El passat 15 de novembre, la Fundació Moret i Marguí per a la Memòria de la Població va renovar tots els càrrecs del patronat en el transcurs d'una assemblea general extraordinària celebrada a la seu del Col·legi de Periodistes de Barcelona. L'únic punt ordre del dia era la dimissió de tots els càrrecs actuals, i la composició d'un nou patronat, on només s'ha mantingut com a vocal el president sortint, l'antic batlle de la Vall d'en Bas, Miquel Calm.

La nova junta està encapçalada per Laia Martí Buxó, Manel Mitjà com a vicepresident, Albert Batlle com a secretari i Andreu Reixach com a tresorer. També han ingressat com a vocals Gerard Serrat, Susanna Berga, Xevi Collell i Miquel Àngel Fumanal.
 
[h3]Una nova etapa per a la fundació[/h3]
La Fundació comença una nova etapa que implica reforçar el lligam amb la Garrotxa i altres entitats culturals de la comarca. Creada pel doctor Moret i Marguí l'any 2007, té com a objectiu principal la preservació de la memòria personal, centrada sobretot en dos eixos: la conservació de la memòria biològica (ADN) i la memòria professional (documents i arxius particulars).

En els darrers anys s'havien establert nombrosos convenis amb altes institucions del país, especialment en els àmbits del periodisme, la medicina i l'arxivística. La nova junta ja va anunciar, com a novetat, la signatura d'un conveni de col·laboració en el foment de la recerca amb el Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC).
 
[h3]Qui era Jordi Moret i Marguí?[/h3]
Jordi Moret i Marguí va néixer a Sant Esteve d’en Bas l’any 1919. Metge de professió, va seguir la tradició familiar que havien encetat el seu avi i el seu pare. Precisament, aquest darrer havia estat conseller de Governació de la ciutat d’Olot durant la República.

Moret i Marguí va estudiar la primera part de la carrera a Barcelona i la segona a Salamanca, on va fer amistat amb un fill de Miguel de Unamuno. Les pràctiques de Medicina les va fer a Madrid, de la mà del prestigiós metge Gregorio Marañón.

De ben jove, Moret i Marguí es va sentir fascinat per la idea de la recuperació de la memòria de personatges passats i, anys més tard, el 1992, va publicar el llibre Estartús, un general de la Garrotxa, vida i costums, un recull biogràfic del general Josep Estartús i Aiguabella, parent de la seva mare i que va participar a les tres guerres carlines.  

Amb la publicació del seu segon llibre, No fugir del món com uns espectres (1995), es fa encara més palesa la seva inquietud per a mantenir viva la memòria enfront el pas del temps, sobretot la memòria de persones anònimes.

Decidit a fer realitat la seva passió, el primer pas va ser la creació de l'associació d'Arxius Personals i dels Avantpassats, l'any 1998, i, nou anys més tard va néixer la fundació que porta el seu nom, dedicada a la "memòries i llegats" i que va comptar amb el suport de professionals del món acadèmic, científics, arxivers, professionals de mitjans de comunicació i polítics. Moret i Marguí va morir l'any 2010.