El seu fill s'ha endut la Nata. L'ha tingut amb ella mentre era de viatge. El nano va adoptar-la a Can Mali i prefereix evitar-li el disgust de portar-la a una guarderia que li recordaria el temps que va passar sense entendre per què el seu amo anterior l'havia abandonat. I ella, que no va enlloc perquè les cames ja no li tiren, al començament ho va fer ben bé com a favor, que a ella els gossos mai li han dit gaire res.
Però la Nata li ha guanyat el cor. És una boleta blanca i suau, que malda perquè l'acaroni tan aviat com la veu asseguda. No li ha costat gens agafar la rutina de passejar amb ella dos cops al dia. Li ha sorprès la quantitat de veïns que tenen gossos. I ha agraït les converses amb ells, que des que en Fermí va traspassar no en té massa oportunitats. Igual que amb la Nata, a qui fins i tot li ha explicat els arguments de les sèries que mira. I la gosseta li ho agraïa seient amb ella al sofà, amb el cap a la falda, i responent a les carícies amb llepades a les mans.
Que buida que sent, ara, casa seva, l'Engràcia.
En Pitu està trist. Ja no té fred i gana com quan caminava cercant el camí de tornada a casa, per entremig d'una fageda que no reconeixia, ni per la carretera on va anar ben just que no l'atropellessin. Ni està espantat com quan una gent que no coneixia el van fer pujar a un cotxe i el van dur a un lloc desconegut. Ara no té por perquè ha vist que aquí li donen menjar i beure, té un jaç on dormir i un parell de noies el treuen a passeig gairebé cada dia. Són afectuoses i es desviuen perquè ell i els seus companys estiguin el millor possible.
Però troba a faltar la seva família. L'escalfor del menjador quan tots seien per mirar la tele i ell se sentia feliç estirat amb ells al sofà; o quan els nens sortien a jugar a futbol al pati i li xutaven la pilota perquè ell l'anés a buscar. No entén per què un dia el van fer pujar al cotxe i el van deixar al bosc, tan sol.
L'Engràcia ha aparcat al pàrquing de Can Mali, al costat del camió d'uns operaris que estan fent les obres de millora i ampliació de les instal·lacions. Conviure amb la Nata li va obrir els ulls i va decidir que ella també adoptaria un gos. Va parlar amb la noia responsable, que li va fer un munt de preguntes per ajudar-la a esbrinar amb quin s'entendria millor. Ja la va avisar que no volia un cadell; vol un gos que tingui les rutines apreses, com ella. Li va dir que millor, que tothom busca cadells i costa trobar-ne.
Avui fa quinze dies que ve cada tarda a passejar i jugar amb els tres que la treballadora li va triar. Va quedar parada del bon ull que va tenir. Es podria quedar qualsevol dels tres. Però en aquests quinze dies s'ha enamorat d'un de petitó, marró i blanc, amb grans ulls rodons que la miren amb tendresa. Un que segons la placa que porta al collar es diu Pitu.
Però la Nata li ha guanyat el cor. És una boleta blanca i suau, que malda perquè l'acaroni tan aviat com la veu asseguda. No li ha costat gens agafar la rutina de passejar amb ella dos cops al dia. Li ha sorprès la quantitat de veïns que tenen gossos. I ha agraït les converses amb ells, que des que en Fermí va traspassar no en té massa oportunitats. Igual que amb la Nata, a qui fins i tot li ha explicat els arguments de les sèries que mira. I la gosseta li ho agraïa seient amb ella al sofà, amb el cap a la falda, i responent a les carícies amb llepades a les mans.
Que buida que sent, ara, casa seva, l'Engràcia.
* * * * *
En Pitu està trist. Ja no té fred i gana com quan caminava cercant el camí de tornada a casa, per entremig d'una fageda que no reconeixia, ni per la carretera on va anar ben just que no l'atropellessin. Ni està espantat com quan una gent que no coneixia el van fer pujar a un cotxe i el van dur a un lloc desconegut. Ara no té por perquè ha vist que aquí li donen menjar i beure, té un jaç on dormir i un parell de noies el treuen a passeig gairebé cada dia. Són afectuoses i es desviuen perquè ell i els seus companys estiguin el millor possible.
Però troba a faltar la seva família. L'escalfor del menjador quan tots seien per mirar la tele i ell se sentia feliç estirat amb ells al sofà; o quan els nens sortien a jugar a futbol al pati i li xutaven la pilota perquè ell l'anés a buscar. No entén per què un dia el van fer pujar al cotxe i el van deixar al bosc, tan sol.
* * * * *
L'Engràcia ha aparcat al pàrquing de Can Mali, al costat del camió d'uns operaris que estan fent les obres de millora i ampliació de les instal·lacions. Conviure amb la Nata li va obrir els ulls i va decidir que ella també adoptaria un gos. Va parlar amb la noia responsable, que li va fer un munt de preguntes per ajudar-la a esbrinar amb quin s'entendria millor. Ja la va avisar que no volia un cadell; vol un gos que tingui les rutines apreses, com ella. Li va dir que millor, que tothom busca cadells i costa trobar-ne.
Avui fa quinze dies que ve cada tarda a passejar i jugar amb els tres que la treballadora li va triar. Va quedar parada del bon ull que va tenir. Es podria quedar qualsevol dels tres. Però en aquests quinze dies s'ha enamorat d'un de petitó, marró i blanc, amb grans ulls rodons que la miren amb tendresa. Un que segons la placa que porta al collar es diu Pitu.