- Actualment, l'esport és un dels pilars de Catalunya. No només a nivell de competitivitat, sinó també polític, social i econòmic. En quin estat de salut considera que es troba?
- Es troba en un estat de salut bo. Catalunya té, en aquest moment, 18.000 entitats esportives, 72 federacions, 45 consells esportius, més de 40.000 equipaments censats en el Consell Català de l'Esport, i ocupa un 2,1% del PIB català. Per tant, jo diria que, afortunadament, tenim un sistema esportiu fort. No obstant això, no ens podem relaxar, sinó que encara ens hem d'enfortir més.
- Quan es parla d'esport català, venen al cap determinades modalitats i equips, però un dels grans potencials de Catalunya és la muntanya.
- Sí, efectivament. Nosaltres tenim un aliat fonamental que són les federacions, concretament la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i la Federació Catalana d'Esports d'Hivern. Aquestes dues són sobre les quals pivoten la nostra política esportiva en territoris de muntanya. La nostra feina és que els esports es puguin associar a un territori i que els acostem a les edats més baixes. En aquesta línia, també vinculem l'activitat esportiva de muntanya a la dinamització econòmica dels territoris.
- Un caldo de cultiu, entre esports de muntanya, promoció econòmica i turisme, que es retroalimenta.
- Cert. Per això, dintre de les diferents línies d'actuació que té la Secretaria, hi ha la convocatòria de subvencions per a activitats esportives que dinamitzin el territori, que portin gent del país, d'Europa o internacional. Activitats pensades perquè la gent pernocti, dinamitzi el sector hoteler, de comerç i el transport. I també posem en valor l'esport com un element de salut. Per això tenim una convocatòria de subvencions específica per a activitats que tenen un impacte significatiu en el territori.
El secretari general de l'Esport, Gerard Figueras, durant l'entrevista. Foto: JM Montaner
- Amb quina quantitat econòmica?
- Posem a disposició, cada any, un milió d'euros, aproximadament, i ajudem al voltant de 200 activitats de Catalunya. La majoria són ultres, maratons de muntanya o curses de muntanya, però no ens quedem aquí. Perquè el territori es dinamitzi a través de l'esport hi ha un altre àmbit, que són els escolars. En aquest sentit, aquest any hem posat en marxa la quarta edició del programa Esport Blanc Escolar. Pensem que si un dia o altre el país aspira a tenir una candidatura pels Jocs Olímpics d'Hivern, també hem d'estar preparats des del punt de vista de la competició.
- Sobre els Jocs Olímpics d'Hivern, en quin moment ens trobem? Són viables, econòmicament?
- La situació en aquests moments és que la flama està encesa, perquè tot i que en un primer moment semblava que no era una prioritat política de l'Ajuntament de Barcelona, després d'escoltar diferents manifestacions, també de la Generalitat, van fer un replantejament i van decidir conèixer ben bé les oportunitats que donen. Fins a finals del 2016 hi ha hagut una comissió d'estudi a l'Ajuntament per explicar les oportunitats de fer o no una candidatura Barcelona-Pirineus. En les properes setmanes es publicaran les conclusions, però hem vist que hi ha un 90% de posicionaments favorables. Si veiem que hi ha més elements a favor que en contra, hem de buscar el consens favorable. Haurà de ser una candidatura de país, perquè s'haurà de vertebrar amb les estacions d'esquí i els municipis del Pirineu. I nosaltres estem disposats a fer aquesta coordinació. Si durant el 2017 Barcelona diu que sí, ja proposem que el 2017 es pugui tornar a obrir l'Oficina Olímpica. La Generalitat està disposada a posar el 50% dels recursos perquè es torni a posar en marxa.
- Està preparada Catalunya per acollir uns Jocs Olímpics d'Hivern?
- Amb les infraestructures que tenim ara, no. No estem preparats al 100% i n'haurem de construir de noves. Però hem de fugir d'aquella imatge que els Jocs Olímpics són un malbaratament de recursos públics. Hem de fer que hi hagi infraestructures esportives el màxim d'integrades en el territori quan s'acabin els jocs, que siguin transportables o aprofitables per a l'activitat ordinària. I Barcelona és l'exemple al món d'una infraestructures olímpica que no ha sigut un malbaratament. Per altra banda, tenim a favor que ja disposem d'una molt bona infraestructura d'esports d'hivern al Pirineu català. Ens falta saber com apropem el Pirineu a la gran urb, i com aprofitem aquest acostament per fer les infraestructures.
- Creu que els Jocs Olímpics d'Hivern ajudarien a explicar la situació política de Catalunya al món, tal com ja fan determinats esportistes?
- A la perfecció, jo diria. Nosaltres, com a país avui encara dintre d'Espanya, som coneguts com a Catalunya i Barcelona per un gran prestigi esportiu. Som coneguts pels nostres èxits esportius. A Rio, per exemple, un terç dels atletes eren catalans, i bona part del medaller aconseguit també. Però fora de l'àmbit olímpic, i si anem a l'àmbit dels esports de muntanya, si fossin un país normal ja estaríem a la part alta del podi. Ara hem de continuar explicant que hi ha un país que es diu Catalunya i, per tant, l'esport ha de continuar sent una de les millors cartes de presentació de Catalunya al món.
Entrevista amb el secretari general de l'Esport, Gerard Figueras. Foto: JM Montaner
- Però l'independentisme explícit de certs esportistes en alguns casos ha tingut un preu.
- Sí, ens trobem en una situació en què en alguns esports només tenim ocasió de participar-hi sota el paraigües estatal, i això frena en la identificació catalana, però hi ha altres on hi podem competir com a club, individualment o com a esportistes professionals. Aquí podem escapar d'aquest intent d'atrapar la nostra singularitat catalana. No podem pensar que l'esport quedarà aïllat del procés polític que viu Catalunya, i cal, doncs, que els esportistes es posicionin. Que no podem barrejar política i esport és fals, ja que no conec cap país del món que no faci la seva política esportiva. I no podem permetre que els esportistes que estan en un país que viu un procés d'independència no es puguin posicionar.
- Com seran les bases de l'esport en una Catalunya independent?
- El Govern té un encàrrec molt concret; deixar a punt el país per si guanya el "sí" en un referèndum d'independència. Hem de deixar a punt les estructures d'estat esportives públiques. Hi ha un 80% d'estructures que ja estan a punt, però també n'hi ha una altra part que són del sector associatiu i privat. Per exemple, el Comitè Olímpic Català. Si som independents, aquest comitè haurà de picar la porta al Comitè Olímpic Internacional perquè el reconeguin, i tot això ja està en marxa.
- Tornant a l'esport de muntanya, un dels grans debats és si aquesta disciplina hauria de regular-se més, amb l'objectiu de preservar un entorn, a vegades, ja molt deteriorat. Hi està d'acord?
- La nostra muntanya és un tresor. La muntanya del país és la millor instal·lació esportiva que mai hauríem somiat tenir, i d'això n'hem de ser conscients. Podem fer-hi esport tot l'any, però l'hem de cuidar molt i hem de ser exemplars. En defensa nostra, val a dir que ho estem sent. Cada vegada que es fa alguna cursa de muntanya, tothom té la màxima consciència que s'ha de cuidar. Però, què hem de continuar fent? Pedagogia. Des del món de l'esport entenem com un element imprescindible tenir cura del medi perquè, si no, se'ns acabarà. I cada vegada més, els organitzadors de les curses també són més respectuosos.
- No obstant això, la muntanya no només és un espai per a activitats organitzades. El respecte es combina amb la responsabilitat, sobretot en el cas de senderistes o escaladors. Els rescats de muntanya s'estan convertint en un problema.
- Sí, el que estem fent és conscienciar, tant per tenir cura del medi, com per saber on són els nostres límits. A ningú se li acudiria pujar a un cotxe de Formula 1 sense estar preparat, oi? Doncs és el mateix. El medi, afortunadament, és a l'abast de tothom, però no vol dir que tothom hi pugui accedir sense formació o precaució.
- Per tant, s'apostaria per fer pagar els rescats de muntanya?
- No em sembla malament, si aquests han estat provocats per una imprudència.
- En les curses de muntanya cada vegada es demanen més certificats mèdics per conèixer l'estat de salut dels esportistes. Hi està d'acord?
- Actualment la llei no contempla l'obligatorietat d'un certificat mèdic, tot i que hi ha moltes curses que demanen aquesta revisió o bé una signatura de responsabilitat. La pregunta a respondre és: quin país volem? Volem un país de qualitat que vetlli per la protecció de les persones que fan activitat física? El que estem fent des de la Secretaria és certificar centres de medicina esportiva arreu del país. El segon pas, però, ja és veure en quin nivell de curses som capaços de vincular aquest certificat mèdic. Ara mateix no podem obligar les curses a això, però hi estem treballant.
El secretari general de l'Esport, Gerard Figueras, entrevistat per Aida Morales. Foto: JM Montaner
- Per tant, el camí que es voldria a seguir des del Govern seria el de demanar el certificat.
- Sí, però insisteixo, no crec que hagi de venir per part del Govern, sinó dels organitzadors. Algunes curses es pensaven que això suposaria una caiguda en picat de les inscripcions, i no ha estat així. La gent ha entès que així hi participa d'una manera més segura. Hem d'arribar a un punt de maduresa esportiva, si volem un país de qualitat.
- Parlant de maduresa esportiva, l'esport català és net?
- Sí, majoritàriament sí. Amb una amplíssima majoria és net.
- I pel que fa al dopatge? Aquest és un element poc o gens regulat en els esports de muntanya.
- Catalunya compta amb un dels laboratoris antidopatge de més prestigi internacional. Aquest està a disposició de totes les competicions esportives. Dit això, tenim l'eina, tenim cada vegada més organitzadors que per iniciativa pròpia fan passar controls antidopatge aleatoris, però no és d'àmbit obligatori en totes les competicions. Jo faria la mateixa reflexió. Quin país volem? Hem de confiar en els practicants, i puc afirmar rotundament que no hi ha una pràctica abusiva del dopatge a Catalunya. L'esport català es net, i el de muntanya també. Està clar, però, que sempre hi pot haver algun cas...
- Fent una pinzellada al món del ciclisme, considera important recuperar un equip professional ciclista català?
- Sí, és una demanda de la Federació Catalana de Ciclisme. Tenim una molt bona base en totes les disciplines, però pel que fa al ciclisme de carretera, tenim un handicap, que és que no contempla aquest equip professional. Això fa que molts ciclistes hagin de marxar a altres equips de l'estat o europeus. El que ha demanat la Federació és que ens posem a treballar per tenir aquest equip. No només per a nosaltres, sinó també per a altres ciclistes del món que vulguin venir a competir al nostre equip. Ara estem a mans de professionals per anar a cercar patrocinis privats, per costejar el que costaria tenir un equip ciclista professional.
- Per tant, la Secretaria té, ara per ara, força feina per fer. Quines són, però, les prioritats?
- El país que volem és un país on hi hagi més població que tingui la pràctica de l'activitat esportiva com a hàbit. Voldria que la majoria de la població tingués una estona al dia per fer esport. No estic pensant en una majoria de gent que faci competició, sinó d'una majoria de gent saludable, ja que això aportarà més rendiment acadèmic, salut i felicitat. I si tenim aquesta base, a part, tindrem els millors a qui donar tecnificació. A curt termini, ara estem posant les bases de com volem que sigui la Catalunya independent, a nivell d'esport, però al mateix temps, estem enfortint el teixit esportiu. Per tant, les prioritats són l'esport escolar, l'esport federat i l'impacte econòmic al territori, així com ajudar l'esport femení, i tot el que té a veure amb la salut. Una altra de les prioritats és recuperar la inversió en instal·lacions esportives, que aquesta també espero que sigui a curt termini.
El secretari general de l'Esport, Gerard Figueras, al seu despatx. Foto: JM Montaner
