"No sé absolutament res sobre Angola. Però sé que Angola té problemes". Una frase per a la història que marcava el to de qui seria el millor equip mai reunit en la història de l'esport. L'adjectiu no és gratuït i Charles Barkley ho sabia. El Dream Team dels Jocs Olímpics de 1992 encara és la millor selecció de bàsquet de tots els temps. Dels Estats Units i de la resta de països. El Pavelló Olímpic de Badalona va ser l'escenari d'una gesta irrepetible, icònica i ara ja pràcticament mitològica. Onze jugadors dels dotze integrants formen part del Hall of Fame del bàsquet i, per ara, semblava una fita inabastable.
Enguany, però,París pot ser la ciutat que visqui una experiència similar. Almenys sobre el paper, podria arribar a ser millor. El USA Basketball Team arribarà als Jocs amb una monstruositat de plantilla i amb un objectiu claríssim: reivindicar la seva posició de superioritat davant la resta de seleccions. Des de 1936 s'han disputat 19 lluites per l'or del bàsquet i 15 se l'han endut els nord-americans. Mai han marxat sense medalla (el 1980 decideixen fer boicot a la Unió Soviètica i no es presenten), amb dos bronzes i la fatídica plata de 1972 en una final estrambòtica.
Des de principis de segle, els Estats Units han admès que l'impacte d'aquell Dream Team de Barcelona a escala global va fer un impuls a l'esport que els ha acabat rebotant. Seleccions com la d'Espanya, Argentina, Austràlia, França o ara el Canadà, Sèrbia, Alemanya (actual campiona mundial), Sudan del Sud o Eslovènia, entre d'altres, han fet trontollar el domini estatunidenc del bàsquet. És per això que la convocatòria del 2024 és de les més importants de la seva història.
La pressió és màxima. Primer, per la llista de noms que arriben a París, un equip envejable que podria posar de genolls el de 1992; segon, per recuperar l'or mundial després de la ridícula desfeta del Mundial, on no van aconseguir ni medalla; i tercer, mantenir la supremacia global de l'NBA nord-americana davant la consolidació absoluta a la lliga dels jugadors internacionals. Només cal veure que en les darreres sis temporades, cinc dels MVP atorgats no són dels EUA... i competeixen contra ells als Jocs: Nikola Jokić i Giannis Antetokounmpo. L'altre, Joel Embiid, l'han nacionalitzat.
La selecció nord-americana aterra a París amb una aura de grandesa que no s'ha vist reflectida a les pistes de bàsquet en el preparatori olímpic. Sí, l'equip fa molta por. Els jugadors, una barreja entre el talent jove que inunda l'NBA i els grans noms que han dominat el bàsquet en les darreres dues dècades, encara estan intentant trobar com encaixar entre ells. Dels cinc partits amistosos, només en un han aconseguit apallissar el rival a l'alçada del que s'espera d'ells. No n'han perdut cap, però pràcticament ensopeguen contra l'emergent Sudan del Sud. El baròmetre és injust per als del USA Team, però fa mesos que les veles apunten en una sola direcció: la de l'or, apallissant i amb un grup de jugadors que vol "venjança" pel resultat del Mundial. I, per això mateix, a París arriben els Avengers, com superherois de Marvel, un grup arreplegat pràcticament de manera impossible, amb els millors noms disponibles, que no volen deixar presoners.
Els integrants de l'"Avengers Team"
Pot semblar una broma, però un dels motius pels quals els jugadors responen la crida de la selecció no va ser ni per bàsquet ni per la derrota al Mundial, que també. Van ser les paraules del velocista Noah Lyles, un dels millors atletes dels Estats Units, en una roda de premsa feta el 2023 durant els mundials d'atletisme. Fart de l'NBA autoassignant-se el títol de "campions del món", va carregar-se la millor lliga de bàsquet del món en recordar-los que per ser el millor de planeta has de jugar contra la resta del planeta. Un element que sempre han tingut sobre la taula tots els esports, menys el bàsquet i el beisbol als Estats Units, disciplines en què la franquícia guanyadora de lliga americana ja és coronada com a World Champions.
@eurosport Noah Lyles throwing shade at the NBA’s ‘world champions’ 🏀👀 #athletics#WorldAthleticsChamps#NoahLyles♬ original sound - Eurosport
Les paraules de Lyles van incendiar l'NBA i molts jugadors van respondre el velocista amb rancúnia. Calia actuar. Com la mítica crida del Capità Amèrica de Marvel i el seu "Avengers Assemble", el líder de tot plegat, LeBron James, va començar un efecte dominó en dir públicament que estaria encantat de tornar a jugar amb el seu país per reconquerir l'or. Després s'hi va sumar Stephen Curry i, més tard, Kevin Durant. Tothom volia sumar-se a la festa de la venjança.
- #4 Stephen Curry. Un dels líders indiscutibles de l'equip, la megaestrella de l'NBA jugarà amb 36 anys els seus primers JJOO. Ho fa al costat dels seus dos grans rivals durant una dècada i mitja, a més dels grans jugadors actuals.
- #5 Anthony Edwards. L'escorta dels Minnesota Timberwolves és una de les perles de l'NBA. Considerat com l'hereu de Michael Jordan per la seva actitud competitiva, arriba als Jocs com un dels garants de la nova generació.
- #6 LeBron James. El rei, estrella i líder indiscutible de l'equip. En el que seran els seus quarts Jocs Olímpics, LeBron demostra als 39 anys que segueix sent el millor jugador de la plantilla.
- #7 Kevin Durant. Un dels millors anotadors de la història del bàsquet, però en hores baixes físicament. Encara sense protagonisme al preolímpic, la seva sola presència espanta defensors de tot el planeta.
- #8 Derrick White. La incorporació d'última hora, després de la baixa de Kawhi Leonard. White arriba sent campió de l'NBA amb Boston. És un perfil menor (hi havia grans candidats per davant d'ell), però els tècnics prioritzen les seves grans tasques defensives.
- #9 Tyrese Haliburton. Com Edwards, és un dels líders de la nova fornada de joves estrelles nord-americanes de l'NBA. El base dels Indiana Pacers suposarà una amenaça letal sortint des de la banqueta.
- #10 Jayson Tatum. Actual campió de l'NBA, l'estat de forma del capità dels Boston Celtics és insuperable. Res a envejar dels capitans de l'equip, hauria de ser un titular pràcticament indiscutible.
- #11 Joel Embiid. La sorpresa de l'any. El camerunès es va nacionalitzar estatunidenc per jugar aquests Jocs al costat de LeBron, Curry i Durant. És el pivot més imponent de tota l'NBA (i MVP el 2023).
- #12 Jrue Holiday. La convocatòria de Holiday va ser una sorpresa, però el seu perfil defensiu i totterreny ha esbandit qualsevol dubte en el darrer mes. Arriba sent també campió amb els Celtics.
- #13 Bam Adebayo. Un dels homes alts més imponents i experimentats de l'NBA, que ja va guanyar l'or olímpic el 2020. Ara, amb 27 anys i en el punt més àlgid de la seva carrera, busca seguir demostrant ser un dels millors.
- #14 Anthony Davis. Realment, el més experimentat de tots, per sobre dels líders. El 2012 va guanyar l'or olímpic amb l'equipàs liderat per LeBron, Durant i Kobe, en la mítica final contra Espanya. Només era universitari. Ara és, amb Embiid, el rei de la pintura.
- #15 Devin Booker. Un dels millors anotadors de tota l'NBA. Després de viure fracàs rere fracàs a la lliga, aterra per segona vegada a l'equip olímpic per buscar el seu segon or. Una amenaça absoluta sortint de la banqueta.
És infundada la comparativa amb el "Dream Team" de Barcelona?
La resposta és simple: no. Sobre el paper, l'equip del 2024 guanyaria sense cap mena de dubte els integrants del Dream Team del 1992. Per l'estil de joc actual, per capacitats físiques i pels seus integrants. Encara que els nord-americans que van esclafar tots els seus rivals per una mitjana de gairebé 50 punts de diferència, l'actual selecció competeix en una NBA molt més difícil i en un panorama internacional incomparable. L'Avengers Team, si desgranéssim cadascun dels jugadors en el seu millor moment, competiria en un 1vs1 en igualtat de condicions contra Michael Jordan, Magic Johnson, Larry Bird, Charles Barkley i companyia.
Els debats en el món de l'NBA i del bàsquet són inacacables, eterns i amb opinions heterogènies. Els que consideren que l'equip del 92 és inigualable i altres que apostarien els dos braços en una victòria insultant del 2024. La qüestió, però, és veure com acaba el torneig aquesta plantilla dels Estats Units per poder resoldre la frase: seran capaços de repetir la gesta de Barcelona? O, com a mínim, la del 2008 i la del 2012? El camí no serà fàcil. Però l'espectacle està assegurat.