
Anna Comet, just abans de marxar cap al Nepal. Foto: Josep Maria Montaner
Anna Comet (La Guixa-Vic, 1983) ja és al Nepal per disputar l'Everest Trail Race, una cursa de sis etapes als peus de l'Himàlaia. Just abans de marxar va atendre NacióMuntanya per parlar de les sensacions prèvies a la prova, les ganes de competir-la al màxim i d'una temporada d'esquí de muntanya on renunciarà a la Copa del Món ja que, entre altres, serà al maig a la Transvulcània. Comet, que va marxar el 9-N a primera hora, ja té clar el primer que farà quan torni a Barcelona: anar al Palau Robert per poder votar a la consulta. “Em vaig emprenyar quan vaig veure que no podia fer-ho diumenge”, explica.
- Està a punt de marxar cap al Nepal per disputar l'Everest Trail Race. Sensacions?
- Força bones! Tinc moltes ganes de marxar després de dues setmanes de bòlit per poder deixar tots els temes laborals organitzats i preparar-ho tot. A més, físicament em trobo molt bé i la lesió ha quedat definitivament enrere.
- Quin és el plànning del viatge i la cursa?
- Aquest diumenge marxarem cap al Nepal fent escala a Istambul. A Katmandú hi estarem fins divendres on haurem de fer un viatge de deu hores amb autobús per ser a la sortida de la primera etapa. Dijous comença la cursa i, després de sis etapes, acabarem a tocar de l'aeroport de Lukla des d'on tornarem a la capital del país.

- Girona era la prova de foc. Potser no tocava córrer però psicològicament necessitava veure que el genoll em responia. Quan vaig agafar ritme, a partir del quilòmetre 10, vaig veure que tot anava bé. I en el tram final vaig aconseguir remuntar els cinc minuts que em duia la Clàudia Galicia, fet que em va demostrar que tot estava a lloc. Si hagués tingut molèsties hauria viatjat igualment cap al Nepal però segur que ho hauria fet preocupada.
- L'Everest Trail Race deu ser la seva primera cursa per etapes... Com la planteja?
- Corrent sí. He disputat tres vegades la Pierra Menta d'esquí de muntanya però és evident que el desgast muscular és molt diferent. Sincerament, no m'he plantejat massa com afrontar-la però tinc clar que tinc ganes de competir-la. Vull gaudir però també patir-la i exprimir-me al màxim.
- L'alçada és un factor decisiu que la preocupi?
- L'Everest Trail Race està formada per sis etapes de 20-40 quilòmetres amb molt desnivell i pràcticament sense zones planes. Es disputa entre 1.500 i 4.200 metres i, per tant, l'alçada és un factor decisiu. Realment fa respecte i és un element a tenir en compte per evitar problemes.

- La veritat és que no m'he preocupat de veure els inscrits i, per tant, és impossible fixar-me un objectiu concret. Personalment ser al Nepal és un premi personal i, per tant, faré el màxim. Si puc, lluitaré pel podi, i si amb el nivell de participants és impossible, ho faré per estar el més endavant possible.
- L'Everest Trail Race arriba poc després que abandonés a l'Ultra Pirineu, la seva primera ultratrail. S'ha plantejat fer el salt a la llarga distància?
- Em va agradar córrer una ultra tot i que la vaig fer amb molta cautela. Finalment, vaig abandonar per la lesió que arrossegava i per aquest motiu amb vaig quedar amb les ganes de notar les sensacions del quilòmetre 60 en endavant. Sigui com sigui, em plantejo fer-ne una o dues per temporada. De fet, ja estic inscrita a la Transvulcània i tinc ganes de repetir, si estic bé, l'Ultra Pirineu. Crec que tinc condicions físiques per llarga distància tot i que tampoc vull centrar-m'hi del tot.
- Serà al Nepal quan bona part dels seus companys de la selecció d'esquí de muntanya ja han començat la pretemporada. Això li preocupa? Com es plantejarà la temporada d'hivern?
- No em preocupa però és evident que disputar l'Everest Trail Race em fa plantejar la temporada diferent. N'he parlat amb l'equip i els seleccionadors i enguany disputarà les curses de la Copa d'Espanya, la Pierra Menta i alguna prova més. En canvi, no seguiré la Copa del Món; l'any passat ho vaig fer i va ser molt difícil de compatibilitzar-ho amb la feina. A part, el fet d'estar inscrita a la Transvulcània em farà deixar els esquís abans i acabarà sent una temporada més curta enmig de les proves de Nepal i de les Canàries.

Anna Comet, amb la plana de Vic al fons. Foto: Josep Maria Montaner