16
d'abril
de
2021, 09:12
Actualitzat:
9:31h
Set de les principals organitzacions de propietaris forestals catalanes, amb el Consorci Forestal de Catalunya, han interposat de manera conjunta un recurs contenciós administratiu contra el Pla de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa.
El Pla va ser aprovat el passat 9 de febrer en acord de govern de la Generalitat, i les entitats han interposat el recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que consideren que la normativa s’ha adoptat sense donar resposta a moltes de les al·legacions presentades des del territori, amb l’ànim de contribuir a resoldre la problemàtica d’aquesta zona natural tan sensible, i que compromet la seva gestió de futur.
Les entitats lamenten que ni el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ni el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, hagin complert els compromisos que van assumir amb el col·lectiu de propietaris de finques agrícoles i forestals, amb qui van pactar discutir detingudament les al·legacions presentades.
Si bé se n’ha acceptat algunes, el document continua sense abordar greus problemàtiques de fons, en un territori d’actuació en què el 90% de la superfície és agrícola i forestal. Les entitats forestals lamenten la visió urbana del Pla, que no recolza el manteniment d’activitats econòmiques tradicionals i sostenibles, ni promou la fixació de gent en un territori cada vegada més despoblat.
Consideren que el Pla s’entossudeix a imposar un model de governança sense contemplar cap participació efectiva dels propietaris forestals, contravenint fins i tot els acords pactats encara no fa tres anys en l’Estratègia del patrimoni natural i de biodiversitat impulsada per la pròpia Generalitat de Catalunya.
Sense vetllar per les activitats tradicionals la biodiversitat decaurà
Precisament, la conservació de la biodiversitat, que és un dels aspectes que diu defensar el Pla, és un dels factors que més es vulnera amb la nova norma, ja que, segons els denunciants, "no es fomenten i ni tan sols es defensen les activitats tradicionals que són les que han conformat el paisatge natural que té actualment l’Alta Garrotxa".
Parlen d’activitats com la silvicultura i l’aplicació d’una gestió forestal sostenible que té cura dels boscos, de la ramaderia extensiva i, fins i tot, de la tan necessària caça controlada d’algunes espècies per a mantenir un equilibri en l’ecosistema natural i controlar alguns riscos sanitaris. Els silvicultors es mostren molt preocupats per la deixadesa en aquest àmbit, i consideren que sense la preservació d’aquestes activitats la biodiversitat del territori es pot veure greument afectada.
Les entitats que han presentat el contenciós de forma conjunta són el Consorci Forestal de Catalunya, el Moviment País Rural, i les associacions de propietaris forestals de la Vall de Camprodon, l’Alta Garrotxa, la Vall d’en Bac, Montnegre i Corredor i de Sant Hilari Sacalm.
Totes elles, malgrat que en alguns casos el seu àmbit d’actuació no sigui a la Garrotxa, mostren la seva preocupació pel fet que el govern tingui intenció d’implantar aquest model de gestió en d’altres espais naturals de Catalunya. Per això fan costat a les associacions de propietaris afectades ara per aquest Pla, i defensen que el model a seguir ha de ser el de la cogovernança entre el sector públic i els propietaris privats.
Mobilització massiva dels silvicultors de la Garrotxa
Ja fa temps que els silvicultors de la Garrotxa estan en alerta davant del perill de desenvolupar aquest Pla de protecció durant les properes dècades, i fa dos anys ja es van mobilitzar conjuntament amb altres associacions de propietaris forestals per a presentar una esmena a la totalitat a la proposta de Llei. Aleshores es va argumentar que aquesta ja partia d’una diagnosi deficient, apostant per una renaturalització del territori, sense tenir en compte el paper i la necessitat de recolzament a les activitats tradicionals i a les persones que hi viuen.
Amb aquest recurs contenciós administratiu les entitats forestals emplacen al nou Govern que s’ha de formar en les setmanes vinents a escoltar i a no menystenir els propietaris forestals sobre les qüestions que afecten els boscos de Catalunya i, en aquest sentit, promouran les accions que siguin oportunes per a fer-se sentit.
El Pla va ser aprovat el passat 9 de febrer en acord de govern de la Generalitat, i les entitats han interposat el recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que consideren que la normativa s’ha adoptat sense donar resposta a moltes de les al·legacions presentades des del territori, amb l’ànim de contribuir a resoldre la problemàtica d’aquesta zona natural tan sensible, i que compromet la seva gestió de futur.
Les entitats lamenten que ni el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ni el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, hagin complert els compromisos que van assumir amb el col·lectiu de propietaris de finques agrícoles i forestals, amb qui van pactar discutir detingudament les al·legacions presentades.
Si bé se n’ha acceptat algunes, el document continua sense abordar greus problemàtiques de fons, en un territori d’actuació en què el 90% de la superfície és agrícola i forestal. Les entitats forestals lamenten la visió urbana del Pla, que no recolza el manteniment d’activitats econòmiques tradicionals i sostenibles, ni promou la fixació de gent en un territori cada vegada més despoblat.
Consideren que el Pla s’entossudeix a imposar un model de governança sense contemplar cap participació efectiva dels propietaris forestals, contravenint fins i tot els acords pactats encara no fa tres anys en l’Estratègia del patrimoni natural i de biodiversitat impulsada per la pròpia Generalitat de Catalunya.
Sense vetllar per les activitats tradicionals la biodiversitat decaurà
Precisament, la conservació de la biodiversitat, que és un dels aspectes que diu defensar el Pla, és un dels factors que més es vulnera amb la nova norma, ja que, segons els denunciants, "no es fomenten i ni tan sols es defensen les activitats tradicionals que són les que han conformat el paisatge natural que té actualment l’Alta Garrotxa".
Parlen d’activitats com la silvicultura i l’aplicació d’una gestió forestal sostenible que té cura dels boscos, de la ramaderia extensiva i, fins i tot, de la tan necessària caça controlada d’algunes espècies per a mantenir un equilibri en l’ecosistema natural i controlar alguns riscos sanitaris. Els silvicultors es mostren molt preocupats per la deixadesa en aquest àmbit, i consideren que sense la preservació d’aquestes activitats la biodiversitat del territori es pot veure greument afectada.
Les entitats que han presentat el contenciós de forma conjunta són el Consorci Forestal de Catalunya, el Moviment País Rural, i les associacions de propietaris forestals de la Vall de Camprodon, l’Alta Garrotxa, la Vall d’en Bac, Montnegre i Corredor i de Sant Hilari Sacalm.
Totes elles, malgrat que en alguns casos el seu àmbit d’actuació no sigui a la Garrotxa, mostren la seva preocupació pel fet que el govern tingui intenció d’implantar aquest model de gestió en d’altres espais naturals de Catalunya. Per això fan costat a les associacions de propietaris afectades ara per aquest Pla, i defensen que el model a seguir ha de ser el de la cogovernança entre el sector públic i els propietaris privats.
Mobilització massiva dels silvicultors de la Garrotxa
Ja fa temps que els silvicultors de la Garrotxa estan en alerta davant del perill de desenvolupar aquest Pla de protecció durant les properes dècades, i fa dos anys ja es van mobilitzar conjuntament amb altres associacions de propietaris forestals per a presentar una esmena a la totalitat a la proposta de Llei. Aleshores es va argumentar que aquesta ja partia d’una diagnosi deficient, apostant per una renaturalització del territori, sense tenir en compte el paper i la necessitat de recolzament a les activitats tradicionals i a les persones que hi viuen.
Amb aquest recurs contenciós administratiu les entitats forestals emplacen al nou Govern que s’ha de formar en les setmanes vinents a escoltar i a no menystenir els propietaris forestals sobre les qüestions que afecten els boscos de Catalunya i, en aquest sentit, promouran les accions que siguin oportunes per a fer-se sentit.