Ha arribat l'hora. Ja no hi ha marxa enrere. El Barça vol la cinquena Copa d'Europa de la seva història i li és indiferent el rival que es trobarà al davant aquest vespre, una Juventus més que complicada. Els jugadors, l'entrenador, el cos de preparadors i, evidentment, els socis i aficionats blaugrana només pensen en endur-se la Champions cap a Barcelona i celebrar el segon triplet de la història del club, un triplet d'un mèrit extraordinari.

Qui podia pensar, no a principi de temporada, sinó ja al mes de gener passat, que l'equip de Luis Enrique hauria guanyat Lliga i Copa i estaria, avui 6 de juny, a la final de Berlín? Pràcticament ningú tenia esperança en un conjunt que no rutllava, que no definia el seu joc, que guanyava per efectivitat, però que no fascinava amb la velocitat de moviments i pilota dels darrers anys. Després de la derrota a Anoeta, era impensable que l'equip es recuperés de forma tan brillant.

El mèrit és de tots. Començant per la junta directiva, qui no va tenir més remei que obligar el president Bartomeu a anunciar eleccions; dels tècnics, que amb mà esquerra han sabut recuperar el bon ambient dins el vestidor i han dotat als jugadors d'una fortalesa física admirable; i evidentment dels jugadors, que han demostrat la seva qualitat partit rere partit.

I avui són a Berlín. A la final de la Lliga de Campions, la vuitena del club i la tercera contra un equip italià. Les dues anteriors, victòria davant la Sampdoria (1-0 el 1992) i derrota amb el Milan (4-0 el 1994). Però res fa pensar que aquest vespre a l'Olympiastadion els blaugrana s'entrebanquin amb la roca italiana de la Juventus. El Barça s'ha desfet del PSG, el Manchester City i el Bayern amb un joc impossible d'aturar i amb un Leo Messi d'escàndol, el millor jugador del món en el seu millor moment de forma.

Fa només una setmana, Messi va regalar la Copa al Barça amb una exhibició de qualitat, velocitat, força física i definició, tot el necessari per a dur aquest equip al cim més alt del futbol europeu.