La diftèria és una malaltia infecciosa causada per un bacteri, que afecta sobretot el cor, els ronyons i el sistema nerviós. Fa temps que la vacuna contra la diftèria s'administra regularment als infants i, com a conseqüència, feia 28 anys que no se n'havia detectat cap cas a l'Estat. Aquesta setmana, l'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa ha detectat el primer cas de diftèria a l'Estat espanyol des del 1987 en un nen de sis anys que no havia estat vacunat i es troba ingressat a l'UCI pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron en estat greu. El servei català de la salut de la Generalitat informa al seu portal de tot el que cal saber d'aquesta malaltia desconeguda.

Descripció

És una malaltia respiratòria contagiosa que afecta exclusivament els humans i es produeix després de la infecció per un bacteri, el bacil diftèric (C. Diphteriae), i que provoca una afecció molt greu en les vies respiratòries altes, és a dir, a la gola i el nas.

Clínicament es pot manifestar amb afectació de les amígdales, la faringe, la laringe, la mucosa del nas i d'altres membranes mucoses o de la pell. En aquestes localitzacions, aquest bacteri forma plaques de membranes de color grisenc rodejades per una zona inflamada circumdant de color vermell apagat.

En la mesura que aquest bacteri creix, va alliberant unes toxines que són transportades pel sistema circulatori i provoquen lesions principalment al cor, els ronyons i el sistema nerviós. Aquesta malaltia és més freqüent entre el primer i el tercer any de vida. 

Per sort, es tracta d'una malaltia "excepcional a Europa", i això s'ha produït gràcies a les vacunes , que estan totalment recomanades pels pediatres. De fet, no hi ha una vacuna pensada únicament contra aquesta malaltia, sinó que va inclosa en diferents vacunes combinades, el que fa que en arribar a l'adolescència, aquells que hagin seguit el calendari hauran rebut sis dosi de vacuna enfront de la diftèria.

Transmissió

Principalment per contacte directe amb una persona malalta o una portadora sana del bacteri. La seva forma de transmissió és per l'aire. Les persones que tenen aquesta malaltia poden contagiar-la durant quatre setmanes, fins i tot encara que no tinguin símptomes.

Complicacions

Hi ha formes greus que poden produir la mort de la persona afectada, com l'angina diftèrica maligna, la laringitis diftèrica, la insuficiència cardiocirculatòria, la miocarditis i la paràlisi postdiftèrica. Aquesta malaltia té un pronòstic reservat fins als cinquanta dies d'haver-se iniciat. La persona malalta pot morir en els primers dies per una asfíxia causada per la laringitis o bé per una insuficiència cardiocirculatòria precoç.

Durant la segona setmana, per una miocarditis i més tardanament per les paràlisis postdiftèriques.

Prevenció

El calendari de vacunacions de Catalunya preveu l'administració de sis dosis. Les tres primeres són als dos, quatre i sis mesos d'edat. La vacuna és l'hexavalent perquè es combina amb els antígens del tètanus (T), la diftèria (D), la tos ferina (Pa), la poliomielitis (polio), Haemophilus influenzae (Hib) i l'hepatitis B (VHB).

Als divuit mesos es vacuna un altre tipus de presentació que combina cinc antígens i és la vacuna pentavalent (DTPa-polio-Hib).

Entre els quatre i els sis anys se n'administra una dosi de record amb una vacuna que combina tres antígens i entre els catorze i els setze anys s'administra una antitetànica amb antidiftèrica d'adults (Td).

Les possibles reaccions adverses de la vacuna

Les reaccions adverses d'aquesta vacuna són poc freqüents i lleus. Tot i això, quan s'administra la combinació de vacunes és possible que siguin els altres components els que generen efectes adversos.

En general, el més freqüent és febre, lleu inflor o enrogiment a la zona de la injecció, o una lleugera irritabilitat o somnolència en els dies següents a la vacuna. En alguna ocasió s'han donat casos de plor persistent, alteracions neurològiques i reaccions al·lèrgiques.

Immunitat

La vacuna confereix immunitat limitada, per la qual cosa se n'han d’administrar dosis de record. La vacunació s'ha de mantenir activa, perquè la forma més efectiva d'evitar la malaltia i la seva transmissió és mantenir un elevat nivell de vacunació en la població.
 

Calendari de vacunes sistemàtiques