Un cop consumat el descens a la lliga LEB, Manresainfo.cat ha volgut parlar amb el president exectiu del Bàsquet Manresa per analitzar els motius de la mala temporada i parlar del futur. Avui, publiquem la primera part d'una entrevista més centrada en temes econòmics. Els propers dies hi haurà una segona part.

 

- Després de sis anys a l'ACB, aquesta temporada l'equip ha acabat en zona de descens. Què s'ha fet malament des del club per arribar a aquesta situació?

- Crec que necessitem una mica més de perspectiva i serenor per analitzar les coses. Segur que hem fet coses malament. Segur que sí. Però quan analitzem les decisions, les hem de contextualitzar en el moment que es prenen perquè un cop han succeït, amb la perspectiva del temps, és fàcil jutjar-ho. Nosaltres hem de veure si vam prendre decisions coherents en el moment que tocava. I diria que hem intentat aplicar-ne molta, de coherència. Hi ha hagut coses que no han sortit bé. Però, pensem una cosa. Cada any, al començar la temporada no existeix el marge d'error. La nostra aposta ha de ser tant agosarada, perquè tenim pocs diners i amb això hem de fer un equip, que si ens equivoquem una mica l'error és gran. Si a sobre, tenim una sèrie de factors incontrolables per part nostra que juguen en contra el resultat no acaba sent el més satisfactori. Com així ha estat. Sigui com sigui, es podria dir que es va confiar amb una columna vertebral determinada, que tal cosa no ha sortit bé, que aquell jugador nou pensaves que s'adaptaria, aquell jugador que tindria progressió com el Rasmus Larsen, que és el pivot de la seva edat més import d'Europa, quan tenia bona pinta també es lesiona, quan ens podíem recuperar dos jugadors es trenquen als dos darrers minuts de l'entrenament abans de jugar amb el Joventut... Vas sumant. I aquí enmig, segur que hi ha coses que hem fet malament nosaltres. I evidentment, nosaltres fem autocrítica constantment i ara quan s'acabi la temporada haurem d'avaluar què no hem fet bé. Segur que trobarem coses millorables.

 

- Aquesta autocrítica serà en clau interna o serà també externament, que potser d'això n'ha mancat una mica?

- A mi no em fa mai por dir que m'he equivocat. Si no som capaços de dir públicament que ens equivoquem, ni som honestos amb nosaltres mateixos ni amb la nostra gent. La gent que tenim responsabilitats públiques podem caure en l'error de voler protegir-nos. El què ens fa més persones, ni millors ni pitjors, és reconèixer que les coses no han anat bé i donar el teu punt de vista. Internament ho hem de fer però no tenim cap problema per fer-ho externament. Especialment amb els abonats, amb la gent que ve a veure els partits i paga entrada, amb els anunciants i amb els espònsors. 

 

- En algun moment veu resignar-vos amb el descens?

- No. De cap manera. Penso que el verb resignar aquí no s'ha conjugat mai amb 45 anys i no el començarem a conjugar ara. Hi ha dos verbs que per no haver-los de pronunciar vam arrencar la erra del diccionari. Aquests verbs són resignar-se i rendir-se. No ens hem resignat mai. Altra cosa és que en molts moments hem vist que la dificultat era molt gran. Però, llevat d'alguns moments puntuals, l'equip ha competit sempre. Fins i tot en partits extremadament difícils. Vull recordar el partit contra el Madrid quan veníem després de fer un partit molt dolent contra el Barça i teníem dos jugadors de baixa. L'equip també va competir contra el Joventut quan se'ns havien lesionat dos titulars i va estar allà fins al final. El mateix va passar al pavelló del Lagun Aro...

 

- Veu pensar en fitxar algun altra jugador encara que això signifiqués sobrepassar el pressupost?

- No. La supervivència del Bàsquet Manresa és molt delicada. Quan vaig arribar aquí fa onze temporades no hi havia cap espònsor. Feia dos anys i mig que no n'hi havia. Bé, sí. L'anterior president, l'Enric Torres, es va avenir a patrocinar l'equip amb una de les seves empreses. Si aquell anys no hi hagués hagut espònsor s'hagués hagut de reflexionar que es feia amb el club. Sempre hem tingut una situació molt delicada i el què no podíem fer era agreujar més aquesta situació. L'any passat hi va haver un equip que va jugar copa del rei i play-off. I aquest equip el vam salvar l'assamblea de l'ACB de la seva dissolució. Aquest club és l'Alacant. Menorca, un club que ens va enviar a nosaltres a la LEB fa sis anys ja no existeix. Granada tampoc. Hem de ser curosos. Probablement, des del punts de vista esportiu necessitàvem un altre jugador. Però per davant hi havia la supervivència del club. I encara hi ha un altre argument. L'equip, tot en un plegat, va començar a reaccionar intentant apaivagar les seves mancances. Crec, sincerament, que si no haguéssim tingut les lesions del Javi [Rodríguez] i del [Charles] Ramsdell l'equip no hagués estat dels dos pitjors de l'ACB. Però això és bàsquet ficció i no ho sabrem mai. 

 

- Aquesta temporada ha omplert moltes pàgines la situació del CB Valladolid. Algun dia l'ACB es posarà seriosa amb aquestes disbauxes econòmiques?

- A l'ACB, tenim la responsabilitat que tenim. Però voldria dir algunes coses. Fa molts anys que ho diem. I personalitzant, fa més de deu anys que ho dic públicament. Jo ho deia fa quinze anys quan feia de periodista. En aquest país, i parlo d'Espanya que és qui té competències, no hi ha cap polític prou valent per atacar d'una manera clara el problema de l'esport professional. No n'hi ha hagut cap, de cap color polític. Incloc l'actual secretari general per a l'esport. No hi ha ningú que legisli. I això què vol dir. Doncs que hi hagi una llei que posi un topall màxim a l'aportació institucional al món de l'esport dins un pressupost. Això ha d'estar condicionat a la seva funció social, a que tingui equips base, a una manera de gestionar un club... Ningú ho fa. Estem controlats pel codi mercantil, hem d'estar auditats, hem d'actuar com a empreses però no podem fer plans de negoci perquè estem pendents de si entra una pilota o un jugador es lesiona. Hi ha inversions multimilionàries que són una ruïna com els pavellons de Granada, Menorca i Alacant fetes per les administracions públiques. Aquests diners han acabat a la brossa i ningú ho ha atacat. Perquè ningú ha tingut coratge d'atacar un esport que està en fallida. El futbol espanyol està en fallida i el bàsquet, en menor mesura, també ho està. L'ACB, en el seu marc competencial, ha de tenir normes molt clares. No pot ser que un club que deu moltes mensualitats a jugadors, tècnics, empleats... vegi que molts jugadors se'n van per no cobrar i se'ls hi tramiti la fitxa per fitxar-ne d'altres fent competència deslleial a clubs com nosaltres que quan anem a fitxar aquell jugador ens diuen que el Valladolid ofereix més diners per suplir-ne a un que ha marxat perquè no cobrava. En aquest tema s'ha d'actuar i l'ACB està per aquesta línia. Però al marge de l'ACB, hi ha d'haver un actitud per part dels poders legisladors diferent de la que hi hagut fins ara. I no es fa ara, crec que ja no es farà mai.

 

- Un tema que genera controvèrsia és el sou del president executiu del Bàsquet Manresa. Tant cobra?

- [Respon amb contundència] La gent sap el què cobro? Ho sap realment? Poden pensar el què vulguin. Per venir aquí, vaig perdre l'excedència que tenia a Catalunya Ràdio. Per una sèrie de temes interns del club, vaig deixar una carrera política a l'ajuntament de Manresa que tothom coneix. Amb això no em vull penjar cap medalla. Les he pres personalment perquè he pensat que eren les que tocaven. Suposo que la gent no sap que la gent que som aquí, inclosa la meva persona, cada vegada tenim més accions del club. Sóc un dels accionistes més grans del club i això ho he fet amb diners propis. Ningú me'ls ha donat. També hi ha una part del meu patrimoni, a vegades més gran i altres més petit, que serveix perquè el club tingui crèdit. No cobro res desproporcionat perquè d'allà on venia guanyava més diners i els tenia assegurats. La gent hauria de saber que els que som aquí a final de mes triguem molt a cobrar si acabem cobrant. Per tant, tots els que diuen això, poden venir aquí, apuntar-se i no sé si després pensaran el mateix. D'aquest debat n'estic molt cansat, fart. Si algú és capaç d'agafar el seu patrimoni, portar-lo aquí i jugar-se'l pel club o la seva empresa, que vingui i ho faci. Nosaltres ho fem. No només jo. N'hi ha molts d'altres. Si algú vol, pot comprar accions del club. Ho explico amb tota la transparència del món. Per cert, el meu sou s'ha retallat un 40% aquests darrers anys i mai ha estat el què la gent deia que era. Qui digui això menteix. I estic fart de la gent que menteix. Sobre aquest debat no en parlaré més. Ara, el que vulgui pot venir a debatre amb mi sobre aquest tema i no té cap paper s'haurà de trobar amb mi a un altre àmbit. Després de tot el que estem fent i que encara es parlin d'aquests temes em fa vergonya. No parlo només per mi. Parlo del Carles [Sixto], del personal que tenim, de la gent de la comissió executiva... Manresa s'ha aguantat durant 45 anys per la gent que s'hi ha jugat la barba. El senyor Carles Casas va ser president durant disset anys i va estar apunt de perdre el patrimoni. Li van embargar. Hi ha hagut directius que han perdut bous i esquelles. Hi ha hagut gent com l'Enric Torres, el Benjamí Garcia, el Valentí Junyent, les famílies Salido i Cots... Gent que no han parat. Només demano que cessin aquestes llegendes urbanes. 

 

- El patrocini de La Bruixa d'Or assegura el futur econòmic del club?

- És una pota molt important de la cadira. Sense un primer espònsor, crec que és impossible que hi hagi un club a l'ACB que es pugui mantenir. Hi ha clubs que no en tenen però que reben una ajuda institucional en plena crisi que fa basarda. CB Canarias no en té. El Fuenlabrada cobra 1,3 milions del Patronato Municipal de Deportes perquè Mad-croc paga zero. Tenen un contracte d'un espònsor que els paga zero. O el Gran Canaria, que ara té un patrocinador, s'ha aguantat perquè el club és propietat del Cabildo. O el Bizkaia Bilbao Basket ingressa vuit milions i en gasta onze. Aconsegueixen un espònsor que no paga i acaba sent la Diputació Foral de Biscaia la que paga la festa. En el nostre cas és important que hi hagi un primer espònsor. Sense això no podríem continuar. Però ens calen més coses. Necessitem finançament perquè una part del deute està finançat i l'altra no. Hem de mantenir aquests anunciants que no ens han deixat en temps de crisi i que no han rebaixat la seva aportació. També és important mantenir la xifra d'abonats i taquillatge estiguem a la LEB o a l'ACB perquè donen sentit al club. Ara, repeteixo. El primer espònsor és clau. I tenir-ne un que ens signi per quatre anys ens dóna una perspectiva. És important haver-lo pogut aconseguir ara i és fruit d'una feina de molt de temps, de molts anys. I estem molt contents. Això pot donar ànims a tota la gent que vol que el club vagi endavant.