Qualsevol que s'acosti a la riera de Riudaura en el seu pas pel polígon Pla de baix d'Olot veurà que actualment baixa sense aigua. Es tracta d'un tram d'uns quatre quilòmetres, que va des del pla de Sant Andreu fins entrat el polígon. En alguns punts, la llera de la riera que ve de Riudaura s'ha assecat i ha quedat amagada per la vegetació que hi ha crescut.

Es tracta d'un fet que ha denunciat recentment el geòleg i biòleg olotí, Josep Maria Mallarach, a través de Twitter. Més enllà de la situació excepcional de sequera que vivim, Mallarach ha relacionat la situació de la riera garrotxina amb el consum hídric del polígon del Pla de Baix d'Olot. Qui va ser el primer director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ha alertat de la situació pocs dies després de la notícia que va publicar NacióGarrotxa sobre el consum i extracció d'aigua de l'escorxador d'Olot.
 

Com és que la riera de Ridaura (tributari del riu Fluvià) que té la capçalera a l'EIN Serres de Sta Magdalena-Bellmunt presenti el pitjor estat ecològic al curs baix, quan entra dins del Parc Natural #ZonaVolcànicaGarrotxa? Ho explico en aquest 🧵(1/10) pic.twitter.com/FbTQjD0WzM

— Josep Maria Mallarach (@jm_mallarach) May 9, 2023

Mallarach, que també és membre científic de la junta del parc natural garrotxí, relata a través de diferents piulades el recorregut i la causa que faria que la llera hagi quedat seca. A través de fotografies, el geòleg descriu que a la capçalera s'hi observa aigua amb bona qualitat ecològica, però quan el curs fluvial arriba a l'Hostal de la Corda, entrant ja al municipi d'Olot, el riu desapareix: "A partir de l'Hostal de la Corda (quan entra al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa) el curs de la riera de Riudaura s'asseca; és a dir, s'inverteix el flux hídric i en lloc de rebre aigua de les terrasses al·luvials, la riera passa a fornir-n'hi", explica Mallarach.

Segons el biòleg garrotxí, una de les explicacions seria l'extracció d'aigua de l'aqüífer fluviovolcànic de la Garrotxa: "Una explicació és que la intensa extracció d'aigua de l'aqüífer volcànic, per abastir a la ciutat d'Olot i les indústries dels seus polígons (enclavats dins del parc natural), ha fet baixar el nivell freàtic per sota de la llera de la riera de Riudaura en aquest sector". Això provoca que la imatge de la riera de Riudaura canviï per complet en aquest tram i no torni a recuperar un bon nivell fins passada la depuradora d'Olot, gairebé al nucli de la Canya, quan ja s'hi aboca l'aigua depurada: "Aigües avall de l'EDAR, situada a la vora de la mateixa riera, el curs de la riera de Riudaura recupera el cabal i el bosc de ribera es pot reconstituir, com passa en molts altres rius del país", diu Mallarach.
 

La zona del Pla de Baix es va descatalogar del parc natural a finals dels vuitanta

Fa més de trenta anys, la zona del pla de baix d'Olot formava part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa creat el 1982. A finals de la dècada dels vuitanta, aquesta zona es va descatalogar i va passar a formar part de la zona urbana d'Olot, convertint-se en un dels polígons més importants de la ciutat i acollint una de les empreses que consumeix més aigua de la comarca: l'escorxador.

Aquest canvi de catalogació de la zona del Pla de Baix és, segons Mallarach, una de les raons que també han portat a fer que el paisatge i l'estat de la riera de Riudaura al seu pas per Olot hagi empitjorat en els últims anys.