Estimar:tr. Amar. Cada dia l’estimava més. T’estimo!
Amar: v. tr. Tenir amor (a una persona o a una cosa). L’amo tant que no ho puc explicar amb paraules.
Etimològicament ve del llatí aestimare (“fixar el preu, valorar”); terme que deriva de aes (“antiga moneda romana de coure o bronze”).
Difícilment el diccionari ens donarà una definició exhaustiva, acurada i amb matisos del que significa estimar i conseqüentment amar. Segons altres definicions l'amor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers. Segons la intensitat i l'objectiu del sentiment, s'hi distingeix amor d'amics o amistat, amor filial, maternal o qualsevol que es dóna entre membres de la mateixa família, amor de parella, amor cap a les coses, llocs, animals... amor cap a una idea. L'amor de parella és el que més important ha estat històricament, on es barreja l'estimació, el sexe i altres sentiments.
Filosòficament ha estat un tema recorrent, tant és així que la pròpia paraula “filosofia” deriva de “filo” que significa estimar, en aquest cas el coneixement. Segons Gottfried Leibniz, filòsof alemany, “estimar és trobar a la felicitat d'un altre, la teva pròpia felicitat”. En la majoria dels casos significa un gran afecte per una cosa que ocasiona felicitat o plaer a qui estima. Sobretot en el món occidental sol ser contrastat, evitat o contrarestat per l'odi, el menyspreu o l'egoisme.
Estimar és un verb transitiu, per tant necessitem saber què o a qui estimem. És independent de que l’estimació sigui recíproca, pot ser-ho ho no, la diferència rau en què el propi procés es retro-alimenta i pot enaltir-se considerablement. Però alhora, el fet d’estimar és un sentiment unipersonal i intransferible, és el sentiment d’un mateix, això sí, que es projecte cap a un altre.
Ja fa anys, el meu pare ens va deixar d’herència (i escrita en un article) una definició d’estimar. Sempre m’ha anat ressonant i moltes vegades he tornat a rellegir: “estimar és donar i rebre del qui dona, estimar és acceptar de l’altre, no sols el que dona sinó també el què és, estimar és fer-se solidar-hi amb l’altre”. Atenent-me en aquesta definició, l’intercanvi és imprescindible, tant com ho son l’acceptació i la solidaritat.
Estic convençut que la felicitat rau en l’amor i en el fet d’estimar i, encara que depenguem del receptor per tenir la possibilitat d’enaltir el procés tot cultivant l’acceptació la solidaritat i l’intercanvi, val molt la pena provar-ho. Estimem que serem feliços!
Amar: v. tr. Tenir amor (a una persona o a una cosa). L’amo tant que no ho puc explicar amb paraules.
Etimològicament ve del llatí aestimare (“fixar el preu, valorar”); terme que deriva de aes (“antiga moneda romana de coure o bronze”).
Difícilment el diccionari ens donarà una definició exhaustiva, acurada i amb matisos del que significa estimar i conseqüentment amar. Segons altres definicions l'amor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers. Segons la intensitat i l'objectiu del sentiment, s'hi distingeix amor d'amics o amistat, amor filial, maternal o qualsevol que es dóna entre membres de la mateixa família, amor de parella, amor cap a les coses, llocs, animals... amor cap a una idea. L'amor de parella és el que més important ha estat històricament, on es barreja l'estimació, el sexe i altres sentiments.
Filosòficament ha estat un tema recorrent, tant és així que la pròpia paraula “filosofia” deriva de “filo” que significa estimar, en aquest cas el coneixement. Segons Gottfried Leibniz, filòsof alemany, “estimar és trobar a la felicitat d'un altre, la teva pròpia felicitat”. En la majoria dels casos significa un gran afecte per una cosa que ocasiona felicitat o plaer a qui estima. Sobretot en el món occidental sol ser contrastat, evitat o contrarestat per l'odi, el menyspreu o l'egoisme.
Estimar és un verb transitiu, per tant necessitem saber què o a qui estimem. És independent de que l’estimació sigui recíproca, pot ser-ho ho no, la diferència rau en què el propi procés es retro-alimenta i pot enaltir-se considerablement. Però alhora, el fet d’estimar és un sentiment unipersonal i intransferible, és el sentiment d’un mateix, això sí, que es projecte cap a un altre.
Ja fa anys, el meu pare ens va deixar d’herència (i escrita en un article) una definició d’estimar. Sempre m’ha anat ressonant i moltes vegades he tornat a rellegir: “estimar és donar i rebre del qui dona, estimar és acceptar de l’altre, no sols el que dona sinó també el què és, estimar és fer-se solidar-hi amb l’altre”. Atenent-me en aquesta definició, l’intercanvi és imprescindible, tant com ho son l’acceptació i la solidaritat.
Estic convençut que la felicitat rau en l’amor i en el fet d’estimar i, encara que depenguem del receptor per tenir la possibilitat d’enaltir el procés tot cultivant l’acceptació la solidaritat i l’intercanvi, val molt la pena provar-ho. Estimem que serem feliços!