L’anunci de la presentació de l’associació Barcino5G que impulsa l’exregidor del PP a Barcelona Alberto Fernández ha posat dels nervis molta gent al seu partit. El proper 15 de febrer es farà un acte al centre cívic Pere Pruna que serà la posada de llarg social de la plataforma, que vol treballar per “promoure iniciatives per la millor Barcelona”. Segons fonts del partit, el moviment de Fernández ha generat preocupació en el grup municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona, que presideix Daniel Sirera. Malgrat això, fonts del grup municipal han assenyalat a Nació: "Valorem positivament qualsevol iniciativa que sorgeixi de la societat civil per aportar idees al debat públic a Barcelona".
La irrupció pública d’una figura històrica de la formació (amb setze anys de regidor, del 2003 al 2019) al capdavant d’una entitat no vinculada al partit sinó a la societat civil és vista per alguns dirigents amb neguit pel que pugui ser de contradicció amb el missatge de Sirera des del consistori. En tot cas, el component “fernandista” de Barcino5G és evident. En la junta de l’entitat, hi són també Àngels Esteller, regidora i diputada al Parlament, i l’exregidor Xavier Mulleras, de sempre molt propers a Alberto Fernández.
De fet, l'exdirigent fa molt de temps que treballa des de Barcino5G. Exactament des del mateix moment en què va deixar la regidoria, després de les municipals del 2019. Eren els temps de Pablo Casado, amb la seva aposta per l’empresari independent Josep Bou. Fernández va passar després a un segon terme, però mai va deixar l’activitat política. Els darrers cinc anys ha organitzat nombroses trobades amb personalitats de l’àmbit econòmic, especialment, sempre entorn Barcelona.
Tensions Sirera-PP de Barcelona
El moment en què es produeix aquest moviment de l’exregidor coincideix amb certa tensió entre Sirera i la direcció del PP a Barcelona, presidit per l’alcalde de Castelldefels Manuel Reyes. Aquest prové dels rengles fernandistes que comandaven els germans Jorge i Alberto Fernández, i els darrers temps s’hauria allunyat de Sirera.
La seva arribada per encapçalar la candidatura a l’Ajuntament de Barcelona va ser ben rebuda pel partit, que d’aquesta manera resolia els problemes que havien sorgit amb Bou. Els bons resultats obtinguts (4 regidors) van consolidar Sirera com una figura ascendent. A més, la direcció d’Alberto Núñez Feijóo va beneir l’operació. I hi havia algun membre de la direcció de Barcelona que havia treballat amb ell quan aquest va presidir breument el PP català (2007-08). És el cas d’Agustín Parra, actual vicesecretari d’organització del PP a Barcelona.
Però el cap del grup municipal ha anat forjant un equip propi. Ja es va notar en la confecció de la candidatura municipal, quan Sirera va imposar el nom de Víctor Martí, amic proper i en aquell moment fora del radar del partit. I algunes designacions de consellers de districte les ha fet Sirera al marge del PP barceloní. De totes maneres, en aquests moments Sirera és probablement el dirigent del PP català més acaronat per Génova. En la reunió de la interparlamentària del PP celebrada a Vic dissabte passat, va ser ell qui va fer d'amfitrió del portaveu al Congrés, Miguel Tellado. Un fet que va molestar alguns, ja que el partit té un jove diputat vigatà, Pau Ferran.
Una mala relació històrica
Fonts del PP expliquen que Sirera i Alberto Fernández mantenen una relació complicada des de fa anys, de quan el partit vivia les tensions entre el fernandisme i els joves que ascendien a l’escalf d’Aleix Vidal-Quadras. Però la batalla va acabar sent personal en el congrés del 2008. Era el període posterior a la sortida d’escena de Josep Piqué. Fernández i Sirera havien mobilitzat els seus partidaris de cara a un congrés on també es va posicionar l’aleshores dirigent Montserrat Nebrera. Finalment, Génova va arbitrar i va ser Alícia Sánchez Camacho qui va encapçalar la llista oficialista, derrotant Nebrera. Sirera i Fernández van fer un pas al costat.
D’aquesta pugna interna en resta al marge el president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández. L’actual líder de la formació va revalidar la condició de cap de cartell tot i no ser el preferit de Génova, però ara pot lluir un nodrit grup al Parlament i ha construït la seva biografia subratllant un perfil propi que ha combinat la duresa dialèctica amb el sobiranisme amb la capacitat de discrepar obertament de Vox, en una línia no sempre entesa dins del partit. No sembla que aquest pols al PP de Barcelona hagi de ser la seva batalla.