Eduard Llaguno i Maiol Sanaüja són dos dels fundadors d’Aliança Catalana que s’han volgut mantenir a la penombra de l'organització, tot i tenir un paper primordial en el seu creixement, des de la presa de decisions estratègiques fins al seu finançament. Amb protagonisme de portes endins a la formació ultra des de la gestació del partit -i almenys fins després de les eleccions municipals de 2023, com ha detallat la investigació de Nació-, Llaguno i Sanaüja tenen una relació personal estreta, amb una admiració compartida per Alfons López Tena que es remunta a quan eren militants a Solidaritat Catalana. Però aquest lligam entre ells no és només personal i polític, també és professional. Tots dos tenen un rol rellevant en el projecte d'un centre educatiu a Osona que rep un concert de la Generalitat.
Es tracta del Col·legi El Roser de Sant Julià de Vilatorta, un centre concertat amb 125 anys d’història, molt conegut a la comarca. Gestionat pel patronat de la Fundació Puig i Cunyer, des del juny del 2022 el centre té com a principal inversor Argos Iberia SL —fons inversor en què Llaguno és l’administrador únic, presentat inicialment amb el nom d'Argos Capital—, que va rescatar l'escola després que l'anterior propietat n'anunciés el tancament per problemes econòmics. El projecte ha continuat sent laic, amb línies a primària, secundària i laprojecció d'obrir nous cursos a batxillerat.
El curs 2022-23, el darrer amb dades disponibles, el centre educatiu va rebre més de 989.000 euros del Departament d'Educació, corresponents a les despeses de funcionament. El preu de la plaça per alumne és de 1.500 euros l'any, uns 125 euros al mes, pels cursos d'Educació Infantil i Primària, i de 1.650 euros per curs, uns 137,50 euros al mes, pels cursos de Secundària.
Picant pedra hi ha Maiol Sanaüja, cara visible de la fundació, el gestor de l’escola, i qui més vinculació té amb Sant Julià de Vilatorta, on s'ha traslladat a viure. En un segon pla hi ha Llaguno, que es va presentar com el representant de la nova propietat, Argos Iberia SL, i que, tot i que s’ha deixat veure en alguns actes vinculats al centre, les diverses fonts consultades per Nació el situen allunyat del dia a dia. La seva funció està vinculada al finançament del projecte.
El trident de la cúpula de la fundació Puig i Cunyer el completava el president Jordi Ballbè, però va morir l’estiu del 2023. Ballbè estava vinculat al sector del turisme i el sector paperer, com Llaguno, amb qui estava connectat en altres societats empresarials com Sarbon Atlantic SL, màxim accionista de J. Vilaseca, una firma amb recorregut històric en el món econòmic català.
La primera pedra del “renaixement educatiu català”
Per què Argos Iberia SL, una societat inversora sense cap experiència prèvia en el món educatiu, aterra en una escola concertada? Diverses veus consultades apunten a aquest diari una oportunitat de fer negoci amb les escoles concertades. Els darrers anys algunes propietats han tingut problemes de viabilitat per la sotragada de la Covid i els canvis del Govern en l'assignació de concerts. Però, en un dels primers actes a l’escola després del canvi de propietat, Sanaüja obria una altra línia d'actuació. L'objectiu que ambicionaven era ser la "primera pedra al renaixement educatiu català".
Per aconseguir-ho, entre les voluntats del nou patronat hi havia de modernitzar el col·legi "adaptant-lo el segle XXI", el reforç de l'anglès i posar-lo "a l'avantguarda educativa". Les fonts consultades coincideixen que, des del relleu en la direcció, el centre ha modernitzat la gestió amb una estructura més professional i menys jeràrquica. La direcció pedagògica està separada del patronat, amb Berta Samper, una treballadora que ja era al centre, al capdavant.
Contactades per aquest diari, parts implicades en l’operació de traspàs asseguren que no tenien coneixement de les vinculacions d'Argos Iberia SL amb Aliança Catalana. La direcció pedagògica del centre ha evitat respondre les preguntes formulades per Nació. Sanaüja i Llaguno tampoc han volgut atendre cap de les peticions formulades.
Arran de la informació publicada aquest diumenge, que situa els dos dirigents a la cuina d'Aliança Catalana entre la seva fundació i les eleccions municipals de 2023, persones que coneixen al detall l'operació de rescat de l'escola, d'ara fa dos anys i mig, ha revelat que ja havia detectat "tics" -de naturalesa política- en els nous propietaris. L'entrada d'Argos Iberia SL al centre educatiu es va produir el 2022, en paral·lel al rol troncal de Sanaüja i Llaguno a la formació d'extrema dreta, que preparava un any clau, amb els comicis municipals a l'horitzó.
La meritocràcia era un dels pilars del programa educatiu d'Aliança Catalana en les darreres eleccions al Parlament. Els seus referents són Estònia, Singapur, Irlanda i el Japó. A banda de la meritocràcia, el partit subratlla conceptes com l’esforç, l’estudi i la disciplina. Situaven recuperar l’estatus d’autoritat pels professors i la importància dels continguts com a prioritats i que hi hagi "competitivitat" entre centres a través d'un sistema de xecs escolars perquè els ciutadans puguin triar l'escola dels fills. També proposaven que el Departament d'Educació tornés a dir-se d'Ensenyament: "Qui ensenya és l’escola i qui educa és la família".
El Roser, universitat "Sant Julian’s School"
Els orígens d’El Roser es remunten a finals del segle XIX. L’empresari Josep Puig i Cunyer, de Breda i estiuejant de Sant Julià de Vilatorta, va llegar la seva fortuna a la construcció d’una escola per a nens orfes de 10 a 14 anys. L’edifici, d’arrels modernistes, és emblemàtic. El director Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya fins aquest 2024, hi va rodar La doble vida del faquir (2005), estrenada al Festival de Sant Sebastià. Si als lectors, la seva sala d’actes els recorda a la del Sant Julian’s School de Natura Sàvia és perquè és la mateixa: en Peyu va recordar-se del film de Riambau i la va triar per rodar la nova temporada. “El lloc és una meravella”, assegurava l’humorista en declaracions a El 9 Nou.
Durant generacions, el col·legi ha estat controlat per la família de l'arquitecte Ricard Bofill, que en les darreres dècades van derivar en un desinterès del dia a dia i d'esquena a la realitat del poble. Per això, després de cursos amb davallada d’alumnes, d’una gestió encarcarada i envellida, i amb una situació econòmica delicada, el març del 2022 el patronat va anunciar que a final de curs tancaria el centre. Per les 240 famílies del centre va ser com si s'acabés el món.
Des de l'AFA es van mobilitzar contra el tancament, amb crítiques per la gestió de l'Ajuntament. El consistori, tot i no tenir competències en els centres educatius, també s'hi va involucrar i, juntament amb el Departament Educació van remar, primer per explorar si era viable que l'ens local adquirís l'edifici, i després per trobar un nou comprador que pogués assumir el deute i es pogués comprometre a invertir en les instal·lacions. Les opcions temptejades, algunes d'avançades amb agents de prou múscul com la FEDAC, amb 25 centres arreu de Catalunya i que regenta el Pare Coll a Vic, no van arribar a bon port.
És aleshores que Argos Iberia SL irromp al tauler— de la mà de l'AFA—, amb el compromís d'assumir tant el centre com l'elevat deute -el fons financer no ha volgut revelar la xifra- amb Maiol Sanaüja com a interlocutor. Les condicions del grup financer per assumir la propietat van ser un "nou sistema de tarifes" al centre, "elpreacord de reducció temporal del salari dels treballadors", "la col·laboració amb Ensenyament", "els compromisos i predisposició" per part de l'Ajuntament i l'acord amb els representants de la Fundació privada Puig i Cunyer.
Tot i els recels inicials per la manca d’experiència del fons en el món educatiu, les converses van avançar positivament, també amb la família Bofill i, finalment, van arribar a un acord. El juny del 2022 el traspàs es va fer efectiu i l’escola es va salvar.