Aliança Catalana viu dies de tensa espera per les conseqüències de la qüestió de confiança desplegada per Sílvia Orriols a l'Ajuntament de Ripoll. Després que l'alcaldessa perdés la votació en el primer moviment de la maniobra per assegurar-se els pressupostos, els partits de l'oposició tenen unes setmanes de coll per bastir un pacte alternatiu -amb una nova candidata a l'alcaldia- que la desbanqui sense necessitat d'una moció de censura, com s'especulava al principi del mandat. Ara mateix, aquest és el principal maldecap de la formació d'extrema dreta d'arrel catalana: si els seus adversaris seran capaços d'entendre's, per molt que en l'entorn d'Orriols es transmeti que, passi el que passi, hi sortiran guanyant ara o a les eleccions municipals de 2027. Però Aliança té altres problemes més enllà de Ripoll, que han condicionat la seva etapa de creixement. Com les desavinences entre Jordi Aragonès i Oriol Gès, números dos i tres del partit respectivament, una relació de desconfiança que ha alterat la vida interna del partit.
Aragonès i Gès, que es coneixen des d'abans d'entrar al Front Nacional de Catalunya (FNC) com a pas previ a fundar Aliança, són dos dels sis dirigents que integren el comitè de govern del partit, el màxim òrgan directiu, encarregat de prendre les decisions polítiques i estratègiques de la formació. I, a la vegada, els que han tingut més protagonisme públic, al marge de l'alcaldessa de Ripoll. El maresmenc, amb vincle familiar amb l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès, és el secretari d'Estudis i programes, mentre que Gès -nascut a Manresa i resident a Vic- assumeix la secretaria d'Organització i finances. L'executiva la completen Orriols, líder i presidenta de l'organització; Lluís Areny, cap de llista per Barcelona a les eleccions al Parlament i secretari de Comunicació; Aurora Fornos, cap de llista per Tarragona i secretària de Política Institucional; i Franc Massaneda, secretari d'Acció Política i Joventut.
De portes enfora, els dos dirigents més coneguts del pinyol fundador del partit -al costat d'Eduard Llaguno i Maiol Sanaüja, noms que ha detallat la investigació de Nació- transmeten que la seva relació és "cordial". La realitat, però, és que la convivència entre Aragonès i Gès s'explica a partir de la fredor, després que s'hagin produït retrets i tibantors pel funcionament de l'organització, i també per decisions preses en el passat. S'han esforçat en els darrers temps a projectar una treva que no erosioni en excés les sigles, però la seva pugna ha impactat en el funcionament del partit, just quan havia de consolidar el salt a la política nacional, el que va fer Orriols quan va entrar al Parlament després d'aconseguir l'alcaldia de Ripoll. La presidenta de la formació, figura que no es discuteix per projecció pública, ha estat al marge de la controvèrsia interna.
Fonts consultades per aquest diari coneixedores de la vida orgànica d'Aliança apunten que, en contactes amb quadres de la formació, s'han produït, fins i tot, desqualificacions personals. Són episodis prou recents, documentats en el darrer any. En el pòsit acumulat que explica el distanciament, ha pesat el rol que ha jugat cadascú al partit, els equilibris de poder i les responsabilitats assumides, no sempre ben enteses per l'altra part. Gès, amb l'encàrrec de pilotar el creixement organitzatiu d'Aliança i la seva tresoreria, ha actuat durant molt temps sota l'influx de Llaguno i la seva mà dreta, Sanaüja, personatges clau en la gestació i consolidació de la formació. I les decisions que ha desplegat no sempre eren compartides per Aragonès. L'exercici del poder intern i com es comunicava figura entre els elements del malestar cronificat.
Aragonès i l'"aparença" del lideratge
Al seu torn, el secretari d'Estudis i programes d'Aliança s'ha projectat com l'ideòleg de les sigles més enllà del lideratge d'Orriols, però no sempre ha ostentat l'ascendent que pretenia transmetre. "Ha intentat mantenir l'aparença que controla l'estructura i l'agenda del partit quan no ha estat així", exposa una font implicada en la primera etapa de la formació que prefereix mantenir l'anonimat. Aragonès ha pretès conservar l'àrea d'influència sobre l'estratègia i el discurs a seguir, i no sempre ha fet fluir la informació interna. Un malestar que va supurar en l'episodi del contacte amb el partit ultra Alternativa per Alemanya (AfD), que el secretari d'Estudis i programes va fer pel seu compte sense coneixement de l'executiva; en la fotografia que immortalitzava la trobada amb la formació germànica -de postulats ultres- hi apareixia Pau Nadal, de la seva òrbita, i no es va divulgar al compte principal d'Aliança a les xarxes socials.
Què diuen els protagonistes? Que les arestes són menys importants del que relaten a Nació les fonts no oficials del partit. "La meva relació amb ell és cordial, és correcta. Hem tingut moments que no ho ha estat tant, però els objectius són compartits", afirma Gès en conversa amb aquest diari. I descriu la fredor com una conseqüència de la "falta de contacte". "En les relacions personals hi ha alts i baixos, la política desgasta, hi ha decisions que agraden més o menys...", afegeix. Gès admet que l'episodi de la fotografia amb Alternativa per Alemanya, per exemple, va generar "alguna fricció".
Llistes electorals, sous... i el lideratge d'Orriols
Aragonès també treu ferro al xoc amb Gès i en rebaixa les conseqüències, tot i reconèixer que s'han produït disfuncions en l'etapa de creixement: "L'Oriol és una figura clau al partit. Ens falta comunicació interna, però no crec que hi tingui gaire responsabilitat". Els números dos i tres d'Aliança coincideixen a elogiar la funció d'Orriols, també en moments de complexitat. "No considero que hagi fet d'àrbitre. Ella pot prendre decisions que altres no podem prendre", comenta Gès. "Ha exercit un paper de líder", es limita a exposar Aragonès.
Cap dels dirigents esmenta que en la disputa hi hagi influït la confecció de les llistes a les eleccions al Parlament de 2024 -la candidatura per Barcelona la va encapçalar Lluís Areny, que no va ser en l'etapa fundacional del partit- ni tampoc el sou d'assessor a la cambra catalana del secretari d'Organització i finances, superior als 77.000 euros. Ara bé, en l'elaboració de les candidatures als comicis catalans hi havia opinions contraposades que es van fer sentir i les noves responsabilitats de Gès al Parlament, ben remunerades, han generat discussió al partit més enllà dels fòrums de decisió.
Els protagonistes del govern d'Aliança sí que defensen que l'equip que han format -Llaguno i Sanaüja també eren a la cuina, almenys fins a les municipals de 2023-, ha donat resultats electorals des de maig de 2020, quan es van registrar les sigles a la notaria de Maria Elena España a Ripoll. Uns resultats que podrien haver estat més sucosos si el partit hagués superat els dos diputats al Parlament, una barrera que no va ser capaç de saltar. Algunes veus apunten que es van produir disfuncions que van impedir un rèdit electoral major. A la cúpula ho veuen diferent. "S'ha demostrat que el tàndem funciona. No seria bo que es canviés", diu Gès. "La Sílvia ens ha vist sempre com persones que podem solucionar problemes. Mentre els solucionem anirà bé", sentencia Aragonès.