- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
Quan encara no era regidora de Ripoll, Sílvia Orriols integrava un col·lectiu local anomenat Els Intransigents de Catalunya. El nom ja indicava amb quina seguretat abraçava els propis postulats, desatenent màximes com la d'Albert Einstein, que deia que la intel·ligència es mesurava per la "capacitat de canviar". Els Intransigents difonien un fanzín polític de circulació limitada -es podia comprar en quioscos i llibreries per tres euros o rebre'l per correu- que destil·lava un nacionalisme essencialista. En un escrit de 2018 circumscrit a aquest col·lectiu, Orriols es definia com a "ultranacionalista" i "catalana fanàtica".
Sis anys després de firmar aquell text, en un moment de frustració per un procés sobiranista truncat del qual havia participat a peu de carrer, la ciutadana Orriols que sentia "odi" cap a aquells que s'havien "esmerçat a destruir la pàtria" és alcaldessa de Ripoll i líder d'Aliança Catalana, el partit d'extrema dreta que intenta irrompre al Parlament el 12-M. I té els seus propis "fanàtics". Com les més de 200 persones que aquest dijous li han rendit culte al centre cívic La Farinera del Clot, en el primer míting de la formació a Barcelona en aquesta campanya, on s'han tornat a escoltar proclames ultranacionalistes i xenòfobes. Missatges aplaudits per un auditori heterogeni, més masculí i madur que femení i jove, una mescla deciutadans desencantats amb el procés i molestos amb el fenomen migratori.
Adeptes com la Mercè Batet, de 79 anys, que ajuda Aliança Catalana a recollir firmes i atendre les parades que el partit ha estès darrerament en ciutats mitjanes del país i capitals de demarcació, també a Barcelona. Simpatitzant del Partit Comunista durant el franquisme -el pare adorava Franco i s'hi va rebel·lar-, també havia estat votant d'ERC en el passat i afiliada a Junts fins fa uns mesos. "En Puigdemont em va enredar. Jo vaig anar a ocupar l'aeroport, ell va marxar i encara no ha tornat", explica a la porta de la sala triada per a l'acte electoral. La Mercè va quedar captivada pels vídeos d'Orriols quan ja desconfiava de tot i de tothom. Ho descriu així: "Veia vídeos d'ella i sempre deia el que jo havia pensat". Una votant convençuda que practica la devoció a la líder del partit: "Si m'agradessin les dones, estaria enamorada de la Sílvia Orriols". S'acomiada educadament.
Albert Buesa, també militant actiu d'Aliança Catalana, contemporitza més amb les paraules. És home d'ordre, tant que té assignada la tasca de col·locar a les cadires lliures cada persona que entra a la sala. I ho fa de forma diligent i pulcra, sota l'atenta mirada dels agents dels Mossos d'Esquadra que custodien l'espai. Troba lloc a Roser i el seu marit, un matrimoni jubilat que arriba pocs minuts abans de l'acte, quan l'alcaldessa de Ripoll i la cúpula de la formació ja són asseguts a primera fila repassant papers, amb somriures nerviosos, producte de l'expectació generada. La Roser és el primer dia que veurà en directe Orriols. Per què ha vingut, pregunta el cronista, poc imaginatiu? "Primer vaig pensar que aquesta dona era una feixista, però he anat veient coses d'ella i no ho sé trobar per enlloc tot això que li diuen". És la sentència de la Roser, que ja ha trobat cadira i seu mentre el cronista es pregunta quina opinió es formarà la Roser del missatge que és a punt d'escoltar.
Al tercer pis del centre cívic de La Farinera, on els presentadors prenen la paraula, hi ressonen els crits del col·lectiu antifeixista del barri que protesta a l'entrada. S'hi han costat els Castellers de Barcelona per fer un pilar mentre el cordó policial es reforça, amb furgonetes i agents antiavalots. A la sala, Orriols és secundada en els parlaments per Oriol Gès, número 3 de la candidatura per Barcelona i secretari d'Organització del partit; Jordi Aragonès, número 2 de la llista per la demarcació i ideòleg de la formació; i Lluís Areny, cap de cartell. La presidenta del partit encapçala la candidatura per Girona.
Gès, manresà resident a Vic, amb estudis d'economia i feina en el sector de la banca, assumeix la tasca de secretari d'Organització i Finances. Porta una americana fosca, creuada i amb botons daurats. S'encarrega de parlar d'impostos. El públic força el primer aplaudiment quan planteja suprimir l'impost de successions i riu quan Gès afirma que l'única estructura d'estat creada durant el procés va ser la Grossa de Cap d'Any. Un programa econòmic de proclames contra el "règim processista" amb el lema afegit que és "l'hora de salvar Catalunya".
Aragonès -en Jordi, no en Pere- el succeeix al micròfon. Conegut per ser cosí del president de la Generalitat, és del Maresme, professor amb estudis d'història, va militar a Unió i és a la cuina del partit com a secretari d'Estudis i Programes. Més dispers en el relat -evita llegir, però això no li serveix per ser més amè-, li pertoca desplegar la idea de "nacionalisme industrial" que Aliança Catalana pretén consolidar. El circumloqui deixa el públic anestesiat, tot i que brollen idees cridaneres, com la proposta que l'Institut Català de Finances compri empreses de la Catalunya Nord per combatre el menyspreu de França a l'economia de Perpinyà i el seu entorn. Els aplaudiments són més escadussers. Les giragonses del discurs no hi ajuden.
El tercer teloner d'Orriols és Areny, barceloní, exmilitant de Junts i empresari en el sector d'alimentació tot i tenir formació en dret. Admetent els nervis de dirigir-se al públic present, el cap de llista per Barcelona aixeca aplaudiments encesos quan carrega contra els dirigents del procés i diu dues obvietats: que és català i que és nacionalista català. Critica les polítiques "wokistes" i l'agenda 2030, i se centra en els missatges d'arrel xenòfoba, amb el contrapès d'afirmacions com "Catalunya no és una ONG". Fins i tot fa broma amb les inicials de la líder del partit (SOS, per Sílvia Orriols Serra) per insinuar una coincidència messiànica: l'arribada d'una "presidenta" que alerti el país del perill que corre, el de perdre la identitat pel pes del fenomen migratori.
L'alcaldessa de Ripoll ja prepara la gola quan Areny rep l'últim escalf de l'auditori. Des de la primera frase a l'última encadena aplaudiments. "L'era del pensament únic ha acabat", diu. "[Els polítics professionals] no saben guanyar-se les garrofes ni saben el que és el sector privat. Viuen desconnectats de la realitat", sosté. "Vull una Catalunya lliure de l'estat espanyol, francès i islàmic", crida. "Podem ser un mur de contenció o deixar la porta oberta", insisteix. I els "fanàtics" d'Orriols queden extasiats. Apareix una bandera de Sant Jordi a la quarta fila. Els crits dels antifeixistes semblen ara més llunyans. Fervor a la sala. A cada seient hi ha un sobre amb la butlleta d'Aliança Catalana per votar el 12-M. La Mercè ja la té a la bossa. La Roser, també. L'Albert ajuda a recollir la sala. Següent parada, Reus.