Jessed Hernàndez, segon a l'Epic Trail Aigüestortes. Foto: Elena Mate Fotografia

Jessed Hernàndez (Mataró, 1983) ha disputat dues ultratrails en tota la seva carrera. La primera, la va guanyar el 2009 i la segona, l'Epic Trail Aigüestortes aquest cap de setmana, va ser segon. En l'entrevista reflexiona sobre el futur salt a la ultradistància i el seu “retorn” progressiu després d'uns mesos lluny dels millors. Va néixer a la capital del Maresme per circumstàncies de la vida però és fill de cal Guerra d'Estana, una petita localitat de 25 habitants de la Cerdanya on ha viscut tota la vida i que reivindica sempre que pot. Per tornar a estar entre els millors destaca l'ajuda dels germans de Arriba d'Aiguafreda, el Bar Gusi de Ribes de Freser i els “col·legues” de tota la vida. El proper gran objectiu: Ultra Pirineu, la nova denominació de Cavalls del Vent, la cursa que va guanyar en la seva primera edició.

- Va ser segon a l'Epic Trail Aigüestortes lluitant de tu a tu amb un corredor d'elit mundial com Iker Karrera. Més que satisfet?

- Satisfet. No més. Ho estaria si hagués guanyat.

- A la cursa el va esperar un moment en què va patir un petit accident...

- Sí, el vaig esperar com hagués fet ell si jo hagués caigut de cap. Es va fer força mal... A l'Iker fa força anys que el conec però ara feia temps que no coincidíem. Al principi li vaig dir dir que aniria al seu ritme fins que petés. Cal tenir en compte que jo no entreno per a les ultres. No faig ni la meitat d'hores d'entrenament que ells.

-Iker Karrera es va escapar a la meitat del recorregut però al final va semblar que vostè tenia opcions d'atrapar-lo...

- Sí, a l'estany Gento vaig pensar que el podia atrapar. Em van comentar que va sortir de l'avituallament una mica tocat i jo, dins del cansament de tants quilòmetres, estava relativament bé. Ho vaig intentar fins al final però al final el que vaig quedar fos vaig ser jo, sobretot perquè no estic acostumat a tantes hores i quilòmetres corrent. En tot cas, crec que el que té més mèrit és poder fet aquesta posició una setmana després de ser campió d'Espanya de verticals, amb un tipus d'esforç totalment diferent.

- No és especialista en ultres i, de fet, tot just és la segona que disputa...

- Sí, vaig guanyar la primera Cavalls del Vent, el 2009, i des d'aleshores no n'havia fet cap. Tampoc l'havia preparat massa però em va anar bé perquè sóc jove i fort. Hi vaig anar perquè em van convidar però no hi pensava gent, de fet me'n vaig recordar una setmana abans. Això sí, m'haurà servit com a bon entrenament per a la Ultra Pirineu, on m'agradaria fer-hi un bon paper.

- Es veu fent el salt a les ultres?

- Sincerament, crec que si preparés les ultra a consciència, ho faria força bé. Però també és cert que de moment m'agraden les curses més curtes i explosives. Algun dia suposo que sí que acabaré fent la transició o, si més no, combinar les dues modalitats.

- Enguany acumula diversos bons resultats: victòria a la Vallibierna Skyrace , podi al Sentiero 4 Luglio i el Campionat d'Espanya de Curses Verticals. Tothom diu: “Jessed Hernàndez” ha tornat...

- Encara no he tornat. Espero que el bo sigui l'any vinent. Encara estic sent molt irregular, tant a les curses com als entrenaments. Hi ha dies que volo i altres com que em costa molt. Això contrasta amb gent que porta molts anys treballant i que, per tant, té una bona base. Jo vaig estar temps sense entrenar: estava desmotivat, els horaris de feina no m'anaven gens bé, etc.

- Després de pujar al podi a la Vall de Boí com continuarà la temporada?

- Encara no tinc clar si farà la Sierre Zinal, de la Copa del Món o la darrera prova de la Copa d'Espanya de Curses Verticals a Cantàbria. I després toca la Matterhorn Ultraks, abans de fer la Ultra Pirineu a finals de setembre.

- En aquest “retorn” deu tenir alguna cursa entre cella i cella per acabar guanyant...

- El meu gran objectiu és guanyar la Sierre-Zinal de Suïssa, però sé que enguany és impossible. L'altre seria Zegama però m'arriba sempre molt d'hora i és complicat estar al nivell necessari.

Jessed Hernàndez, en plena Epic Trail Aigüestortes Foto: Elena Mate Fotografia