Laura Orgué, a l'arribada de la K3. Foto: Damiano Levati/Red Bull Content Pool“Tenia la sensació d'estar en una expedició a l'Himalaia”. Amb aquesta frase mig seriosa, mig irònica, resumeix Laura Orgué les seves sensacions a l'hora d'afrontar el tram final de la K3, el primer triple quilòmetre vertical de la història. “Mai havia pujat una muntanya tan alta”, revela la corredora de l'Alt Urgell que, malgrat això, va sumar la seva vuitena victòria consecutiva en una temporada de somni.
Orgué era la gran favorita i no va fallar. Va cobrir els 3.030 metres de desnivell positiu en 10,1 quilòmetres amb un temps de 2 hores, 22 minuts i 38 segons. A més de ser tretzena en la classificació general, va deixar l'altra gran favorita, la nord-americana Stevie Kremer, a set minuts. “La diferència la vaig saber després. Amb la boira no tenia cap referència i havia d'anar seguint el meu ritme”, explica a NacióMuntanya .Sobre la K3, el primer triple quilòmetre vertical de la història, Orgué assenyala que “hi va haver temps de tot: de gaudir, de patir...”. Tal i com assenyalava Raúl Estévez, un altre dels catalans que van ser a Susa, els primers 1.000 metres permetien córrer força. “Era el meu terreny. Vaig pujar hàbil i molt bé tota l'estona”, assenyala Orgué. En el segon quilòmetre vertical, marcat per una zona d'herba de gran pendent, “els bastons van ser la clau”. I, a partir d'aquí, intentar arribar al cim de Rocciamelone, a 3.538 metres, de la millor manera. “Vaig patir per l'alçada ja que era la muntanya més alta que pujava”, afegeix.
Tot i la boira i el fred Laura Orgué considera que van tenir força sort tenint en compte la meteorologia dels dies abans. Ara, la següent cursa és la Sierra Zinal a la localitat suïssa de Valais. “Patiré perquè mai he fet una cursa de 30 quilòmetres”, assegura però després de guanyar vuit curses seguides caldrà veure qui li pot fer ombra.
