Fins on mana Sílvia Orriols?

És la cara d'Aliança Catalana des que un nucli dirigent de fora de Ripoll ansiós d'un lideratge per a l'extrema dreta d'arrel catalana la va ajudar a gestar el partit; porta el pes de les sigles, però té menys incidència en la vida orgànica de la formació

Sílvia Orriols, en un ple del Parlament
Sílvia Orriols, en un ple del Parlament | Tomàs González Carbó
Joan Serra Carné / Martí Oliver
05 de febrer de 2025, 19:48
Actualitzat: 20:00h

L'escena relatada per antics companys de partit data de quan Sílvia Orriols era regidora de l'oposició a Ripoll i, Aliança Catalana, un projecte polític encara tendre. Alguns membres de l'executiva ripollesa de la formació -l'única estructurada en aquell moment, abans de les eleccions municipals de 2023- havien acabat una reunió ordinària, ja de negra nit, i van decidir allargar la conversa al carrer abans de tancar la jornada de treball. Orriols, que tornava a casa després d'haver participat en la mateixa trobada, els va veure departir i hi va intuir maquinacions, perquè les discrepàncies ja afloraven en aquell primer nucli dirigent a escala local mesos abans dels comicis. Orriols va fer saber als seus companys de partit que el contacte improvisat fora de la seu, del qual en deduïa retrets en forma de conxorxa, no li havia agradat. Els protagonistes, veïns de Ripoll, encara recorden l'episodi.

Orriols i Aliança Catalana han anat sumant companys de viatge des d'aquella gènesi ripollesa de l'aventura política de l'extrema dreta d'arrel catalana. Alguns dels primers correligionaris, els que de seguida van intuir que el projecte pretenia anar més lluny del Ripollès i estava controlat "des de Barcelona" pel pinyol que acabaria consolidant la marca, descriuen una dirigent desconfiada i amb poc corpus ideològic més enllà dels "seus temes" -sintetitzats en el nacionalisme essencialista i la islamofòbia-, però de discurs magnètic i conducta intuïtiva. I prou hàbil també per deixar-se acompanyar. El trajecte que ha fet és conegut: va començar a l'Ajuntament de Ripoll, però ja té dimensió nacional.

La investigació publicada aquesta setmana per Nació ha detallat quins han estat els noms que han influït la penombra d'Aliança Catalana, dirigents com Eduard Llaguno i Maiol Sanaüja, que van ajudar Orriols a assolir l'alcaldia de la seva vila, pas previ a fer el salt al Parlament. De l'alcaldessa i diputada se'n coneix el lideratge públic del partit, però quin és el seu rol de portes endins? Una desena de fonts consultades per aquest diari en detallen l'ascendent que exerceix i quina és la seva implicació en la vida orgànica de la formació.     

I el primer que destaquen és com Orriols ha equilibrat la condició de cara visible del projecte -i responsable última de les decisions rellevants que pren el partit- amb la distància que ha mantingut amb la construcció de l'estructura de l'organització, ara centrada en l'expansió territorial arreu de Catalunya. Ja sigui pel pes de les responsabilitats assumides en els darrers temps -ha exercit d'alcaldessa en l'últim any i mig, i és diputada al Parlament, a més de mare de cinc fills-, per la delegació volguda de tasques o per centrar els esforços en allò en què ha mostrat més aptituds, Orriols ha evitat el protagonisme en el funcionament intern d'Aliança. El partit creix a partir de la reverberació que genera el seu lideratge, però la presidenta no s'ha prodigat en el contacte amb la nova militància més enllà de Ripoll.  

Sense presència als congressos comarcals

La formació d'extrema dreta ha fet en els últims mesos una vintena de congressos comarcals per desplegar-se en diferents punts del país, pensant en les eleccions municipals de la primavera de 2027. En el moviment de diumenge passat a l'Alt Empordà, Orriols no hi va ser present. I tampoc va participar, per posar un altre exemple, en l'elecció de l'executiva comarcal d'Osona, a finals de novembre a Vic, tot i que Aliança té representació a l'Ajuntament de Manlleu i espera multiplicar resultats en municipis osonencs d'aquí a dos anys i mig. "El partit no li pot demanar més esforços del que fa, perquè som on som gràcies a ella", exposa Oriol Gès, secretari d'Organització i finances de la formació, que pilota el creixement de l'estructura.

Fins a les municipals de 2023, Gès atenia indicacions de Llaguno i Sanaüja en decisions d'"estratègia i de pensament", com va admetre en el primer article de la sèrie publicada per Nació i han corroborat nombroses fonts consultades per aquest diari. Ara és sobre el comitè de govern d'Aliança en qui recau el rumb del partit. L'integren sis persones, incloses Orriols -com a presidenta- i el secretari d'Organització i finances. La resta són Jordi Aragonès, secretari d'Estudis i programes; Lluís Areny, cap de llista per Barcelona a les eleccions al Parlament i secretari de Comunicació; Aurora Fornos, cap de llista per Tarragona i secretària de Política Institucional; i Franc Massaneda, secretari d'Acció Política i Joventut. 

Orriols ha prioritzat capitalitzar el missatge públic d'Aliança -al Parlament i també a les xarxes socials, on té ressò i parròquia fidel- i centrar-se en l'alcaldia de Ripoll, ara en discussió per la possibilitat d'un pacte alternatiu que la desbanqui després que se sotmetés a una qüestió de confiança per aprovar els pressupostos. La cúpula d'Aliança no ha volgut detallar si el moviment arriscat a l'única alcaldia que ostenta parteix de la mateixa alcaldessa. "Les decisions importants les acaba prenent ella", apunta Gès per contrarestar veus internes que posen en dubte que l'estratègia a seguir recaigui específicament en Orriols. "La Sílvia exerceix molt bé de líder. I té altres qualitats que tots hem descobert, com l'olfacte i l'instint, al Parlament o en entrevistes", afegeix Aragonès.

El cert és, però, que la presidenta del partit ha tingut un paper perifèric en la feina de formiga que ha fet Aliança per guanyar musculatura organitzativa, tasca visible amb la presència de parades informatives en capitals de comarca -com a mínim, mitja dotzena cada cap de setmana- o la creació de noves executives comarcals i, pròximament, comitès locals. Tampoc participa habitualment en dinars i sopars pensats cap per captar militants, recollir suports del teixit empresarial o seduir nous quadres als municipis. "No em consta que vagi a gaires sopars i dinars. No ha anat a cap congrés comarcal. Potser aniria bé que hi vingués, però me'n faig càrrec. Ser mare de cinc fills, alcaldessa i diputada... Fa bé, encara que tingui un cost electoral per al partit. I fa bé també de delegar", reflexiona Aragonès, conscient de l'ambivalència de la decisió.

El que expressen els principals dirigents de la formació d'extrema dreta també ho han comprovat persones amb trajectòria en el món independentista que s'han acostat a Aliança per conèixer-ne el projecte i que han certificat l'absència d'Orriols en fòrums de debat convocats per ampliar la militància. El mateix Aragonès detalla que dirigents polítics que "demanaven conèixer" l'alcaldessa de Ripoll -abans i després de les eleccions al Parlament- han rebut com a resposta que no acostuma a programar àpats de feina. "La Sílvia treu temps d'on pot", puntualitza Gès per justificar-la. El secretari d'Organització recorda que les decisions transcendents es prenen al comitè de govern, amb l'aval final d'Orriols. El màxim òrgan executiu del partit es reuneix, com a mínim, un cop al mes de forma presencial. Setmanalment o cada 15 dies es fan trobades telemàtiques, a les quals se sumen les de caràcter extraordinari.    

A la cúpula del partit, on s'ha de fixar el rumb polític, ha supurat també la relació distant entre Aragonès i Gès, número 2 i 3 respectivament d'Aliança. Les desavinences entre tots dos ha alterat la vida interna de l'organització quan s'havia de consolidar a escala nacional. Orriols, com en altres debats destacats, no s'ha implicat en la disputa personal, segons les veus consultades. A Aliança tothom sap qui és la líder visible i qui pot fer créixer el projecte, per molt que l'ascendent de l'alcaldessa i diputada tingui una traducció sui generis en el funcionament del partit, diferent del que practiquen altres cap de files de la política catalana.