El Barça es tornarà a trobar el París Saint-Germain en el camí cap a la final de la Lliga de Campions, que es disputarà a Berlin el dia 6 de juny d'aquest any. L'equip francès ja va ser a la fase de grups on el Barça es va classificar per davant del conjunt dirigit per l'exblaugrana Laurent Blanc i on l'equip de Luis Enrique va demostrar haver après la lliçó del partit a París (3-2) per a repassar els francesos en la tornada del Camp Nou (3-1).

El PSG, que arribarà a l'anada de l'eliminatòria sense Ibrahimovic ni Verratti, tots dos sancionats, va eliminar contra tot pronòstic el Chelsea de Mourinho a Stamford Bridge, amb una remuntada digna d'un equip ja situat a l'elit del futbol europeu. 

L'equip de Laurent Blanc genera dubtes alhora d'analitzar el seu potencial. Pels seus noms, hauria de ser indiscutiblement un dels grans candidats a aixecar la tan preuada "orelluda", tot i que encara no entra en les travesses de favorit a fer-ho. La qualitat dels seus jugadors estrella, unida a una estructura de joc feta a mida per a triomfar, no està donant encara els fruits esperats després que el club fos adquirit i remodelat pel govern de Qatar l'any 2011. 

Amb tots els diners del món per gastar, el París St.Germain ha anat construint, any rere any, un conjunt equilibrat en totes les facetes del joc. Des de la defensa, fins la davantera, l'equip de la capital ha aconseguit intimidar el futbol europeu eliminant el totpoderós Chelsea de Roman Abramovich, encara que continua tenint un potencial desconegut.

Thiago Silva i David Luiz, incompatibles en defensa

L'eix de la defensa del PSG és un dels culpables de l'enorme irregularitat del conjunt francès a la Lliga. Els dos centrals brasilers ja van demostrar al Mundial passat que no s'entenen quan juguen plegats, probablement per la poca capacitat defensiva de David Luiz. L'ex del Chelsea perd la concentració i la col·locació amb molta facilitat, se suma a l'atac amb naturalitat i deixa espais a la seva esquena molt perillosos pel seu equip. Thiago Silva, que sovint intenta corregir els seus errors, acaba desbordat per tanta feina acumulada.

Una bona alternativa a David Luiz és el jove Marquinhos, desitjat pel Barça durant dos estius consecutius i que s'està consolidant poc a poc a un equip que el necessita sempre a punt. Quan ha estat titular, el també brasiler ha complert amb bona nota.

En aquest sentit és bo que el Barça segueixi dominant els espais entre línies. Messi, Suárez i Neymar poden fer molt mal a una defensa que ha encaixat 10 gols en 8 partits a la Lliga de Campions, pels 27 a la Lliga Francesa (el Barça n'ha encaixat 6 a la Champions i 16 a la Lliga BBVA).

Mig del camp tot terreny

Amb jugadors que dominen la pilota, com Verrati (no podrà jugar l'anada), Motta, Cabaye, Pastore o el jove Rabiot, el PSG és un equip que no pateix alhora de tenir l'esfèric en la seva possessió. Tampoc se'n ressent si prefereix donar la pilota al rival, ja que de físic no en falta. El mateix Motta o el francès Matuidi són especialistes en la recuperació i en dominar el joc de contenció.

Tot i aquestes característiques, el Barça té també la capacitat de poder jugar amb pausa i tranquilitat, creant sense pressa amb els homes més constructors del mig del camp, de la mateixa manera que ho pot fer amb atacs més directes i per la banda, donant la iniciativa als homes més ràpids com Messi i Neymar.

Al davant, molts cracks i poca connexió

Diuen que més val qualitat que quantitat. Aquest és el cas del PSG, que acumula enormes futbolistes en la parcel·la més ofensiva del terreny de joc, però no aconsegueix fer-los funcionar. Ibrahimovic, que tampoc podrà ser al partit d'anada per sanció, no s'entén amb els seus companys Cavani i Lavezzi, homes d'una altíssima velocitat, però acostumats a ser líders en els seus antics equips i a dur la batuta del joc ofensiu. Tot i això, l'uruguaià Cavani és un bon golejador i ja duu 14 gols en el global de competicions (8 a la Lliga de Campions).

A París es topen amb el lideratge i l'autonomia d'Zlatan, que segueix portant el ritme de l'equip amb la qualitat i el caràcter que el defineixen. Amb qui sí s'entén el suec és amb Lucas Moura, un home capaç de conviure amb un partit de contraatacs ràpids i a la vegada amb un futbol més estètic i de toc. Al primer partit d'aquesta temporada ja va portar de corcoll el seu marcador, Jordi Alba, que va veure com al Camp Nou Luis Enrique decidia fer-lo seure a la banqueta i canviar la formació, per tal d'evitar la sagnia per la banda on es mou jugador brasiler.