Després de conèixer els mals resultats del català a l'Enquesta d'usos lingüístics, el conseller de Política Lingüística, el catedràtic Francesc Xavier Vila, ha assenyalat que el procés independentista va deixar el debat sobre la llenguaen un "segon lloc", malgrat que Catalunya ja experimentava canvis demogràfics profunds. En una entrevista a l'ACN, ha lamentat que "la mirada pública estava a un altre lloc" i ha defensat que el "canvi de paradigma" ha de servir per teixir "aliances i acords transversals nacionals" en aquesta matèria.
Així, Vila ha explicat que un dels objectius del Govern és "desjudicialitzar" i "despartiditzar" la llengua. "Despolititzar-la, estrictament, és més complicat perquè és una cosa pública, però almenys hauríem de desideologitzar-la, perquè una llengua en un estat normal és la comparteixen totes les persones, tinguin la ideologia que tinguin", ha esgrimit. En aquest sentit, també ha acusat "determinats entorns polítics" com el de Ciutadans de fer de la lluita contra el català el seu "nucli central", una decisió amb "repercussions mediàtiques" a Catalunya i que alimentava, alhora, un discurs "absolutament passat de voltes" fora del país. "Hi ha entorns polítics que han ajudat a una radicalització d'alguns postulats", ha argumentat.
Amb tot, Vila ha evitat pronunciar-se sobre la relació dels socialistes amb el català abans d'arribar el Govern, però ha considerat que l'executiu actual dona proves "fefaents" del seu compromís amb la llengua. Alhora, ha assegurat que la seva funció com a conseller de Política Lingüística té l'efecte "que ha de tenir" i reconeix que, tot i provenir d'un Govern anterior en mans d'ERC, s'ha sentit "molt ben rebut". El conseller ha assegurat que manté un contacte "constant" amb partits que tenen per bandera la defensa de la llengua catalana, com Junts, ERC o la CUP. "És la meva obligació. Hi ha aspectes en què tenim màxima sintonia i altres en què pot haver-hi certes discrepàncies", ha detallat. Amb tot, ha defensat que, globalment, hi ha més capacitat de "crear consensos" que de generar "estridències" i "dissensions".
Preguntat per l'oficialitat del català a Europa, Vila ha sostingut que la llengua ja és oficial al continent perquè ho és en un estat membre i que, ara, el que cal és que la reconeguin les institucions europees. "Precisament, l'oficialitat permetria desfer aquesta ambigüitat", aclareix. Alhora, segons el conseller, també n'incrementaria el "valor simbòlic", una fita que seria "fins i tot més important fora de Catalunya que dins" -en territoris com la Franja, l'Alguer o la Catalunya del Nord- i esdevindria una notícia "de primera magnitud". "Des de diversos punts de vista, el català seria menys una llengua de peatge", ha asseverat.