Disculpeu el títol pedant i usat en excés pels tertulians radiofònics que pontifiquen dient-nos que "ens cal un canvi de paradigma", "que tal o qual costum ha vingut per quedar-se" o "que no ens podem fer trampes al solitari". De cap manera pretenc alliçonar ningú. Senzillament, vull exposar la meva opinió després d'haver donat un parell de voltes al sac de les idees.
Tot i que plou a bots i barrals, seguim en època de sequera, i com sempre que veiem pasturar les vaques magres ens adonem que els nostres recursos són escassos. Evidentment, no podem malgastar l'aigua: millor la dutxa que la banyera, ens cal tancar l'aixeta mentre ens afaitem, no podem regar la gespa ni omplir les piscines si són buides, els més enginyosos redueixen el volum dels dipòsits del WC i les poques fonts públiques que tenim a Olot han d'estar seques.
Però, gràcies a un valent article d'en Pau Masó a Nació Garrotxa, ens assabentem que un veí de casa nostra està gastant 500.000 metres cúbics d'aigua perquè el seu negoci, que es tracta d'escorxar 3 milions de porcs cada any, necessita aquest volum. En Josep Maria Mallarach ens recorda que la riera de Ridaura s'ha assecat, i presenta el seu pitjor estat ecològic, just quan entra al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que coincideix amb l'extracció d'aigua de les empreses del Pla de Baix.
Segons diu el veí malgastador, l'empresa Olot Meats, tot el que fa és perfectament legal, i jo penso que només faltaria! O com diuen els tertulians i els polítics "com no pot ser d'altra manera". Però és que la nota de rèplica de l'empresa no pot ser més desafortunada. Sense voler entrar en polèmica diuen que tota aquesta aigua que gasten la retornen després de passar-la per una depuradora en la qual s'han gastat 6 milions (crec que d'això en termes econòmics se'n diu inversió) i que si el retorn de l'aigua per ser legal segons l'ACA ha de ser neta, doncs això és una despesa inevitable. També defensen que el sector carni ha creat tants llocs de treball, i recordo que segons el Diari de Girona, el 2019, després d'una campanya d'inspecció del sector carni es van regularitzar més de 32000 "falsos autònoms". Altrament, digueu-me comunista, però encara no he trobat cap empresa que contracti un treballador per perdre diners amb la seva rendibilitat.
Finalment, i això ja és escandalós: "l'empresa demana que no se la situï en la picabaralla política en els moments electorals actuals per què el rèdit que poden treure'n els actors polítics pot afectar negativament l'activitat". Però és que una empresa d'aquest volum i amb aquesta activitat no és una aposta política? No són els polítics que van donar els permisos per la seva activitat? No afecta políticament al futur de la ciutat i de la comarca les comunicacions per carretera i el pas de camions carregats de bestiar de manera continuada? Que no és política demanar desdoblar carreteres perquè passin aquests camions? Que no és política la justificada indignació dels veïns del vial Sant Jordi? Doncs bé, pel que s'ha pogut veure durant la campanya electoral a les eleccions municipals, sembla que no. Només la CUP ha parlat de la inoportunitat d'aquest tipus d'activitat empresarial i la resta de partits hi han passat per sobre de puntetes.
És decebedor, un cop més, la manca de projecte per a la ciutat que han demostrat tots els candidats. A cap d'ells se'ls ha ocorregut que realment ens cal un canvi de paradigma que deixi de positivar el creixement. Ser més gran no és ser millor! Olot ha de deixar de ser l'Escorxador Nacional de Catalunya, no ens cal matar 15.000 porcs cada dia, no ens calen llocs de treball de mala qualitat, mal pagats i explotats. No cal construir, construir i construir mentre hi hagi un únic habitatge desocupat. Hem de començar a pensar que la riquesa d'Olot és, justament, no ser gran. I això és política, encara que molts no ho vulguin veure.
Tot i que plou a bots i barrals, seguim en època de sequera, i com sempre que veiem pasturar les vaques magres ens adonem que els nostres recursos són escassos. Evidentment, no podem malgastar l'aigua: millor la dutxa que la banyera, ens cal tancar l'aixeta mentre ens afaitem, no podem regar la gespa ni omplir les piscines si són buides, els més enginyosos redueixen el volum dels dipòsits del WC i les poques fonts públiques que tenim a Olot han d'estar seques.
Però, gràcies a un valent article d'en Pau Masó a Nació Garrotxa, ens assabentem que un veí de casa nostra està gastant 500.000 metres cúbics d'aigua perquè el seu negoci, que es tracta d'escorxar 3 milions de porcs cada any, necessita aquest volum. En Josep Maria Mallarach ens recorda que la riera de Ridaura s'ha assecat, i presenta el seu pitjor estat ecològic, just quan entra al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que coincideix amb l'extracció d'aigua de les empreses del Pla de Baix.
Segons diu el veí malgastador, l'empresa Olot Meats, tot el que fa és perfectament legal, i jo penso que només faltaria! O com diuen els tertulians i els polítics "com no pot ser d'altra manera". Però és que la nota de rèplica de l'empresa no pot ser més desafortunada. Sense voler entrar en polèmica diuen que tota aquesta aigua que gasten la retornen després de passar-la per una depuradora en la qual s'han gastat 6 milions (crec que d'això en termes econòmics se'n diu inversió) i que si el retorn de l'aigua per ser legal segons l'ACA ha de ser neta, doncs això és una despesa inevitable. També defensen que el sector carni ha creat tants llocs de treball, i recordo que segons el Diari de Girona, el 2019, després d'una campanya d'inspecció del sector carni es van regularitzar més de 32000 "falsos autònoms". Altrament, digueu-me comunista, però encara no he trobat cap empresa que contracti un treballador per perdre diners amb la seva rendibilitat.
Finalment, i això ja és escandalós: "l'empresa demana que no se la situï en la picabaralla política en els moments electorals actuals per què el rèdit que poden treure'n els actors polítics pot afectar negativament l'activitat". Però és que una empresa d'aquest volum i amb aquesta activitat no és una aposta política? No són els polítics que van donar els permisos per la seva activitat? No afecta políticament al futur de la ciutat i de la comarca les comunicacions per carretera i el pas de camions carregats de bestiar de manera continuada? Que no és política demanar desdoblar carreteres perquè passin aquests camions? Que no és política la justificada indignació dels veïns del vial Sant Jordi? Doncs bé, pel que s'ha pogut veure durant la campanya electoral a les eleccions municipals, sembla que no. Només la CUP ha parlat de la inoportunitat d'aquest tipus d'activitat empresarial i la resta de partits hi han passat per sobre de puntetes.
És decebedor, un cop més, la manca de projecte per a la ciutat que han demostrat tots els candidats. A cap d'ells se'ls ha ocorregut que realment ens cal un canvi de paradigma que deixi de positivar el creixement. Ser més gran no és ser millor! Olot ha de deixar de ser l'Escorxador Nacional de Catalunya, no ens cal matar 15.000 porcs cada dia, no ens calen llocs de treball de mala qualitat, mal pagats i explotats. No cal construir, construir i construir mentre hi hagi un únic habitatge desocupat. Hem de començar a pensar que la riquesa d'Olot és, justament, no ser gran. I això és política, encara que molts no ho vulguin veure.