La Garrotxa acull, un estiu més, nens i nenes d'origen saharaui, d'entre nou i tretze anys. Aquest any n'han vingut onze, dos menys que l'any passat, que viuen a casa de deu famílies. Per vuit d'ells, la comarca ja els és familiar perquè han vingut altres anys.

Dues famílies de la comarca aquest any s'estrenen acollint un refugiat saharaui. Com explica Eva Juanola, de l'associació La Garrotxa amb el Sahara, "el balanç és molt positiu, hi ha moltes famílies que repeteixen i fins i tot quan s'acaba la possiblitat que el nen torni, n'acullen un altre". 

Els onze infants s'estaran a la Garrotxa durant dos mesos justos. No tots van arribar el mateix dia i, per tant, aniran marxant en dates diferents entre finals d'agost i principis de setembre. Per molts d'ells, un cop han vingut esperen l'estiu següent per tornar a casa nostra. "Els nens són nens, l'estiu que viuen auqí no el poden viure allà igual", valora l'Eva Juanola. 

Revisions mèdiques i bona alimentació

A més, durant aquests dos mesos les famílies d'acollida es comprometen a mantenir l'infant, donar-li una bona alimentació i a fer-li les corresponents visites al metge. Des de l'associació La Garrotxa amb el Sàhara en fan un seguiment regular i organitzen diverses trobades conjuntes entre les famílies acollidores per intercanviar dubtes i experiències i els nens es vegin entre ells.

Aquest matí, les famílies han estat rebudes oficialment a l'ajuntament d'Olot, amb la presència de la regidora de Cooperació, Mercè Traveria. La ciutat ha regalat als onze infants un conte de la faràndula olotina, perquè se'n recordin de la capital garrotxina quan tornin al seu país. 

El seu país, convertit en un camp de refugiats

Els onze nens i nenes que aquestes setmanes estan a Olot durant l'any viuen en camps de refugiats, sense aigua ni electricitat. La iniciativa que a l'estiu viatgin a Catalunya surt del mateix Front Polisario, el govern de la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD). Els nens decideixen si volen agafar l'avió o no i mentre són aquí cada setmana parlen per telèfon amb les seves respectives famílies.

El Sàhara va ser una colònia espanyola fins al 1975, quan Espanya va signar un acord mitjançant el qual transferia la seva administració al Marroc i a Mauritània. L'ONU mai va reconèixer el traspàs de poders i l'acord va servir per donar ales al Marroc per autoproclamar-se propietari del territori.

Des de llavors han estat nombrosos els dirigents internacionals que han intentat posar remei al conflicte entre el Marroc i el Front Polisario, que reclama la independència de la RASD. Els dos governs havien signat un acord per fer un referèndum sobre la sobirania del territori el 26 de gener del 1992, però Marroc l'ha anat posposant sine die.

Actualment un mur de més de 2.000 quilòmetres divideix el Sàhara Occidental del nord a sud. A l'oest els territoris ocupats pel Marroc i a l'est els camps de refugiats amb els denominats pel Front Polisario "territoris alliberats".