Carlos Mazón protagonitza una fugida endavant que passarà als annals dels despropòsits (que no són pas pocs) de la dreta valenciana. Ell i el seu govern sostingut pels ultradretans de Vox són responsables d'una gestió deficient de la dana que va arrasar pobles de les comarques centrals del País Valencià deixant més de dos-cents morts i també de les posteriors mancances en l'organització dels voluntaris i l'assistència als afectats.
Mazón i el PP van intentar convertir el govern espanyol, que segur que hi podria haver fet alguna cosa més, en l'únic culpable de tot plegat per evitar el desgast. Com ja van fer amb l'11-M o amb l'accident del Metro de València, van recórrer a les mentides i van mirar d'enfangar fins on es podia i una mica més el debat.
Mazón ha intentat aquests mesos mantenir la ficció que ell va estar pendent de la situació aquella tarda malgrat la seva llarga sobretaula al restaurant El Ventorro. Això, sumat al sacrifici de dues conselleres del seu govern i a la pintoresca incorporació d'un militar retirat amb unes competències difuses per liderar la recuperació, pretenia que li evités assumir responsabilitats polítiques. Però la seva gestió està judicialitzada i, davant un jutjat de Catarroja, ha admès que va arribar molt tard al centre d'emergències. De fet, hi va posar els peus quan s'havien enviat les alarmes, que van arribar quan ja hi havia desenes de morts. Aquí us ho hem explicat de forma gràfica i aquí podeu llegir l'opinió d'Oriol March. Les responsabilitats poden ser ara penals.
Mazón ha intentat les anomenades voladures controlades, un clàssic en la gestió de les crisis. Però els suports no paren de minvar al partit a Madrid i entre la premsa conservadora. El veuen "amortitzat" i és evident que haurà d'assumir alguna responsabilitat. Alberto Núñez Feijóo, que fa equilibris entre l'oposició a Sánchez i la necessitat dels seus barons de parar la mà després que se'ls hagi fet extensiu l'acord entre ERC i el govern espanyol per reduir el deute català, ha de ser prudent si el vol fer fora. D'entrada li crearia un problema i, arribat el cas, el PP tindria autèntiques dificultats per tenir, de nou, el suport de Vox. Ja no cal dir de les forces d'esquerres.
En tot plegat s'ha d'esperar i exigir, però, un mínim de decència i respecte a les víctimes. El PP té suport popular, sí, però gestiona la Generalitat com una regidoria de festes i el seu pa i circ no va més enllà de crear un marc propici per als negocis dels seus empresaris afins. Acorralat, ara s'abraça a la catalanofòbia de sempre i als atacs al valencià a l'escola, però si Feijóo vol transmetre una imatge mínimament seriosa, no es pot permetre el luxe de Mazón i el que representa.
El PP boicoteja la condonació del deute però no renuncia als diners; per Bernat Surroca.
Què pensava Ramon Tremosa sobre Aena abans del fitxatge?; per Oriol March.
Crònica: «El diable vol destruir Espanya»: la revelació de Benet XVI a Jorge Fernández Díaz; per Pep Martí.
Els ajuntaments també són víctimes de la lentitud amb les renovables; per Arnau Urgell i Vidal.
- Què està passant a Prisa? Guerra total per la nova televisió; per Víctor Rodrigo.
El passadís
Dilluns la reina d'Espanya emèrita, Sofia de Grècia, va visitar Lleida. Separada (tot i que no divorciada) de Joan Carles I, que viu un retir daurat a Abu Dhabi, ella sí que manté agenda oficial i continua vivint al Palau de la Zarzuela. A la capital de Ponent va visitar el Banc dels Aliments i va prometre inversions per a l'entitat a través de la seva fundació. El ple de les autoritats socialistes a la demarcació la va rebre. Entre algunes forces vives de la ciutat no va passar per alt que, després de la visita a l'ONG i la reunió "de treball" amb la seva junta, la reina emèrita dinés amb el seu seguici a un dels millors restaurants de la ciutat. Es tracta del Ferreruela, especialitzat en els productes de Ponent.
Vist i llegit
"You are the media now", va piular Elon Musk la nit de les eleccions americanes després de la victòria de Donald Trump. Ell i altres magnats tecnològics d'aquell país estan alineats amb la nova administració i topen amb la premsa. De fet, en les darreres hores volen prohibir informar des de la Casa Blanca a Bloomberg, Associated Press i Reuters, alguns dels principals mitjans del país. Ahir Jeff Bezos, propietari d'Amazon i editor del Washington Post, va fer públic en un tuit que ha ordenat a la secció d'opinió del seu diari que només se'n publiquin a favor "de les llibertats personals i el lliure mercat", que traduït vol dir alineades a la dreta i que considera "mal ateses en el mercat de la informació i l'opinió".
Els diaris han de tenir línia editorial i és sa i honest que la facin pública en els espais i les formes que pertoquen, però també han d'esforçar-se a oferir visions plurals (sempre que no vexin col·lectius o atemptin contra valors democràtics) per fomentar el pensament crític dels lectors i no esdevenir cambres d'eco. La decisió de Bezos ha implicat la renúncia de David Shipley, el cap d'opinió.
El nom propi
Mercè Caso (Barcelona, 1964) és la nova presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els nous equilibris al poder judicial espanyol han permès que una magistrada d'orientació progressista (és membre de Jutges per a la Democràcia) se situï al capdavant de la màxima institució judicial catalana. A Caso els passadissos del poder judicial no li venen de nou. Va ser jutgessa degana de Barcelona i ara era presidenta de secció de l'Audiència de Barcelona. Pren el relleu del conservador José María Barrientos, que ha estat protagonista d'algunes de les sentències del procés i que feia quatre anys que tenia el mandat caducat. Ella és experta en dret de família, però durant el procés va fer notar que les mesures de presó cautelar eren excessives malgrat que sempre va defensar l'alt tribunal.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.