Les indústries del sector carni han anat assolint un pes molt gran en l'economia de la Garrotxa, fins al punt que avui en són el pal de paller. Una en especial, el macro escorxador d'Olot, és la clau de volta del negoci de la matança del porc a gran escala (hi sacrifiquen de mitjana 12.000 animals cada dia), del qual participen les fàbriques d'embotits, els seus proveïdors, els transportistes, les empreses auxiliars... i, per descomptat, la corresponent mà d'obra. Es belluguen milions d'euros i milers de famílies en viuen. Per tant, si de cop i volta el sector fes fallida, a curt termini a la comarca -i en concret a Olot- hi hauria un daltabaix dels grossos. L'encaix social de tot aquest entramat, però, no està resolt.
Això, però, és gairebé anecdòtic al costat d'altres efectes. Els veïns dels habitatges més pròxims a l'illa càrnia fa anys que reclamen a l'Ajuntament i a l'escorxador una solució al soroll que pateixen de nit. I si aquesta gent està enfadada, què hem de dir dels que viuen a l'avinguda Sant Jordi, per on circulen els camions de la ruta del porc Osona-Olot Meats? En aquest cas, la solució és evident: la construcció de la variant, una obra pendent des que es va obrir Bracons ara fa 14 anys i que al pas que anem acabarà convertint-se en una mena de llegenda. La planificació i l'execució d'aquesta infraestructura és cosa de la Generalitat, però ens quedarà el dubte de si l'Ajuntament ha fet tot el que podia fer per accelerar-ho. En qualsevol cas, passarà temps abans que els camions de porcs deixin de travessar els carrers d'Olot.
D'altra banda, la planta depuradora pròpia d'Olot Meats no dona l'abast i s'ha hagut de recórrer a l'ús de les instal·lacions de titularitat pública, a fi de reduir els nitrats de les aigües residuals generades (1.500 metres cúbics diaris). Com és lògic, el rendiment de la depuradora pública en surt perjudicat.
Un increment de població tan ràpid i d'aquesta envergadura costa molt de pair -aquí i arreu- i en pateixen les conseqüències sectors bàsics com l'educació, la sanitat i els serveis socials, que no s'han pogut reforçar al mateix ritme. I si el gruix dels nouvinguts en tan poc temps són d'altres cultures, com està passant a la ciutat garrotxina, l'encaix és encara més complicat. La recessió que pateix l'ús del català, en el cas d'Olot es pot atribuir sens dubte, en gran mesura, a aquesta circumstància. Evidentment, és injust establir una relació causa-efecte exclusivament a les càrnies, però sí que hi estan influint molt.
És un repte que la ciutat ha de gestionar de manera prioritària els pròxims anys i que hauria de servir per qüestionar-nos sobre el model d'economia local que volem i, de passada, esbrinar si els que governen són realment els que manen.
Pudor, trànsit, soroll
A Olot, per raons diverses -planificació deficient? O planificació inexistent?- el creixement del sector no ha anat acompanyat de les mesures necessàries per evitar-ne les conseqüències problemàtiques. N'hi ha unes quantes. Si posem el focus en l'illa que comparteixen al Pla de Baix Olot Meats (la marca comercial de l'escorxador) i Noel, ubicada en l'entramat urbà i no pas als afores, com seria més lògic, el més evident és la pudor que en surt tot sovint i els xiscles provinents dels camions: és una mena de benvinguda als visitants que entren a Olot pel nord i de salutació als treballadors del polígon. Segons com bufi el vent, la flaire se sent molt més enllà.Això, però, és gairebé anecdòtic al costat d'altres efectes. Els veïns dels habitatges més pròxims a l'illa càrnia fa anys que reclamen a l'Ajuntament i a l'escorxador una solució al soroll que pateixen de nit. I si aquesta gent està enfadada, què hem de dir dels que viuen a l'avinguda Sant Jordi, per on circulen els camions de la ruta del porc Osona-Olot Meats? En aquest cas, la solució és evident: la construcció de la variant, una obra pendent des que es va obrir Bracons ara fa 14 anys i que al pas que anem acabarà convertint-se en una mena de llegenda. La planificació i l'execució d'aquesta infraestructura és cosa de la Generalitat, però ens quedarà el dubte de si l'Ajuntament ha fet tot el que podia fer per accelerar-ho. En qualsevol cas, passarà temps abans que els camions de porcs deixin de travessar els carrers d'Olot.
Medi ambient
Menys visibles però de gran abast són les conseqüències mediambientals. D'una banda, el consum d'aigua d'Olot Meats és tan elevat (500.000 metres cúbics a l'any) que suposa la cinquena part de tota la despesa domèstica de la Garrotxa. Segons les dades recollides en uns informes tècnics dels quals se'n va fer ressò Nació Digital, s'està perjudicant de manera notable l'aqüífer del que es nodreix l'escorxador, fent difícil la seva recuperació en èpoques de sequera. És una qüestió especialment preocupant tenint en compte que, si fem cas als experts, les sequeres seran habituals.D'altra banda, la planta depuradora pròpia d'Olot Meats no dona l'abast i s'ha hagut de recórrer a l'ús de les instal·lacions de titularitat pública, a fi de reduir els nitrats de les aigües residuals generades (1.500 metres cúbics diaris). Com és lògic, el rendiment de la depuradora pública en surt perjudicat.
Demografia
La potència de les càrnies i la seva atracció de mà d'obra té molt a veure amb el brutal increment de la població d'Olot en poc temps: si l'any 2000 érem uns 28.000 habitants, avui (dades del 2022) en som uns 37.000. I en aquest mateix període hem passat de tenir empadronades unes 1.200 persones de nacionalitat estrangera (el 4,3 % del total) a haver-n'hi uns 8.500 (el 23,2 %, gairebé un de cada quatre olotins).Un increment de població tan ràpid i d'aquesta envergadura costa molt de pair -aquí i arreu- i en pateixen les conseqüències sectors bàsics com l'educació, la sanitat i els serveis socials, que no s'han pogut reforçar al mateix ritme. I si el gruix dels nouvinguts en tan poc temps són d'altres cultures, com està passant a la ciutat garrotxina, l'encaix és encara més complicat. La recessió que pateix l'ús del català, en el cas d'Olot es pot atribuir sens dubte, en gran mesura, a aquesta circumstància. Evidentment, és injust establir una relació causa-efecte exclusivament a les càrnies, però sí que hi estan influint molt.
Repte
Un sector carni amb tant de pes a Olot, per si sol no hauria de suposar un problema greu per a la ciutat en general. No obstant, el cert és que ara mateix rere dels beneficis econòmics (empresarials) i del tradicional cofoisme local, es fan visibles massa aspectes a solucionar. Penso que no són irresolubles. Excepte probablement en el tema del creixement demogràfic (una reculada significativa del nombre d'habitants no sembla possible a curt termini), no s'ha arribat a un punt de no retorn, sinó que som a temps d'encaixar les peces d'aquest trencaclosques abans que tot plegat no esdevingui una situació estructural en lloc de conjuntural.És un repte que la ciutat ha de gestionar de manera prioritària els pròxims anys i que hauria de servir per qüestionar-nos sobre el model d'economia local que volem i, de passada, esbrinar si els que governen són realment els que manen.