Tot i que un dels eslògans més coneguts dels simpatitzants del Boca és que són “la mitad más uno”, és el River el club amb més socis de l’Argentina, més de 123.000, i el sisè a nivell mundial. És el que més títols té entre els clubs del futbol argentí. El Monumental amb els seus 65.000 seients és el més gran del país i seu del partits que la selecció argentina juga de local. És al Monumental on l’albiceleste va obtenir el seu primer títol mundial, el 1978.
Els "milionaris"
El River és conegut mundialment com els "milionaris", un nom que es va guanyar l’any 1932, quan va pagar la fortuna de 35.000 pesos de l’època pel fitxatge de Bernabé Ferreyra, en el que en aquells moments va ser el més car del futbol mundial. A més, durant els sis mesos posteriors va invertir 150.000 pesos més en sis jugadors de nivell internacional. Florentino no ha inventat res, ja ho veieu. D’aleshores ençà, l’afició del River s’identifica amb la gent elegant, educada i de bon nivell social, tot i que només cal assistir a un partit al Monumental per comprovar que això és un mite, i que a la hinchada milionària hi ha gent de totes les extraccions socials. De la mateixa manera, el mite que diu que el Boca és el club de les classes popular és desmentit pel mateix flamant president de l’Argentina, l’empresari de classe alta Mauricio Macri (abans president del Boca).
L’era daurada
Els equips del River han brillat al llarg de la història, però probablement cap com el de "La Máquina", una davantera demolidora que entre els anys 1941 i 1947 ho va guanyar tot i més: “Muñoz, Moreno, Pedernera, Labruna y Loustou” és com un mantra que tot "milionari" pot repetir de memòria sense titubejar. La mobilitat permanent de "La Máquina" generava una potència golejadora que aixafava els rivals, per la qual cosa molts historiadors del futbol la consideren antecessora de la "Taronja Mecànica" holandesa.
Del River també va sorgir un jugador mític que molts col·loquen en el podi del millors jugadors de la història: Alfredo Di Stefano, venut pel River al Barcelona però transferit al Madrid per les pressions del franquisme. De fet, els "milionaris" han estat sempre una gran proveïdora de jugadors per als grans clubs europeus. Del River van sorgir figures com Ariel Ortega, Marcelo Salas, Marcelo Gallardo (actual entrenador), Enzo Francescoli, Mario Kempes, Javier Saviola, Germán Burgos (ara segon entrenador de l’Atlètic de Madrid), David Trezeguet, Javier Mascherano, Radamel Falcao, Alexis Sánchez i molts més.
El River Plate jugarà diumenge la final del Mundial de Clubs amb el Barça Foto: River Plate
El Superclàssic
Els enfrontaments amb el Boca són considerats els partits més importants del futbol mundial, disputant el primer lloc amb altres clàssics com el Barça-Madrid. No és només una disputa esportiva. Durant les setmanes prèvies –i les posteriors– es viu intensament a les cases, a la feina, als bars i fins i tot amb cartells enganxats en murs i faroles amb missatges cap al contrari plens d’ironia. Malauradament, la violència també fa acte de presència i de vegades enfosqueix un dels derbis més intensos del món.
El Mundial de Clubs: el màxim repte
El deute històric del River amb la seva afició són els títols internacionals. Una sempre esquiva Copa Libertadores va ser aixecada només tres cops pel River. La Copa Intercontinental, predecessora de l’actual Mundial de Clubs, només un cop, l’any 1986, davant l’Steaua de Bucarest –després de derrotar al Barça a la infausta final de la Copa d'Europa a Sevilla-. Enguany, després d’haver guanyat totes les competicions, vol fer-se amb el títol de campió del món de clubs. per aconseguir-ho, haurà de fer front al rival més dur de tots: el FC Barcelona (aquest diumenge a la 11,30 hora catalana, per 8tv).
A diferència del que passa a Europa, on es considerat un trofeu menor, per al futbol sud-americà la Intercontinental abans, i el Mundial de Clubs ara, és el màxim títol al que un equip pot aspirar. Per això més de 20.000 "milionaris" s'han gastat una fortuna per ser aquests dies al Japó.
* Gustavo Capdevila és advocat i dirigent de la comunitat catalana de l’Argentina. És subdirector de l’Observatori de Nacions sense Estat de la Universidad Nacional de La Plata (Argentina) i coautor del llibre Euskadi y Cataluña: dos naciones sin estado.
