Fins a 21 jugadors llatinoamericans integren la selecció espanyola de beisbol.

Són milicians a sou de la pàtria espanyola. Molts trepitgen per primera vegada l'Estat espanyol per posar-se l'equipació de La Roja i sortir al terreny de joc. La seva missió és guanyar, no pas demostrar sentiment nacional. Els vint-i-un llatinoamericans que el proper setembre disputaran el Campionat Europeu de la màxima categoria de beisbol no rebran amenaces de mort ni insults si no s'emocionen amb l'himne i aplaudeixen amb fervor. Ningú no els lapidarà a les xarxes socials com ha passat amb el jugador d'hoquei herba Àlex Fàbregas si es limiten a guardar silenci i mirar al cel mentre sona l'himne del país que expressament els ha portat a canvi d'un sou. La gran majoria d'aquests jugadors, veneçolans, cubans i de la República Dominicana, juguen a la lliga italiana i dels Estats Units.

Però La Roja segueix altres criteris, podríem dir escassament patriòtics. La Real Federació Espanyola de Beisbol i Softbol ignora els jugadors "nacionals" i els deixa fora de la convocatòria de la selecció absoluta per posar-hi esportistes llatinoamericans, oficialment, perquè són esportistes de més nivell. Sis d'ells, es trobaran per primera vegada amb els seus companys d'equip, i la resta, tot just han coincidit en alguna altra competició.

A la pràctica, però, només cal repassar els jugadors dels equips de beisbol de l'Estat espanyol per adonar-se que hi ha excel·lents esportistes, més que suficients per configurar una plantilla competitiva. De fet, Catalunya i les Illes Canàries han format grans figures del beisbol, que des de fa uns anys estan absolutament relegades. Tant és així que la selecció que afrontarà l'Europeu, amb una plantilla de vint-i-quatre jugadors, té només representació de dos catalans i un canari.

Fèlix Cano, exjugador i un dels entrenadors de la selecció absoluta de beisbol, ha explicat a Nació Digital el per què d'aquesta política de fitxatges: "Aquí no hi ha prou jugadors bons com per fer una selecció potent, i tenim l'oportunitat d'aprofitar el fet que molts llatinoamericans poden obtenir el passaport perquè tenen avis espanyols, o bé perquè han vingut a jugar en alguna lliga espanyola i s'han casat amb una espanyola, obtenint així la doble nacionalitat". Segons Cano, però, "la nacionalitat no és automàtica, és fals que els esportistes l'obtinguin de forma molt ràpida, tenim casos de jugadors que han passat set anys sense tenir-la", i reconeix que a Itàlia sí que es produeix aquest fenomen.

Preguntat sobre per què la selecció espanyola és plena de jugadors estrangers que ni tan sols disputen la lliga espanyola, és contundent: "A Itàlia i els EUA paguen molt més que aquí, així que se'n van a les seves lligues, i quan hi ha selecció, els convoquem". A l'espera que es confirmi la llista definitiva de convocats per a l'Europeu, Cano fa números: "Si no hi ha canvis, tindrem un canari, dos catalans i vint-i-un llatinoamericans". La selecció espanyola de beisbol només ha participat als Jocs Olímpics de Barcelona'92, on va quedar l'última classificada dels vuit països que competien.