpo, ministre d'Economia. La reunió del Consell de Ministres de dimarts no va estar exempta de tensions i d'algun comentari feridor, segons que m'expliquen. Díaz havia dit que era de "mala persona" no avalar la mesura i dimarts, a la reunió, va demanar als seus companys "prudència" en les declaracions. Les seves paraules van provocar comentaris mordaços de Cuerpo. Per evitar que la cosa s'enfilés la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va haver d'intervenir per frenar l'escalada de retrets entre ministres. Les deliberacions del Consell de Ministres no sempre són secretes i no sempre són plàcides, menys encara quan és un govern de coalició.
Vist i llegit
Elon Musk té l'encàrrec de Donald Trump de retallar i fer més "eficient" l'administració americana. La seva arribada ha posat en alerta molts funcionaris i reguladors de l'administració perquè el propietari d'X té nombrosos interessos empresarials en assumptes que gestiona el govern. De moment intenta reduir la burocràcia amb eines com ara una IA per avaluar tots els contractes públics. Tot plegat ho explica aquest extens i documentat reportatge de The New York Times, que signen Jonathan Swan, Theodore Schleifer, Maggie Haberman, Kate Conger, Ryan Mac y Madeleine Ngo. "Un funcionari de Trump, que no estava autorizat a parlar públicament, deia que, en general, Musk era considerat com algú que actua amb un nivell d'autonomia que gairebé ningú no pot controlar", afirmen.
El nom propi
Alberto Fernández Díaz, germà de l'exministre Jorge Fernández Díaz, és un gran reserva de la política catalana. Va ser molts anys regidor a Barcelona (va arribar a aconseguir 9 regidors que el van convertir en soci habitual del govern de Xavier Trias) i també cap de files del seu partit al Parlament. De fet, ell va substituir a Aleix Vidal-Quadras quan Jordi Pujol va demanar a José María Aznar que el rellevés per la seva agressivitat en els temes de llengua. Fernández Díaz representa dins el PP una dreta clàssica i, amb 63 anys i avorrit d'exercir d'advocat des que va deixar la primera línia, es resisteix a marxar del tot, cosa que inquieta alguns dels seus companys, i especialment Daniel Sirera, actual cap de files a l'ajuntament i amb qui no té una relació gens cordial. La nova plataforma que anima Fernández Díaz i que us expliquem avui portarà alguna cosa més que cua.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.