- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
A Aliança Catalana hi ha simpatitzants com la Mercè Batet, que el pròxim 4 de gener farà 80 anys. Antiga afiliada a Junts i, en el passat, votant d'ERC. Desencisada amb el desenllaç del procés, especialment amb les promeses incomplertes formulades durant el 2017. La Mercè, que fa mesos que ajuda el partit d'extrema dreta recollint firmes i atenent les parades que la formació liderada per Sílvia Orriols ha desplegat arreu del país, va unir-se a les sigles de la ultradreta d'arrel catalana després de quedar captivada pels vídeos que l'alcaldessa de Ripoll difonia a les xarxes. "La veia i sempre deia el que jo havia pensat", explica aquesta militant barcelonina, reverencial amb la figura de la presidenta del partit de la mateixa manera que s'ha allunyat dels líders del procés. "Si m'agradessin les dones, estaria enamorada de la Sílvia Orriols", rebla.
El triomf de la presidenta d'Aliança Catalana, ara amb representació parlamentària (2 escons), és haver connectat amb independentistes descreguts com la Mercè, a qui ha inoculat el missatge populista d'una classe política allunyada de les preocupacions de la ciutadania i el discurs islamòfob que completa l'ideari ultranacionalista de la formació. I Orriols té predicament perquè s'assembla a qui interpel·la. També va tenir un passat de flirteig amb l'independentisme ortodox -amb un breu contacte a les JERC-, va militar a Estat Català i va ser present a les manifestacions del procés, afiliada com estava a l'ANC i Òmnium.
I després va supurar la frustració de qui creia que el salt a l'estat propi estava a l'abast i no va ser defensat. Ho va certificar el 2 de juliol de 2019 a Estrasburg, quan va participar en la concentració multitudinària a la seu del Parlament Europeu per solidaritzar-se amb Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras, vetats com a eurodiputats. Al cor d'Europa i quasi dos anys després de la declaració d'independència fallida, Orriols va passar de creure en el procés a assenyalar el processisme.
Li va costar depurar l'entusiasme sobiranista pilotat per partits i entitats per desplegar, sense complexos, el que sempre havia cregut, que la Catalunya "catalana" vivia ocupada. El relat d'un nacionalisme etnicista que casava amb referents idealitzats, com Daniel Cardona. Cultivava i difonia idees amb un col·lectiu local anomenat Els Intransigents de Catalunya, que editava un fanzín que es podia adquirir en quioscos i llibreries de Ripoll. Un espai de confort on brollaven reflexions essencialistes, fins al punt que Orriols deixa per escrita una definició que l'acompanyarà en la construcció del culte a la líder messiànica de l'extrema dreta. Es presenta com a "fanàtica catalana". Perquè, en el país que té al cap, només és català "tota persona que descendeix de catalans".
Les idees porten a l'amor. Coincideix en les creences polítiques amb qui es convertirà en el seu home. I arribaran els fills -fins a cinc-, prèvia peregrinació a Núria. És tradició que, quan es visita el santuari, les noies que volen ser mares posin el cap dins de l'olla, per assegurar-se la fertilitat. Orriols no es declara catòlica practicant, però vol ser mare. I l'ajuda celestial la fa afortunada. El camí personal de la filla d'una casa de pagès humil de la comarca queda encaminat i, el recorregut polític, va prenent forma. Hi dedica hores tot i la maternitat, perquè la inquietud ideològica és un motor vital més llaminer que la feina. Diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Vic, ha tingut una carrera laboral plana, com a cambrera, botiguera o administrativa.
Dels atemptats del 17-A a l'alcaldia de Ripoll
Els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils fan d'interruptor. Ripoll es converteix en protagonista, perquè els autors materials de l'acció terrorista són fills de la vila, de famílies d'origen immigrant. L'imam els ha radicalitzat a la mesquita i els joves han actuat. Orriols no tolera que les autoritats provin de contenir reaccions viscerals contra la comunitat musulmana en lloc d'assenyalar el radicalisme islàmic que ha supurat al costat de casa. I la indignació es vehicula en proposta política. Contacta amb la proposta del Front Nacional de Catalunya -l'obra de Daniel Cardona continua present en el seu imaginari- i es converteix en regidora, capaç com ha estat de capitalitzar un malestar veïnal amb el paisatge social transformat per la immigració.
A l'Ajuntament es converteix en personatge públic i les xarxes socials n'amplificaran el relat islamòfob i ultranacionalista. Sense abandonar la imatge d'una veïna convencional que també format part de la Colla Gegantera de Ripoll, edifica un perfil polític combatiu des de la premissa xenòfoba. Deixa enrere el Front Nacional, es converteix en regidora no adscrita i funda Aliança Catalana amb altres dirigents ubicats al racó de la dreta catalana. L'acompanyen quadres com Jordi Aragonès, cosí germà del president de la Generalitat i amb passat a Unió Democràtica de Catalunya, que es converteix en ideòleg de la formació, o Oriol Gès, secretari d'Organització i Finances del partit, que havia militat a Solidaritat Catalana.
Nacionalistes conservadors que conviuen als mítings amb simpatitzants de base amb més vincles més directes amb l'extrema dreta. A l'acte de campanya fet a La Farinera del Clot de Barcelona, per exemple, hi eren presents antics membres dels Boixos Nois. Davant la militància, Orriols mescla l'ultranacionalisme identitari amb els enunciats xenòfobs, presents en tota la campanya. "Vull una Catalunya lliure de l'estat espanyol, francès i islàmic", repeteix entre aplaudiments.
Orriols és la líder dels descontents. Una ciutadana corrent de verb magnètic, impulsada fins a l'alcaldia de Ripoll el 2023 després de construir una bossa sòlida de votants, captivats pels missatges senzills de solucions aparents que propugna Aliança Catalana en matèria d'immigració, carregats de falsedats. Ara ja ha irromput al Parlament, aprofitant la frustració dels independentistes més decebuts i alimentant l'odi dels qui no volen acceptar que el seu país és més divers del que era. El xou d'Orriols té nous altaveus. L'alcaldessa islamòfoba disgustada amb el procés demana torn.