Ultranacionalisme, ètnia i sacrificis: així va bastir Sílvia Orriols el seu ideari

Sílvia Orriols, líder del partit d'extrema dreta Aliança Catalana, va guanyar les eleccions a Ripoll i podria ostentar l'alcaldia si no hi ha un pacte de la resta de forces que sumi majoria absoluta. Orriols ha obtingut 6 dels 17 regidors a l'Ajuntament a partir d'un discurs islamòfob i contrari a la immigració en un municipi marcat encara pels atemptats del 17-A. La seva trajectòria política l'ha portada a militar a Estat Català i l'any 2019 es va presentar amb l'ultradretà Front Nacional de Catalunya. Més tard, va fundar Aliança Catalana, un partit obertament xenòfob. Orriols també va formar part del col·lectiu local Els Intransigents de Catalunya, des del qual s'editava un fanzín polític de circulació limitada i d'una orientació nacionalista essencialista, que podia comprar-se en quioscos o llibreries de Ripoll per només tres euros, o rebre'l per correu.

Aquest col·lectiu es va constituir legalment el juliol el 2011 com a "associació patriòtica", però la seva web va tancar uns anys més tard. El Facebook, en canvi, va continuar actiu amb publicacions fins a l'any 2018, alguna d'elles de la mateixa líder d'extrema dreta. Nació ha recuperat la web -la podeu consultar aquí-, on apareixen missatges ultranacionalistes i etnicistes que ajuden a entendre'n la ideologia ultradretana la candidata a l'alcaldia de Ripoll. L'escrit de benvinguda, sense anar més lluny, alerta d'una "progressiva desnacionalització" de Catalunya i urgeix a "renacionalitzar-se" i "desprendre's de tot el que és forà", que ha fet que el país "s'assimili a pobles mesquins i degenerats". "La pàtria dels catalans vol sobreviure sense perdre allò que l'ha caracteritzat i l'ha fet única, sense perdre en definitiva la seva essència ni la seva identitat", diu.

Així, Els Intransigents s'erigien en "guardians" i "custodis" de la història, la llengua, l'etnografia i la tradició de Catalunya, així com els seus "valors" i els "trets" que permeten definir els catalans. Una de les campanyes que van fer va consistir en una retirada de plaques en castellà a Ripoll, i Orriols en va ser cara visible i va explicar l'acció als mitjans de comunicació. "Aquestes plaques embruten la nostra imatge de bressol de la pàtria catalana", deia aleshores. Era l'any 2006 i Orriols tenia 22 anys.
 
Els membres d'aquesta associació es defineixen com a "fills de Catalunya", "catalans i prou" i "servidors de la pàtria". De la seva estratègia, basada en cinc punts, en destaca la defensa dels "trets etnogràfics i identitaris dels catalans", així com reclamar la nacionalitat completa amb tots els elements que la componen, que són la raça, la llengua, la cultura, els costums, el llinatge, la història i el sentiment nacional propis, així com la constitució d'un Estat integral i lliure. L'objectiu d'Els Intransigents és nítidament etnicista: "Vetllar per la supervivència de la nostra identitat, preservant el patrimoni que ens han llegat els vells, de raça, llengua, costums, religió, territori, greuges per venjar i favors per premiar, i que nosaltres, purificant-lo de vicis, hem de transmetre als nostres fills".


 

Només són catalans els fills de catalans

De fet, es consideren uns "fanàtics" i situen com a prioritat "radicalitzar" la població catalana, que segons ells està "desmotivada després de tants segles d'ocupació". Els Intransigents han d'estar disposats, diuen, al "sacrifici" per aconseguir "el triomf final", que és veure una Catalunya "lliure i amb majoria de catalans". I qui pot ser català? Ho tenen clar: "És català tota persona que descendeix de catalans". Segons l'associació de la qual formava part Orriols, ser català no és una decisió individual i voluntària, sinó que és un "fet objectiu" que ve donat per "vincles naturals de sang, raça, llengua, territori i costums que hom té amb Catalunya". Això només pot ser substituït, diuen, amb una "renúncia total i definitiva" de l'antiga nacionalitat i l'adopció incondicional de la nacionalitat catalana. 
 

Orriols reconeixia el seu "odi"

Amb un to encès, els escrits d'aquesta associació traspuen un nacionalisme obertament excloent i ètnic, i adverteixen que fins que Catalunya no sigui lliure no podrà haver-hi un nacionalisme moderat. "Només el fanatisme i la intransigència poden mantenir-nos amb vida i salvar el nostre llegat", deia la web en l'apartat "Ideologia i pensament". Com acostuma a passar amb els populismes, no es defineixen "ni de dretes ni d'esquerres" i remarquen que els membres del col·lectiu només poden ser nacionalistes "purs", sense barrejar-hi altres ideologies. En un escrit de 2018, que es pot veure al Facebook d'Els Intransigents de Catalunya, i un any abans de convertir-se en regidora del FNC a Ripoll, la mateixa Sílvia Orriols demana que se la defineixi com "ultranacionalista" o "catalana fanàtica", i reconeix que sent "odi" cap aquells que "s'han esmerçat a destruir la pàtria". "Sí, odio. No conec cap fill que no odiï qui fa mal a la seva mare", deia.


  

Invasions demogràfiques per suplir els autòctons

Els Intransigents tenen una especial fixació amb el llinatge català i els cognoms -des de la web es promovia una campanya per canviar-se'n l'ordre per prioritzar el català o bé per catalanitzar-ne un d'espanyol- i consideren que existeix una "invasió demogràfica massiva" per acabar "suplint els autòctons d'un territori conquerit". Orriols des d'Aliança Catalana ha enaltit el discurs contra la immigració, abonant teories supremacistes que parlen de "la gran substitució". "No se'n diu immigració, se'n diu invasió. I no és natural, és orquestrada", deia poc abans de les eleccions a través de Twitter. Des de l'associació es difonien articles en aquesta línia: un d'ells, amb el títol La tàctica de la immigració, en què s'acusa els immigrants -espanyols o estrangers- de ser els responsables de "desnacionalitzar" Catalunya i imposar la seva llengua i cultura.
 

No deixar morir "la raça" catalana

En aquest sentit, en una publicació sobre Ripoll de gener de 2013 -sense signar- s'afirma que, a la llista de naixements, "costa trobar natius entre aquells horribles noms i cognoms d'estrangers" i "costa trobar un llinatge català que il·lumini la terrible realitat que es perfila". L'article en qüestió rebutja la independència si no és per fer "una Catalunya només catalana" -el lema d'organitzacions de l'extrema dreta catalana- i fa una crida a "repoblar la pàtria" i no "limitar-se a veure néixer estrangers i morir els vells de la nostra raça". "La descendència no és l'única arma que pot destruir Espanya, però sí que és l'única que pot salvar Catalunya", rebla l'escrit. Casualitat o no, una piulada del dia 1 de gener d'Orriols assegurava que a Catalunya "ja no hi neixen catalans". Ultranacionalisme ètnic i intransigència, això defensava la guanyadora de les eleccions a Vic a través de l'associació Els Intransigents de Catalunya. 
 

El resum de la jornada és que a Catalunya ja no hi neixen catalans.

Però en comptes d'escandalitzar-nos, li direm "racista" a la Orriols...#SalvemCatalunya

— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) January 1, 2023

 

Un discurs que entronca amb l'extrema dreta europea

En els darrers dies, Orriols i el seu partit han estat al centre del debat. Algunes veus rellevants del panorama polític i mediàtic s'han mostrat partidàries de deixar que governi l'Ajuntament de Ripoll mentre la resta de partits al consistori -Junts, ERC, PSC i CUP- negocien un cordó sanitari per impedir-ho. Els tres partits d'esquerres tenen un pacte tancat a l'espera que Junts decideixi si hi dona suport. El discurs d'Orriols, d'extrema dreta independentista i molt centrat en la islamofòbia, entronca amb l'extrema dreta europea. Ho repassava a través de Twitter l'usuari Marc Ferrer. La líder d'Aliança Catalana defensa postulats idèntics als de Matteo Salvini o Georgia Meloni a Itàlia, Marine Le Pen a França o Santiago Abascal a Espanya. Tots ells sostenen que la immigració és una invasió, que no són ni de dretes ni d'esquerres, són contraris a la multiculturalitat o ridiculitzen el canvi climàtic.