La Direcció General de Política Financera i Assegurances de la Generalitat posarà aquest divendres en circulació 1.890 milions d'euros en bons, ampliables fins a 2.500, amb un cupó fix anual de 4,75%, destinats al públic general. Els inversors minoristes poden sol·licitar aquests bons per un import mínim de 1.000 euros i fins a un màxim de dos milions.

Aquesta és una fórmula habitual d'emissió de deute públic, entenent aquest com un deute que firma el sector públic per finançar la seva activitat quan amb els seus recursos no en té prou. Però és una bona inversió adquirir aquest deute? La resposta ateses les circumstàncies d'altres deutes emesos des dels sectors públic europeus, sí; però a la Generalitat, l'entrada d'aquest capital li surt car.

Si comparem la rendibilitat d'aquests bons -4,75%- amb les lletres del Tresor que emet l'Estat espanyol - darrera subhasta al 1,908%- la Generalitat pagarà un 2,83 més que no pas la caixa de l'Estat espanyol. Tot i que és difícil la comparativa amb el deute posat al mercat per països de l'entorn europeu sí que tenen la mateixa finalitat i caràcter i es poden extrapolar conclusions sobre la seva rendibilitat. I la conclusió és clara, el deute de la Generalitat s'acosta més al de Grècia - paupèrrima economia d'Estat- que no pas al de França.

Tampoc és per estirar-se els cabells, és una qüestió de mercat: a menys solvència l'emissor ha de pagar més interès. I en aquest cas, la darrera qualificació de Moody's no va fer cap favor a la sala de projectes del departament d'Economia en rebaixar la categoria i dibuixar-li una perspectiva negativa. La Generalitat paga el 4,75% -  un cop col·locat aquest percentatge es pot reduir -, Grècia paga el 6,92% a 12 mesos, molt lluny de l'1% que paga França. Una emissió que ens acosta més a la tragèdia grega que no pas a la “grandeur” francesa.

Per altra banda, les entitats col·laboradores - 23 bancs, financeres, societats d'inversions i caixes- cobraran un 2% de comissió. Un percentatge alt només justificat perquè asseguren la seva col·locació (1.890 milions) i compensen d'aquesta manera una possible fugida de dipòsits.

Entre comissions i interès l'inversor surt content però la caixa de la Generalitat s'haurà de gratar a fons. Sortirà cara. Potser ho saben el president Montilla i el líder d'ERC, Joan Puigcercós, que ja han avançat que no en compraran perquè "no tenen diners per fer-ho".