Partit apoteòsic. Dels que dignifiquen el futbol. Barça i Inter han donat un espectacle de primer nivell, cadascun amb el seu estil i han acabat empatant. El partit ha tingut de tot: gols espectaculars, girs de guió, i actuacions colossals. Tot es decidirà en sis dies a Milà.

El Barça tornava a unes semifinals de Champions sis anys després. Però aquests partits no et reben amb els braços oberts. Al Barça l'ha rebut amb una bufetada en forma de gol en contra al mig minut. Thuram, amb un cop de tacó culminava un contraatac de l'Inter.

Els culers es fregaven els ulls i començaven a recordar: Liverpool, Roma, Bayern, Juvents. Un altra vegada no. Però l'Inter és fred, calculador i efectiu. Coneix el seu pla i l'executa. S'ha tancat a camp propi a conservar l'avantatge, i quan ha tornat a trepitjar camp contrari, l'ha eixamplat. Dumfries ha rematat a un pam de nas de Szczęsny una centrada i ha posat el 0-2.

La nit semblava destinada al fracàs. Però aquest equip és diferent. És jove i no té por només té gana. El sentiment l'encarna Lamine Yamal. El menor d'edat va posar-se l'equip a l'esquena es va treure del no-res un gol de premi i va estar a punt de millorar-lo dos minuts després.

El Barça estava viu. Tenia els italians tancats i anava movent la pilota, fent mèrits per empatar. Ho va aconseguir amb una passada clarivident de Pedri que Raphinha ha acomodat perquè Ferran empenyés a gol. Empat abans del descans i semblava que l'equip de Hansi Flick havia fet el més difícil.

Dues bèsties desbocades

Italians i catalans no han deixat de collar després del descans. El Barça de Flick no sap contemporitzar. És com un cavall, que només sap tirar cap endavant. Però qui va colpejar va ser l'Inter. Una errada de Szczęsny en el joc aeri ha permès a Dumfries tornar-se a vestir d'heroi i avançar els italians.

El Barça era a terra una altra vegada. I una altra vegada s'ha aixecat. Raphinha, erràtic tot el partit, s'ha curat tots els mals amb un golàs des de fora de l'àrea. I el Barça ha seguit atacant. I l'Inter també. Cap demostrava por. Tots dos se seguien buscant. 

Lamine Yamal, amb un partit que s'escapa als adjectius d'elogi que pugui trobar un periodista, va estar a punt de coronar-se amb una vaselina exquisida. Però el travesser l'ha despertat del somni. Amb el xiulet final els jugadors han caigut al terra esgotats, a les grades tothom ha esbufegat. Tot es decidirà en sis dies a Milà.