El 31 de desembre del 1971, Batet va deixar de ser un municipi per passar a formar part d'Olot. Segons diuen, la causa darrera de l'annexió va ser la manca d'aigua que patien les cases del poble situades en un altiplà basàltic privat de corrents superficials i amb aigües freàtiques esparses i massa fondes. Un poble tradicionalment basat en l'agricultura i la ramaderia que va veure com les explotacions, massa petites i poc rendibles ja no eren capaces de donar subsistència a la població que es traslladava cap a la ciutat a la recerca de feina en l'indústria.
Sense recursos econòmics a l'erari públic i amb una pèrdua continuada de població, en Joan Aumatell, el darrer alcalde, va veure en l'annexió a Olot l'única possibilitat de disposar d'un servei municipal de proveïment d'aigua potable que abastaria fins a l'última masia del terme. Eren temps de concentracions municipals i des del règim franquista es fomentava obertament la fusió de municipis (la Vall de Bas com a paradigma) o l'agregació dels més menuts en ciutats grans que sempre volien disposar de més terreny per la seva incessant expansió urbana.
Olot va complir el compromís contret en l'acord d'annexió i va construir la xarxa i els dipòsits necessaris per a l'abastament hídric. El senyor Aumatell va continuar essent "l'alcalde de Batet" amb l'autoritat que li atorgava el reconeixement de què gaudia tant per part dels habitants del poble com per part del consistori olotí. Anys més tard l'enyorat Agustí Costa, secretari de l'Ajuntament olotí, conscient de la manca de cobertura legal i representativa del càrrec, en la restaurada etapa democràtica, va redactar un decret municipal que va ser aprovat per unanimitat del Ple, en el qual es convocava una assemblea per a constituir la Junta Veïnal de Batet, formada per l'alcalde i dues vocalies.
En Ramon Canalies va ser elegit alcalde. En la seva presa de possessió, es va retre un homenatge a Joan Aumatell a qui se li va reconèixer la dificultat de la decisió que va haver d'adoptar, amb la incomprensió i la crítica de part dels seus veïns. Aquella etapa d'en Ramon va ser molt profitosa pel poble. Es varen asfaltar la major part dels camins del poble, es va recuperar l'edifici de l'antic ajuntament reconvertit en centre cívic i es va efectuar una permuta de terrenys per aconseguir la zona d'equipaments de Can Frontana. Tot i viure en un entorn rural, la gent de Batet havia de gaudir d'un nivell de prestacions com a qualsevol barri de la ciutat d'Olot.
Posteriorment, en Fidel i en Tavi, com a alcaldes de Batet han donat un fort impuls a les activitats socials tan imprescindibles per mantenir viu el caràcter del poble. Aquesta mateixa setmana, coincidint amb la Trinitat, Batet celebra la seva Festa Major. I, cada gener, té lloc la Fira del Fajol, que aplega una gernació per a reivindicar un producte que havia estat bàsic al nostre país i que, dissortadament, ha estat a punt de desaparèixer. L'entusiasme de la Carme de la Rovira ens permet continuar gaudint de les exquisides farinetes, mentre la mainada gaudeix amb el ball d'en Batoies i les seves perdius...
Batet vol continuar sent un poble, malda per trobar uns conreus i un bestiar que preservi el seu paisatge fet de camps i de bosquines i va incorporant nous estadants en un lloc tant singular com privilegiat. Conservem-lo!