Universalitzar l’accés al català. Aquesta és la missió per la qual més d'una trentena d’entitats catalanes s’han unit sota el paraigua 'Català per a tothom'. Volen impulsar mesures concretes per garantir que tothom qui vol aprendre català ho pugui fer sense limitacions. Que es pugui fer servir la llengua allà on es fa vida: "A cada barri, a cada escola, a cada feina", com també apunta la campanya, presentada aquest divendres al Born Centre de Cultura i Memòria.
El naixement de l'aliança coincideix amb la publicació aquest dimecres dels resultats de l'enquesta d'usos lingüístics corresponent al 2023, que evidencia un retrocés de l'ús habitual del català en l'última dècada: només és la llengua habitual d'un terç de la ciutadania.
Entre les entitats adherides a la crida hi ha membres de la patronal, de sindicats i representants del món educatiu i veïnal. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium, CCOO de Catalunya, Foment del Treball Nacional, l'Intersindical-CSC, el Sindicat de Llogateres, UGT de Catalunya, Unió de Pagesos, USOC i USTEC són alguns noms d'un total de 37 entitats.
El nou moviment vol que el català sigui "plenament accessible" perquè sigui una eina de cohesió i de progrés social. Asseguren que més de 2 milions de persones volen aprendre'l o millorar-lo, però només hi ha 120.000 places anuals per fer-ho.
"És responsabilitat del Govern garantir l'oferta de cursos de català, però la societat civil ens posem a treballar per arribar allà on l'administració no arriba", ha assegurat en l'acte Maria Maians, una de les portaveus de 'Per a tothom'. Ha lamentat que, amb l'oferta actual de cursos, Catalunya necessitaria més de 20 anys per donar resposta a la demanda del 2025.
Per això, demanen al Govern que augmenti un mínim de 80.000 places anuals els cursos públics de català per a adults. Concretament, volen que aquest augment es tradueixi en un mínim de 30.000 places al Consorci per a la normalització Lingüística (CPNL); 30.000 places més en centres de treball enfocades a treballadors, empresaris i autònoms; i 20.000 cursos per a famílies a les escoles en horari escolar o extraescolar.
"El català ha de continuar sent l'eina per obrir portes i construir comunitat, per això reclamem aquest augment al Govern", ha reivindicat Merlys Mosquera, representant de la comunitat educativa. 'Per a tothom' inicia una gran recollida de signatures a la seva pàgina web per fer pressió a les institucions i sol·licitar l'augment de 80.000 places.
Però al marge de l'acció de la Generalitat i dels cursos formals, la plataforma crearà centenars de grups per aprendre català entre veïns, famílies i companys de feina a les entitats, empreses i escoles associades. A més, les entitats representants del món econòmic, els sindicats i les organitzacions empresarials participants es comprometen a posar en marxa un "programa de gran abast per aprendre català a la feina".
"No volem que ningú quedi exclòs del seu barri pel fet de no haver pogut aprendre català", ha afirmat Jordi Armadans, representant del teixit associatiu. Una opinió compartida per Antonio Suarez, qui, en nom del sector econòmic, ha afegit que "aprendre català no només millora les competències professionals, sinó que també enforteix la relació entre companys i millora l'atenció als clients".
Amb la voluntat que el moviment pugui ser encara més ampli, la població pot implicar-s'hi fent-se activista i ajudar en la creació de grups de català als barris, escoles o empreses de l'entorn. O bé amb una aportació econòmica que servirà íntegrament per finançar les activitats.
En el manifest conjunt, les entitats defensen que revertir el retrocés de l'ús social del català és "una responsabilitat col·lectiva". "El moment d'actuar és ara", sentencien.