Juan Antonio Samaranch Salisachs no ha assolit la presidència del Comitè Olímpic Internacional (COI) en aquesta ocasió. Els 110 membres d'aquest club selecte han elegit Kirsty Coventry com a presidenta i primera dona i primera persona africana que ocuparà el càrrec. D'aquesta manera, el dirigent esportiu no ha pogut emular la victòria del seu pare el 1980, quan Juan Antonio Samaranch va ser elegit per liderar el moviment olímpic. Set candidats competien aquest dijous, però els observadors de la política interna del COI assenyalaven tres aspirants amb opcions reals: el britànic Sebastian Coe, president de la Federació Internacional d'Atletisme; Kirsty Coventry, una dona blanca de Zimbabwe que ha estat campiona de natació i ara és ministra d'Esports del seu país, i Samaranch.
Nascut a Barcelona el 1959, casat amb l'empresària italiana Cristina Bigelli, amb qui té quatre fills, va ser preparat per ascendir en els esglaons de la glòria. És impossible separar Samaranch del llegat del seu pare, però a diferència d'ell, es va poder dotar d'una sòlida carrera acadèmica i professional. Format com a enginyer industrial a la UPC, va coronar un màster en administració d'empreses a la Universitat de Nova York i es va incorporar com a soci a The First Boston Corporation.
Ja no abandonaria el sector financer. Va ser cap de l'àrea de Finances Corporatives en una companyia britànica, Warburg & Co, i a inicis dels 90, va fundar la banca d'inversions de GBS Finance, on continua com a soci fundador. El fons té seus en diversos països llatinoamericans i disposa d'oficines a Pequín i Xangai. La connexió xinesa és important en Samaranch Salisachs. La Xina no oblida el suport que l'expresident del COI va donar al país perquè pogués integrar-se plenament en l'olimpisme i va preparar el terreny per als Jocs de Pequín. Així s'entén que hi hagi un museu en honor de Samaranch a Pequín.
L'escola del pare
Si la política, escalant dins de l'estructura del règim franquista, va ser la plataforma de Samaranch pare per accedir al poder olímpic, en el cas del fill la base ha estat la seva carrera empresarial. Això i, és clar, l'exemple del seu progenitor, de qui ha après sagacitat, càlcul i prudència. L'expresident del COI va demostrar una habilitat innegable per entendre els moments. Quan la Transició li va passar per sobre i va fracassar en un intent de construir un espai polític conservador en les primeres eleccions democràtiques, el 1977, va sorprendre l'aleshores president Adolfo Suárez demanant ser ambaixador a Moscou.
El que per altres hagués estat una jubilació de luxe o un simple retir, per Samaranch pare va ser la plataforma ideal per establir connexions decisives que li permetessin accedir a la presidència del COI. Tres anys després, va ser elegit en primera volta, davant les recances anglosaxones i amb els vots del bloc soviètic. Ja tenia el poder. Li faltava la glòria, que vindria amb els Jocs del 92. Un esdeveniment que li va permetre, a més, amb Pasqual Maragall i Jordi Pujol al costat, posar al dia la seva biografia davant dels catalans.
Samaranch Salisachs va entrar al COI el 2001, el mateix any en què concloïa el mandat del pare. El 2016, va ser elegit vicepresident, en una cursa en què l'ascens li ha costat una mica més que a l'expresident, elegit amb 60 anys. Ell no ha hagut de blanquejar cap passat, però això no li ha fet perdre la cautela i un perfil volgudament suau que ha sabut conrear en moments delicats. No va aixecar la veu en els moments més tensos del procés i a finals del 2018, ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa, va elogiar el clima de "distensió" a Catalunya.
El dirigent olímpic s'ha mostrat també molt prudent davant el nou horitzó que ha inaugurat el retorn de Donald Trump. Recentment, es va mostrar favorable a actuar amb "diplomàcia" davant el nou president nord-americà. Sap el que es juga. Els Estats Units són fonamentals per al COI. Los Angeles serà la seu dels Jocs del 2028 i Samaranch, des del lloc on estigui dins de l'olimpisme, sabrà moure's en els contextos més enrevessats.