Si els rics poden lluir vestits, els pobres també. Aquesta va ser, en part, la reivindicació que el 1944 els veïns del barri Sant Miquel d'Olot van voler treure al carrer. Els organitzadors de la festa del barri van decidir que imitarien el Ball Pla d'Olot, aleshores una desfilada on solia anar la gent amb més reputació de la ciutat i que se celebrava durant la Festa Major d'Olot. La classe burgesa vestia de gala per passejar-se pels carrers i lluir els vestits més espectaculars de l'època.
En aquell moment, Sant Miquel era un barri de classe obrera i hi vivia part de la immigració andalusa que començava a arribar al municipi. Com que no es podien permetre aquells vestits tan elegants, van decidir que ells també desfilarien i ho farien, irònicament, amb vestits de paper. Així que, sense perdre el glamur, van sortir a desfilar pel barri durant la celebració.
Des de llavors i fins avui, la tradició del Ball Pla de Sant Miquel s'ha mantingut. Ho ha fet amb anades i vingudes; amb anys que han estat una desena de parelles o altres que han arribat a ser més de cinquanta.
La iniciativa que va començar com un acte irònic i reivindicatiu envers el Ball Pla burgès, s'ha acabat convertint en tot un símbol d'identitat que ha servit per teixir el barri, el qual ha anat rebent immigració d'arreu. De fet, l'essència és tan literal pel fet que existeix des de fa dècades un grup de cosidores que dissenyen i cusen tots els vestits que sortiran al Ball Pla de Sant Miquel.
Teixir amistats cosint per al Ball Pla
"Per mi és vida, una sensació molt agradable que enganxa molt. Socialitzem, ens ho passem bé i gaudim. Veus que treballen amb il·lusió i la gent t'ho aprecia", diu al Carme Coromina, cosidora des de fa més de vint anys. En un local situat a prop de la plaça del barri es troben diversos dies de la setmana amb altres dones com la Joana Ramírez de 85 anys: "Faig corbatins, bufandes, flors... Vinc perquè m'agrada, tot i que no soc del barri. Visc a Sant Roc. M'encanta", diu. Fa seixanta anys que participa en el Ball Pla i cus vestits. "Vam venir l'any que ens vam casar amb el meu marit. A casa no cuso, només ho faig per al Ball Pla. El meu marit, fins i tot, em diu: 'No sé per què tens tanta afició si no ets del barri'. Què vols fer-hi, jo vull col·laborar", afegeix.
La Joana és una de les més de 2.000 persones que van arribar a Olot entre els anys quaranta i setanta provinents d'Andalusia. La ciutat va passar de tenir 226 andalusos el 1940 a 2.620 el 1975. Cosint, han teixit amistats i identitats amb altres persones del barri i la ciutat com la Carme Jorge: "Fa disset anys que hi soc. Havia cosit de jove. Vaig treballar a una fàbrica fent mitja i després vaig venir aquí", explica.
La Joana, les Carmes i altres companyes es veuen setmanalment per retallar, cosir o planxar els vestits que es lluiran al Ball Pla. Poden passar tota una tarda juntes o cosir soles a casa, però totes ho fan per un mateix motiu: el barri. "Significa molt perquè et fas amb gent i parlem amb un i altre. M'agrada molt", diu la Joana. "El primer any vaig anar amb un vestit deixat. Em va agradar tant la sensació de tenir una oportunitat de fer coses diferents, que a partir d'aquí amb el meu marit hem seguit venint. Nosaltres cosim a casa els dissabtes i diumenge, i també col·labora amb les cosidores", recorda la Carme Coromina.
Per les seves mans passen desenes de retalls, complements i tipus de papers que sortiran al Ball Pla. A l'espai cosidor hi ha diverses màquines de cosir, agulles, vetes, fil, una planxa i les parets plenes de vestits penjats. Cadascú té una feina i segueixen el patró marcat. "Fer un vestit té feina. Hi podem estar tres dies", diu la Carme Jorge. "No és difícil quan se'n sap. No és el mateix cosir roba que paper, però hi ha trucs. El paper s'ha de tractar amb molta cura. Ara estem fent moltes innovacions perquè tenim molta imaginació", explica Coromina. Als anys quaranta els vestits eren 100% de paper, ara també s'utilitza la fliselina per donar més resistència.
Aquest any s'han marcat el repte de fer vuitanta vestits, i ho han aconseguit. De fet, seran 81 perquè també vestiran la gegantessa del barri. "Vam començar molt aviat, al mes de març. La gent començava a venir al local i a fer els muntatges. Els participants venen aquí, trien el color i model que volen. Després nosaltres els hi fem el muntatge del paper", explica la Neus Rodríguez, qui coordina les cosidores.
Faran el pregó
Totes saben que aquest és un any excepcional, ja que el Ball Pla no sempre ha tingut tanta participació. "Ha passat per diferents èpoques de plenitud i decadència. Aconseguir vuitanta vestits és molt difícil", assegura la Carme Coromina. "Quan vam començar, no venia la gent. Només hi havia unes deu parelles al Ball Pla. Després es va impulsar i havíem arribat a fer cent vestits", recorda la Carme Jorge.
Aquest any les cosidores seran les responsables d'obrir la festa de Sant Miquel que tindrà lloc aquest cap de setmana. Ho faran amb el pregó de festa i pensant amb el futur del Ball Pla. Creuen que falta que s'hi animi gent jove i també joves. "Ens agradaria molt que vingués gent jove o mares amb els seus fills. Ho intentem. També seria bo animar als homes. Hi ha cosidors i sastres molt bons", creu Coromina. Tot i això, Jorge es mostra convençuda que hi haurà relleu: "Crec que el relleu està garantit. Ho crec. Veig que ve gent amb moltes ganes. Marxo molt contenta perquè crec que això continuarà".
Amb aquesta esperança, les cosidores i els més de vuitanta participants del Ball Pla d'Olot 2024 sortiran aquest dissabte als carrers de Sant Miquel. Serà a les 19:30 h. Ho faran per recordar que no s'ha de ser ric per poder lluir i que les tradicions cusen identitats.