Guardiola i el Barça creuen els seus camins per seguir direcció Berlin

Publicat el 06 de maig de 2015 a les 08:45

Pep Guardiola i Leo Messi, en una imatge d'arxiu. Foto: Europa Press


Sona el telèfon a quarts d'una de la matinada. El noi s'aixeca, despenja i una veu li pregunta, "pots venir a la Ciutat Esportiva?". "De seguida, míster". A altes hores de la matinada, Pep Guardiola li ensenyava a un joveníssim Leo Messi una nova posició dins el camp, després de trencar-se el cap durant hores, buscant la manera de batre el Reial Madrid al Santiago Bernabéu. "Comences normal, a la dreta. Però a mesura que passin els minuts, vas centrant la posició i acabes al mig, entre els centrals i l'esquena de Xabi Alonso", li va dir. "Així guanyarem?", va preguntar Messi. "Sí, així guanyarem". L'endemà, el Barça trepitjava el Madrid per 2-6 i sentenciava la Lliga.

Aquell era l'inici de l'etapa més gloriosa de la història del Barça. Tres Lligues, dues Champions, dues Copes del Rei i dos Mundials de Clubs. Avui, l'entrenador que va dur al cim del món esportiu l'equip català, torna a casa per intentar eliminar el club de la seva vida, el del seu cor. El Camp Nou veurà, per primera vegada, com el seu excapità i exentrenador salta a la gespa dirigint un equip, un dels millors d'Europa, un conjunt que no vestirà de blaugrana. Però l'afició barcelonista és intel·ligent, sap que Pep és avui rival, però a la vegada germà i amic. El soci del Barça estarà eternament agraït al tècnic de Santpedor i avui li ho demostrarà.

Pep Guardiola es medirà avui a l'equip que ell va parir. El que va veure néixer i créixer, però al que va convertir també en imparable. Pep coneix de meravella la majoria de futbolistes que integren aquest equip, però sap, i això li preocupa, que està construït de tal manera que es fa impossible d'aturar. Sobretot Lionel Messi. Ahir dimarts, després de veure'l assegut en aquella sala de premsa, la seva, admetia que "Messi, si està com intueixo, no hi ha defensa que el pugui parar. Hi ha pocs sistemes defensius que puguin controlar el talent".

Una pilota per a dos equips

El Barça es trobarà un Bayern camaleònic, molt metòdic i gens català. Encara que estigui dirigit per un entrenador cruyffista fins la medul·la, el Bayern no deixa de ser un conjunt alemany. De la porteria, fins la davantera, aquest conjunt el lideren els futbolistes de la Mannschaft. Des de Neuer, passant pel capità Phillip Lahm, i acabant per Müller, el Bayern flota sobre la gespa a ritme de futbol alemany. El segell Guardiola evidentment existeix, amb Thiago Alcántara marcant la diferència en la construcció, amb Mario Götze fent del seu Don Andrés a la frontal de l’àrea i amb Lewandowski al més pur estil Eto’o. 

Guardiola ha après a Alemanya que el futbol no pot ser el mateix a tot arreu. De fet, seria impossible que Pep implantés el mètode Barça al Bayern. Ni té els jugadors per a fer-ho, ni el club està preparat per un canvi tan radical. Al públic l’emociona el vertigen de les bandes, amb Robben i Ribéry (que avui no seran presents), amb els laterals Rafinha i Bernat ben oberts; el joc de potència física, amb Müller, i amb Lewandowski menjant-se l’àrea rival. I la qualitat del mig del camp, això sí que ho imposa Guardiola. A més, aquest equip es transforma depenent del rival i dels condicionants. Tan pot saltar al terreny de joc amb un 4-3-3, per a dominar el partit, com amb un 4-2-3-1 amb físic al mig del camp i les bandes ben obertes, un 3-5-2 per monopolitzar el joc de possessió o un 3-3-4 terriblement ofensiu per a no sortir de l'àrea rival.

On pot fer mal el Barça, i és on n’hauria de fer, és a la seva àrea. Els problemes defensius són el taló d'Aquiles per Guardiola des que va aterrar a Munic. Ni Boateng, ni Badstuber, ni Benatia, ni Dante, ni Javi Martínez, ni Alaba situat com a central esquerre en defensa de tres homes, no han pogut apaivagar la greu crisi defensiva que pateix aquest equip, i que va patir amb molta força en les semifinals de la temporada passada davant el Reial Madrid. Aquí és on el Barça ha de fer mal, amb el seu trident imparable, amb la mobilitat i pressió de Suárez, amb el desequilibri de Neymar i amb la imprevisibilitat de Leo Messi.

El Bayern no és un equip imparable. El Bayern és vulnerable en fase defensiva, cometrà errors al Camp Nou i els tornarà a cometre a l’Allianz Arena. Que comenci l'espectacle!