La veritat oficial sobre Aliança Catalana diu que Sílvia Orriols, presidenta del partit, és la líder i cara visible de la formació, encara més des del 17 de juny de 2023, quan es va convertir en alcaldessa de Ripoll, pas previ a propulsar-se fins al Parlament. I el mateix relat estableix que l'ideòleg del projecte polític és Jordi Aragonès -al capdavant de la secretaria d'Estudis i programes- mentre que Oriol Gès pilota la sala de màquines i la tresoreria, amb les funcions de secretari d'Organització i finances. Però els càrrecs orgànics i les responsabilitats públiques no expliquen de forma precisa com ha funcionat el partit de referència de l'extrema dreta d'arrel catalana. A la penombra hi ha hagut des del primer dia -i almenys fins a les eleccions municipals de fa un any i mig- una figura amb ascendent, tan rellevant com els noms citats. És Eduard Llaguno, un dels fundadors de les sigles, poder a l'ombra i mecenes en l'etapa de creixement de la formació, quan feien falta idees i recursos.
A Llaguno, que és administrador de diferents societats -algunes amb recorregut històric en l'economia catalana- i ha estat professor associat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) -on va impartir, entre 2013 i 2022, el seminari Organitzacions Econòmiques i Mercats del grau en Administració i Direcció d'Empreses-, no li agraden els focus. No ha ostentat responsabilitats al comitè de govern d'Aliança Catalana ni s'ha prodigat en públic. Tampoc ha aparegut en les imatges d'actes del partit i ha evitat el contacte amb els mitjans de comunicació, també amb Nació, que ha intentat contactar-hi per completar aquesta investigació. Però fins a una desena de fonts consultades per aquest diari en els últims mesos -veus amb diferents funcions i vincles amb les sigles des dels inicis del projecte a Ripoll- el situen a la cuina de l'organització i en destaquen la influència en decisions transcendents, almenys fins a les eleccions municipals de 2023.
El seu ha estat un poder constatable en l'etapa de gestació del partit, quan es creava l'estructura a escala municipal a Ripoll i es madurava l'ideari -ultranacionalista i islamòfob-, i que no s'ha difuminat en la fase de creixement de la formació, ara ja amb altaveu a la política nacional. En el trajecte cap als últims comicis municipals -que va impulsar Orriols a l'alcaldia de la capital ripollesa-, la seva veu va ser clau per prendre decisions d'"estratègia i de pensament", i era al darrere del rumb marcat. Així ho ha admès Gès, després que aquest diari documentés amb altres veus del partit el rol no publicitat de Llaguno. "Sí, ens ajudava en tot el que podia. Ens donava moltes indicacions i consells, que moltes vegades fèiem nostres", confessa el secretari d'Organització i finances.
La mà dreta de Llaguno al partit era Maiol Sanaüja, també situat al pinyol fundador i amb atribucions en la tasca d'impulsar Aliança a les últimes municipals. De fet, va tenir un paper primordial en l'estratègia de comunicació en aquells comicis. Antic militant de Solidaritat Catalana -el partit que Joan Laporta va dur al Parlament el 2010-, i amic personal d'Alfons López Tena -que en va ser diputat-, Sanaüja també ha esquivat els focus i en tot aquest temps ha negat cap funció orgànica a Aliança, fins al punt de declinar repetidament fer declaracions per aquest article.
En l'etapa de gestació i consolidació del projecte, Llaguno va participar activament en el finançament del partit, que amb prou feines disposava d'una seixantena de militants al corrent de pagament un any abans de les eleccions de 2023, que marcarien un punt d'inflexió en l'univers de la ultradreta catalana. L'aportació econòmica de Llaguno, de la qual la direcció del partit evita quantificar-ne la quantitat, ha estat confirmada de forma oficial tant per Gès com per Aragonès, números tres i dos de la formació en l'estructura orgànica. Consultades per aquest diari, altres fonts coneixedores de les entranyes d'Aliança també han detallat la condició de mecenes de l'empresari.
El projecte d'un nou partit i l'entesa amb Orriols
Llaguno va ser a la cuina d'Aliança des del primer moment. Al costat d'Aragonès, Gès i Sanaüja -amb aquest últim hi manté una relació personal i professional estreta-, va integrar el nucli de dirigents amb militància en el nacionalisme català conservador que ja tenia al cap gestar un partit quan van ingressar al Front Nacional de Catalunya (FNC). S'hi van incrustar després que Orriols es convertís en regidora de Ripoll la primavera de 2019, amb les sigles de l'FNC. Aquella aparició en l'escena municipal va captar l'atenció del grup, la majoria dels quals -menys Aragonès- havia coincidit a Solidaritat, amb López Tena com a figura de referència.
Tots van intuir en Orriols el lideratge públic que perseguien per executar els plans de bastir una nova marca, per bé que les diverses fonts consultades per Nació difereixen del relat que va ser només Aragonès qui va moure fitxa per conèixer la dirigent ripollesa. Tanmateix, l'objectiu d'establir-hi lligams es va materialitzar en una reunió a casa de la llavors regidora -amb el mateix Aragonès, Gès, Sanaüja i Llaguno presents-, cita a la capital ripollesa que precipitaria els esdeveniments en l'univers del nacionalisme essencialista.
Perquè va ser en el primer trimestre de 2020 quan Orriols va fer els moviments per trencar amb l'FNC que pilotava Jordi Casacuberta. La regidora i els seus nous companys de viatge, que en aquell moment ja havien guanyat notorietat al partit en qüestions organitzatives i exercien de poder paral·lel, discrepaven amb Casacuberta de l'estratègia a seguir. Entenien que podien aspirar a un nínxol de votants més ampli i que el moment convidava a ser ambiciosos. La idea de crear Aliança Catalana estava perfilada. I a la primavera d'aquell any es va consumar, amb el registre de les sigles a Ripoll, en concret a la notaria de Maria Elena España. Llaguno i Sanaüja, que en públic han evitat qualsevol lligam amb el projecte, van participar activament en els primers passos, amb les municipals de 2023 com a objectiu prioritari. I van ser Aragonès i Gès qui es van posar a primera fila, al costat d'Orriols.
La campanya de les municipals a Ripoll va costar uns 20.000 euros
De portes endins, Llaguno i Sanaüja tenien un paper protagonista. Estaven al cas de l'operació per bandejar part de l'executiva ripollesa d'Aliança Catalana -abans de les eleccions municipals, Orriols va xocar amb alguns companys de partit que l'acompanyaven des del primer dia-, pas previ per prendre el control de les sigles, amb Gès com a braç executor. De fet, en aquella etapa Llaguno i Sanaüja eren al grup de Telegram que agrupava un conjunt reduït de dirigents de la formació i que tenia com a fotografia el logotip del partit, en forma d'arbre, però de color daurat en lloc de blau i blanc. L'extrema dreta catalana es va fer gran amb l'ascens d'Orriols a l'alcaldia de Ripoll el juny de 2023 i, amb l'entrada al Parlament l'estiu de 2024, va escalar a una nova dimensió.
Dirigents implicats en la primera etapa d'Aliança havien fet aportacions econòmiques al projecte, per pagar sous de col·laboradors, carpes de promoció al carrer o altres necessitats logístiques, com lloguer de locals. No hi havia grans necessitats financeres i els missatges a les xarxes socials contribuïen a propagar la proposta política sense un gran cost econòmic. En algunes ocasions, les transferències estaven camuflades amb el terme "Loteria" com a concepte. Segons veus coneixedores del funcionament de les sigles, les aportacions més grans es van començar a fer a partir de la campanya de 2023, amb Ripoll com a objectiu prioritari. El pressupost pel combat electoral a la capital ripollesa va situar-se entorn dels 20.000 euros. De fet, la direcció del partit confirma que la despesa per les últimes municipals arreu del país va ser lleugerament superior als 33.000 euros, comptant-hi també Manlleu i Ribera d'Ondara, on va obtenir representació. Els recursos utilitzats per Aliança en tot aquell any van ascendir fins als 55.000 euros, segons el relat de la direcció.
Llaguno va abocar recursos a les municipals. Aquest és un extrem no confirmat pel dirigent esmentat, però sí per altres companys de formació, com el mateix Aragonès, que també va participar en el finançament electoral a Ripoll: "La reunió va ser entre l'Eduard i jo, i amb l'Oriol com a tresorer. I tinc un document que parla d'un préstec que li faig al partit amb aquests diners. I l'Eduard igual", exposa l'actual secretari d'Estudis i programes del partit, que sosté que ell va transferir en aquella campanya electoral una quantitat que rondava "els 10.000 euros". Gès diu que també va fer aportacions econòmiques, tot i que el secretari d'Organització i finances ha evitat detallar-ne la quantitat.
"No hi havia diners de fora", exposa Aragonès. Cap de les nombroses fonts consultades per aquest diari ha identificat un altre nom que fes de mecenes a Aliança Catalana. En cercles polítics de Ripoll s'havien divulgat versions d'ajudes empresarials que cap dels dirigents consultats en els darrers mesos ha validat. La direcció de la formació sí que apunta que els deutes -amb Llaguno i la resta de dirigents- quedaran saldats aquest any. "Ara estem liquidant les aportacions que la gent va fer voluntàriament", subratlla Gès a Nació.
El partit disposa de més recursos econòmics des de l'entrada al Parlament. Tal com va detallar La Vanguardia l'octubre passat, la formació ingressa ara més de 365.000 euros l'any per l'assignació de partit amb representació parlamentària i pels sous dels seus dos diputats -Orriols ocupa un dels escons-, el coordinador i l'assistent. Ingressos que se sumen als 20 euros al mes que paguen els prop de 700 militants que el partit diu tenir. Una base de simpatitzants que és creixent, segons les fonts consultades.
Tant veus oficials del partit com d'altres amb coneixement del funcionament d'Aliança també apunten que Llaguno i Sanaüja van abandonar la tasca a la sala de màquines de la formació a partir de la segona meitat de 2023. "Ells van fer una gran contribució al partit i al país, i quan van veure que aquesta contribució havia estat avalada a les urnes, van decidir confiar en l'equip que hi havia a Aliança", afirma Gès. "L'Eduard hi era perquè s'estima el país", afegeix Aragonès. A la cúpula del partit s'insisteix en el relat que els dos integrants de l'equip fundador ja no tenen vincle amb les sigles i es dediquen exclusivament a les seves ocupacions professionals.
Tentacles al món econòmic
En quines societats té presència Llaguno, que ha exercit de veu influent a Aliança Catalana i també ha actuat com a finançador? Com ha fet compatible la militància política amb el perfil econòmic? Una de les "obsessions" d'un dels fundadors del partit -i així ho descriuen fonts consultades que han compartit amb ell debats al partit- ha estat mantenir-se allunyat dels focus per fer viable l'acció política amb les activitats professionals que desenvolupa. Una manera de protegir les responsabilitats en el món econòmic. Perquè el nom de Llaguno figura en tres empreses: Argos Iberia SL, J Vilaseca SA i Sarbon Atlantic SL.
Argos Iberia SL, amb seu a Sant Cugat del Vallès i de la qual n'és propietari, es va constituir l'agost de 2017 i en el darrer exercici amb dades consultables va facturar 8,5 milions d'euros, amb un guany d'uns 65.000 euros. Tot i tenir només un empleat registrat, aquesta societat limitada va rescatar l'estiu de 2022 l'escola concertada El Roser de Sant Julià de Vilatorta (Osona), gestionada per la Fundació Privada Puig i Cunyer i que havia anunciat el seu tancament. A banda de tenir presència en el nou patronat, en l'equip gestor hi té un rol el mateix Sanaüja.
Llaguno, però, té presència en societats encara amb més múscul financer. Figura com un dels administradors de J Vilaseca SA, una empresa paperera històrica amb seu a Capellades, nascuda el 1714 i en el qual també participa la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. Després d'uns anys de complicacions econòmiques, la firma ha estabilitzat la situació. En el darrer exercici disponible, el de 2021, van facturar uns 53 milions d'euros, amb un benefici de 122.000 euros. Entre els administradors també hi figura Juan Pich Aguilera, que comparteix amb Llaguno una altra empresa, Sarbon Atlantic SL, principal accionista de J Vilaseca SA, amb un 59% de la propietat. Pich Aguilera procedeix d'una nissaga vinculada a l'Opus Dei i és vocal de Vox a Valldoreix.
En aquesta societat matriu, amb seu a Barcelona i pràcticament sense facturació, Pich Aguilera n'és el president i Llaguno figura com a director executiu. La firma controla l'empresa paperera, la que té més volum de negoci, i també Padrosa Services Center, dedicada al lloguer de naus industrials i que en el passat havia estat en suspensió de pagaments. De Sarbon Atlantic SL també n'era administrador Jordi Ballbé Sans, mort el juny de 2023 i que durant un any havia estat president de la Fundació Puig i Cunyer, des que Argos Iberia SL -amb Llaguno i Sanaüja- havien rescatat l'escola El Roser de Sant Julià de Vilatorta.
La figura més enigmàtica de l'extrema dreta, participant de la gestació del projecte al costat d'Orriols i antics companys de Solidaritat, és també la que ha tingut més ascendent al partit i múscul financer en aquests anys. El poder a l'ombra d'Eduard Llaguno és la història no explicada d'Aliança Catalana, un partit que viu dies de neguit pel que pugui passar a Ripoll, en joc com està l'alcaldia d'Orriols, condicionada per un pacte a la contra que encara no ha vist la llum.