28
d'agost
de
2023, 21:34
Actualitzat:
29
d'agost,
17:34h
El president suspès de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, té un horitzó molt més fosc que divendres passat, abans de l'estrambòtica compareixença davant l'assemblea. La seva demostració masclista ha servit perquè, després que la FIFA entrés d'ofici per suspendre'l durant tres mesos, la Fiscalia hagi obert diligències aquest dilluns per una possible agressió sexual a Jennifer Hermoso. Tot, mentre el govern espanyol i el Consell Superior d'Esports (CSE) esperen la resolució del Tribunal Administratiu de l'Esport (TAE), que si decidís obrir un expedient sancionador a Rubiales, els permetria suspendre'l cautelarment.
La RFEF, per la seva banda, ha deixat Luis Rubiales sense sou ni cotxe oficial en aplicació de la suspensió provisional de tres mesos que li ha aplicat la Fifa, segons ha confirmat l'ACN. Rubiales deixarà de percebre, de moment, la part proporcional dels 621.000 euros anuals que cobra com a president de la RFEF (371.000) i com a dirigent de la UEFA (250.000).
Tot plegat es va acordar aquest dilluns, quan l'assemblea de la Federació Espanyola de Futbol, a més, va escenificar la ruptura amb el president suspès. En comptes de tirar pel dret, van celebrar una reunió extraordinària d'urgència per determinar el rumb cap on avançar. La conclusió: demanen Rubiales que dimiteixi de president de l'organisme. A banda, l'ens estatal va atorgar el seu suport a l'actual president interí, Pedro Rocha, perquè lideri una nova etapa "on el diàleg i la reconciliació amb totes les institucions del futbol sigui la línia a seguir".
I mentrestant, a Madrid centenars de persones, entre les quals hi havia Irene Montero, Yolanda Díaz, Reyes Maroto, Pilar Alegría o Lilith Verstrynge, s'han concentrat a la plaça de Callao per demanar la dimissió del dirigent. La realitat, però, és que la pressió social, política i esportiva que començava a agafar força abans de la intervenció de Rubiales del passat divendres no el va aconseguir tombar en un primer moment i va deixar ben clar que no pensava dimitir. El que no devia saber en aleshores és que la demostració masclista que acabava de protagonitzar donaria ales a nombroses accions des de diferents sectors que sí que acabarien sentenciant-lo. Fins i tot als seus companys a la Federació que, tot i que tres dies després, han acabat demanant la seva dimissió.
Però el moviment que contribuiria a fer escac i mat a Rubiales va ser el que van realitzar conjuntament i en la mateixa direcció 81 jugadores que van alçar la veu a través d’un comunicat del sindicat que vetlla pels drets de les dones futbolistes, Futpro. Hi condemnaven els fets i anunciaven que no tornarien a una convocatòria de la selecció si no rodaven caps. Juntament amb la declaració d’Hermoso en què afirmava que el petó no va ser consentit, l'escrit va alimentar la cancel·lació de Rubiales a través de xarxes socials. Cada vegada eren més les veus que s’alçaven per condemnar-lo, però no eren les primeres.
Un enfrontament on l'executiu lluita a través del Consell Superior d’Esports (CSE). La primera mesura real va ser l'elevació al Tribunal Administratiu de l’Esport(TAE) d'una denúncia contra Rubiales per “abús d’autoritat” i pel seu gest a la grada, agafant-se les parts íntimes amb les dues mans en un primer pla a les pantalles de les llars d'arreu. El president del CSE, Víctor Francos, va explicitar la seva postura en una contundent roda de premsa divendres passat en què va justificar la cautela del govern espanyol, que està actuant a poc a poc i amb bona lletra per tal d'evitar futures apel·lacions de Rubiales.
El cor contra Rubiales comptava cada vegada amb més veus. La selecció anglesa -finalista i subcampiona del Mundial femení- també va reaccionar després que el dirigent es negués a dimitir: “L’abús és l’abús i tots hem vist la veritat”. Amb el comunicat de Futpro i d'Hermoso, la compareixença de Víctor Francos per part del govern i la suspensió de la FIFA, Rubiales cada vegada estava més contra les cordes. No ha estat, però, gràcies a determinats sectors i entitats. Alguns s’han esperat a fer-ho després del moviment de la FIFA i altres, inclús, han optat per un silenci còmplice.
El paper de la Federació Catalana de Futbol (FCF) tampoc ha estat digne d'alabar. Amb una desorientació evident, el president Joan Soteras va renunciar a la vicepresidència de la RFEF després de justificar els fets com a "coses que passen" i fer costat a Rubiales. El que està clar és que els grans clubs i les federacions són els que menys s'han mullat i més han mesurat i reduït les seves paraules.
N'hi ha d'altres, però, que simplement han quedat atrapats en el silenci. Són els jugadors de futbol. La gran majoria d'ells no han publicat cap missatge ni s'han manifestat al respecte. I són els qui tot plegat els agafa més a prop. Tret d'algun cas concret, com el del capità blaugrana Sergi Roberto o el davanter del Betis Borja Iglesias, cap d'ells ha contribuït a epènyer juntament amb les forces polítiques, esportives i socials que han portat a Rubiales al límit del precipici.
La RFEF, per la seva banda, ha deixat Luis Rubiales sense sou ni cotxe oficial en aplicació de la suspensió provisional de tres mesos que li ha aplicat la Fifa, segons ha confirmat l'ACN. Rubiales deixarà de percebre, de moment, la part proporcional dels 621.000 euros anuals que cobra com a president de la RFEF (371.000) i com a dirigent de la UEFA (250.000).
Tot plegat es va acordar aquest dilluns, quan l'assemblea de la Federació Espanyola de Futbol, a més, va escenificar la ruptura amb el president suspès. En comptes de tirar pel dret, van celebrar una reunió extraordinària d'urgència per determinar el rumb cap on avançar. La conclusió: demanen Rubiales que dimiteixi de president de l'organisme. A banda, l'ens estatal va atorgar el seu suport a l'actual president interí, Pedro Rocha, perquè lideri una nova etapa "on el diàleg i la reconciliació amb totes les institucions del futbol sigui la línia a seguir".
I mentrestant, a Madrid centenars de persones, entre les quals hi havia Irene Montero, Yolanda Díaz, Reyes Maroto, Pilar Alegría o Lilith Verstrynge, s'han concentrat a la plaça de Callao per demanar la dimissió del dirigent. La realitat, però, és que la pressió social, política i esportiva que començava a agafar força abans de la intervenció de Rubiales del passat divendres no el va aconseguir tombar en un primer moment i va deixar ben clar que no pensava dimitir. El que no devia saber en aleshores és que la demostració masclista que acabava de protagonitzar donaria ales a nombroses accions des de diferents sectors que sí que acabarien sentenciant-lo. Fins i tot als seus companys a la Federació que, tot i que tres dies després, han acabat demanant la seva dimissió.
Les jugadores es planten
El front més important que ha fet força per tombar el president suspès de la RFEF és el format per les jugadores de la selecció campiona del món i altres companyes de professió; les protagonistes de tot plegat i les que viuen en primera persona la discriminació de la federació. Després que Rubiales intentés reescriure els fets pretenent invalidar el testimoni d’Hermoso i desestimar les veus que s’havien alçat per donar-li suport fins llavors, les futbolistes es van reivindicar amb encara més contundència. Primer, individualment per Twitter, instal·lant a l’imaginari col·lectiu el “Me too” del futbol femení, amb el lema "S'ha acabat" i “Amb tu companya”.Però el moviment que contribuiria a fer escac i mat a Rubiales va ser el que van realitzar conjuntament i en la mateixa direcció 81 jugadores que van alçar la veu a través d’un comunicat del sindicat que vetlla pels drets de les dones futbolistes, Futpro. Hi condemnaven els fets i anunciaven que no tornarien a una convocatòria de la selecció si no rodaven caps. Juntament amb la declaració d’Hermoso en què afirmava que el petó no va ser consentit, l'escrit va alimentar la cancel·lació de Rubiales a través de xarxes socials. Cada vegada eren més les veus que s’alçaven per condemnar-lo, però no eren les primeres.
El govern espanyol, amb por de derrapar
I és que les primeres veus van venir del sector polític. És el cas de les de Tània Verge, Anna Caula, Irene Montero, Miquel Iceta, Yolanda Díaz i Pedro Sánchez, entre altres. Només havien passat dos dies des de la final del Mundial i, el dimarts 22 d’agost, Sánchez va titllar les actuacions de Rubiales d'“inacceptables” i va manifestar que les disculpes d’aquest no eren “suficients ni adequades”. Va ser la primera estocada de l'enfrontament entre el govern espanyol i la federació.Un enfrontament on l'executiu lluita a través del Consell Superior d’Esports (CSE). La primera mesura real va ser l'elevació al Tribunal Administratiu de l’Esport(TAE) d'una denúncia contra Rubiales per “abús d’autoritat” i pel seu gest a la grada, agafant-se les parts íntimes amb les dues mans en un primer pla a les pantalles de les llars d'arreu. El president del CSE, Víctor Francos, va explicitar la seva postura en una contundent roda de premsa divendres passat en què va justificar la cautela del govern espanyol, que està actuant a poc a poc i amb bona lletra per tal d'evitar futures apel·lacions de Rubiales.
La FIFA tira pel dret
Tanta cautela, però, ha fet que la FIFA hagi avançat l'executiu espanyol per la dreta. El cas Rubiales va traspassar fronteres fins a arribar al màxim organisme del futbol mundial, que també moure fitxa de pressa. El Comitè Disciplinari de la FIFA va decidir suspendre provisionalment el president de la RFEF durant 90 dies “per protegir els drets fonamentals de Jennifer Hermoso”. Hores abans,l’ONU també s’havia pronunciat mitjançant la relatora sobre la violència contra les dones i les nenes, Reem Alsalem, per afirmar que Rubiales "va utilitzar clarament els seus privilegis i va abusar de la seva posició de poder per assaltar sexualment una esportista".Un globus d'abast internacional
Amb cada declaració creuada i cada comunicat, el cas s'estenia sense aturador, també fins als Estats Units. Una de les millors jugadores de la selecció i de la història, Alex Morgan, va donar suport a Hermoso i va sumar-se al Me Too: “Em fan fàstic les accions públiques de Luis Rubiales. Estic amb Jenni Hermoso i amb les jugadores espanyoles".El cor contra Rubiales comptava cada vegada amb més veus. La selecció anglesa -finalista i subcampiona del Mundial femení- també va reaccionar després que el dirigent es negués a dimitir: “L’abús és l’abús i tots hem vist la veritat”. Amb el comunicat de Futpro i d'Hermoso, la compareixença de Víctor Francos per part del govern i la suspensió de la FIFA, Rubiales cada vegada estava més contra les cordes. No ha estat, però, gràcies a determinats sectors i entitats. Alguns s’han esperat a fer-ho després del moviment de la FIFA i altres, inclús, han optat per un silenci còmplice.
Refugiats en el silenci
Els grans clubs de futbol van restar callats després que tinguessin lloc els fets. El Barça va esperar a trencar el silenci fins al discurs incendiari de Rubiales davant l'assemblea i ho va fer de manera tèbia, amb un comunicat en què no en demanava la dimissió i que donava les seves explicacions com a vàlides. El Reial Madrid va trigar encara més a reaccionar i tampoc es va mostrar contundent contra les accions del que era president. Com a mínim, això sí, es va escudar en les accions del govern espanyol per demanar represàlies. Altres clubs com el Girona i l'Espanyol també s'han pronunciat, però tots després del punt d'inflexió de divendres.El paper de la Federació Catalana de Futbol (FCF) tampoc ha estat digne d'alabar. Amb una desorientació evident, el president Joan Soteras va renunciar a la vicepresidència de la RFEF després de justificar els fets com a "coses que passen" i fer costat a Rubiales. El que està clar és que els grans clubs i les federacions són els que menys s'han mullat i més han mesurat i reduït les seves paraules.
N'hi ha d'altres, però, que simplement han quedat atrapats en el silenci. Són els jugadors de futbol. La gran majoria d'ells no han publicat cap missatge ni s'han manifestat al respecte. I són els qui tot plegat els agafa més a prop. Tret d'algun cas concret, com el del capità blaugrana Sergi Roberto o el davanter del Betis Borja Iglesias, cap d'ells ha contribuït a epènyer juntament amb les forces polítiques, esportives i socials que han portat a Rubiales al límit del precipici.