Els avenços més notables durant el 2007 són els corresponents al Baix Ebre, el Pla d'Urgell i el Montsià, que guanyen tres posicions, i contràriament, els retrocessos més significatius són els que experimenten l'Anoia i el Berguedà que en perden dues, la Garrotxa, que en perd tres, i el Barcelonès, que en perd cinc.
Segons David Moreno, director de l'estudi, la davallada de posicions del Barcelonès no es deu a canvis estructurals en els factors de competitivitat de la comarca durant el 2007, sinó bàsicament a la caiguda del dinamisme econòmic enregistrat en aquest període, que ha estat molt superior a la desacceleració general.
Al final de la classificació, es manté la situació d'altres edicions amb l'excepció de l'Alta Ribagorça, que millora una posició que perd el Pallars Sobirà. La Terra Alta i el Priorat -en aquest ordre- se situen com les comarques menys competitives pel que fa al model de competitivitat subjacent. El fet que aquestes comarques ocupin les darreres posicions vol dir que són comparativament menys competitives en el context de globalització econòmica, però no implica que aquestes comarques no puguin desenvolupar estratègies de desenvolupament que comportin millors nivells de vida i benestar per a la seva població.
Al final de la classificació, es manté la situació d'altres edicions amb l'excepció de l'Alta Ribagorça, que millora una posició que perd el Pallars Sobirà. La Terra Alta i el Priorat -en aquest ordre- se situen com les comarques menys competitives pel que fa al model de competitivitat subjacent. El fet que aquestes comarques ocupin les darreres posicions vol dir que són comparativament menys competitives en el context de globalització econòmica, però no implica que aquestes comarques no puguin desenvolupar estratègies de desenvolupament que comportin millors nivells de vida i benestar per a la seva població.
Necessitat d'un canvi de model
En general, el comportament de l'economia catalana durant el 2007 ha estat, segons Moreno, força positiu perquè, d'una banda, el ritme de creixement de la producció s'ha mantingut força elevat (del 3,7%) i el ritme de variació dels preus s'ha reduït en set dècimes respecte al 2006, fins a situar-se en el 3%.
Pel que fa als nivells de riquesa, s'observa com el PIB per habitant a Catalunya ha anat en augment de forma progressiva respecte a la mitjana europea. Malgrat aquesta dinàmica positiva en els nivells de producció, s'observa en els darrers anys com ha disminuït la productivitat relativa. És a dir, la producció ha augmentat en termes absoluts fruit de l'augment de la població ocupada, però no degut a un augment en la productivitat per treballador.
D'altra banda, la creació de riquesa per part de les empreses també s'ha traslladat en millores en els nivells de renda de la població. En aquest sentit, l'evolució de la Renda Familiar Disponible mostra creixements lleugerament superiors als de la producció i la inflació, amb augments interanuals propers al 4%.
Cal assenyalar, també, que aquestes millores en els nivells de benestar també són degudes a l'augment de la participació en l'ocupació de la població en edat de treballar. Catalunya, en aquest sentit, supera abastament els objectius plantejats a la cimera europea de Lisboa de 2004 d'assolir taxes d'ocupació superiors al 70%.
Malgrat aquest bon comportament de l'economia catalana, hi ha mostres suficients de que poden sorgir dificultats per a mantenir els ritmes de creixement actuals. L'elevada taxa d'ocupació i la desacceleració en els ritmes de creixement de la població poden limitar en un futur la disponibilitat de la força de treball, factor que és bàsic per al desenvolupament econòmic, i pot comprometre el dinamisme que s'ha enregistrat en el darrer decenni.
Tanmateix, la progressiva desacceleració dels sector de la construcció residencial pot canviar significativament aquesta situació si d'altres sectors no prenen el relleu de la creació d'ocupació. En aquesta línia, per Moreno Catalunya experimenta un canvi de model econòmic i necessita apostar pels recursos humans especialitzats.
En general, el comportament de l'economia catalana durant el 2007 ha estat, segons Moreno, força positiu perquè, d'una banda, el ritme de creixement de la producció s'ha mantingut força elevat (del 3,7%) i el ritme de variació dels preus s'ha reduït en set dècimes respecte al 2006, fins a situar-se en el 3%.
Pel que fa als nivells de riquesa, s'observa com el PIB per habitant a Catalunya ha anat en augment de forma progressiva respecte a la mitjana europea. Malgrat aquesta dinàmica positiva en els nivells de producció, s'observa en els darrers anys com ha disminuït la productivitat relativa. És a dir, la producció ha augmentat en termes absoluts fruit de l'augment de la població ocupada, però no degut a un augment en la productivitat per treballador.
D'altra banda, la creació de riquesa per part de les empreses també s'ha traslladat en millores en els nivells de renda de la població. En aquest sentit, l'evolució de la Renda Familiar Disponible mostra creixements lleugerament superiors als de la producció i la inflació, amb augments interanuals propers al 4%.
Cal assenyalar, també, que aquestes millores en els nivells de benestar també són degudes a l'augment de la participació en l'ocupació de la població en edat de treballar. Catalunya, en aquest sentit, supera abastament els objectius plantejats a la cimera europea de Lisboa de 2004 d'assolir taxes d'ocupació superiors al 70%.
Malgrat aquest bon comportament de l'economia catalana, hi ha mostres suficients de que poden sorgir dificultats per a mantenir els ritmes de creixement actuals. L'elevada taxa d'ocupació i la desacceleració en els ritmes de creixement de la població poden limitar en un futur la disponibilitat de la força de treball, factor que és bàsic per al desenvolupament econòmic, i pot comprometre el dinamisme que s'ha enregistrat en el darrer decenni.
Tanmateix, la progressiva desacceleració dels sector de la construcció residencial pot canviar significativament aquesta situació si d'altres sectors no prenen el relleu de la creació d'ocupació. En aquesta línia, per Moreno Catalunya experimenta un canvi de model econòmic i necessita apostar pels recursos humans especialitzats.
Podeu llegir l'informe complet a http://www.adeg.cat/cat/indicadors_pdf/index07.pdf.
