Selecció catalana de Korfbal Foto: Federació Catalana de Korfbal.

"Les federacions catalanes de cada modalitat esportiva són les representants de l'esport federat català en àmbits supraautonòmics sempre que es tracti d'esports en què no existeixin federacions espanyoles i que, en cap cas, s'impedeixin o pertorbin les competències de l'Estat de coordinació i representació internacional de l'esport espanyol."

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha resolt així, avui, un recurs pendent de 1999 contra la llei de seleccions esportives catalanes (sentència en pdf). A partir d'ara, les seleccions catalanes d'aquells esports en què no n'hi hagi d'espanyola -com la selecció catalana de korfbal, per exemple- podran competir internacionalment de manera legal.

Segons la sentència, la llei aprovada pel Parlament que va impugnar Aznar "no conté cap referència al caràcter exclusiu o excloent de la representació que s'atribueix a les federacions catalanes en àmbits supraautonòmics -en particular, en l'internacional".

"La representació internacional de l'esport federat català per les federacions catalanes és constitucional sempre i quan no es produeixi la confluència dels seus interessos amb els interessos propis de l'esport federat espanyol en el seu conjunt", fixa el TC.

"Les federacions catalanes podran participar directament en esdeveniments esportius internacionals sempre que no es produeixi una confluència entre l'interès nacional del que és portador l'esport federat espanyol i l'interès propi de la comunitat autònoma en la projecció exterior de la seva activitat esportiva", també dicten els magistrats.

"Via lliure" en esports minoritaris

"Teníem pendents dos casos. Un de les seleccions basques i un de les seleccions catalanes", apunten a Nació Digital fonts del TC. "El de les seleccions basques es va resoldre fa unes tres setmanes, i avui s'ha resolt la de les seleccions catalanes. Bàsicament, estableix que si Catalunya crea una selecció de futbol, internacionalment no pot competir perquè Espanya ja té selecció. Però si en un esport no hi ha selecció espanyola, llavors la federació catalana té via lliure".

Ara bé, "si després Espanya crea una selecció pròpia en aquell esport, tornem al primer supòsit."

Des de 1999

José María Aznar, llavors president del govern espanyol, va interposar el 1999 un recurs d'inconstitucionalitat contra l'article 2 de la llei del Parlament de Catalunya 9/1999, de 30 de juliol, de suport a les seleccions catalanes. Ara, el TC ha decidit desestimar el recurs i declarar que l'incís primer de l'article 19.2 de la llei del Parlament 8/1988, de 7 d'abril, de l'Esport, en la redacció feta en el mateix per l'article 2 de la llei 9/1999 de suport a les seleccions catalanes, és constitucional.