L’ús de drons per a transportar mostres biològiques de sang i orina del CAP Vall d’en Bas al laboratori de l’Hospital d’Olot va permetre reduir un 75% el temps mitjà de transport, un 98% les emissions de CO₂ i un 50% el deteriorament dels glòbuls vermells. Són les conclusions de la prova pilot feta al juny a la Garrotxa i que s’han presentat aquest divendres a Barcelona en una jornada del Departament de Salut sobre l’ús de drons en l’àmbit sanitari. A Badalona s’ha fet una prova pilot similar aquests dies que ha permès reduir el temps de trajecte de 30 a 6 minuts.
La prova pilot es va realitzar durant cinc dies, entre la segona i tercera setmana de juny de 2024, i es van transportar 37 mostres de sang des del CAP Vall d’en Bas al laboratori de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa. La prova va permetre reduir el temps de transport amb dron en prop d’un 75% de mitjana respecte del transport amb furgoneta, disminuir al voltant del 50% l’índex d’hemòlisi (deteriorament dels glòbuls vermells) de les mostres, i reduir les emissions de CO₂ en un 98% respecte a les emissions generades amb el transport ordinari.
El model de dron emprat en aquesta prova va ser un dron elèctric de tipus VTOL, que és capaç d’enlairar-se i aterrar en espais reduïts de només 5 metres de diàmetre.
D’altra banda, també s’ha presentat la prova de concepte de transport de mostres biològiques amb dron a la regió sanitària Metropolitana Nord. El pilot va iniciar-se el 18 de novembre del 2024 entre el CAP Sant Fost-Martorelles i el Laboratori Clínic Metropolitana Nord, ubicat a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, i tot just s’ha realitzat l’últim vol aquest mateix divendres. Malgrat que encara s’han d’analitzar els resultats, la prova ha permès transportar més de 300 mostres de sang i d’orina de prop d’un centenar de pacients, amb un temps mitjà de vol de 6 minuts, respecte als prop de 30 minuts del transport terrestre convencional. En aquest cas, el model de dron emprat ha estat el mateix que el de la prova de la Garrotxa.
Nous projectes
Amb els resultats i aprenentatges obtinguts a la Garrotxa i l’Àrea Metropolitana Nord, el Sistema de Salut iniciarà a principis del 2025 un nou projecte més complex, per definir i establir la implantació d’un servei operatiu de transport amb drons de productes del Banc de Sang i Teixits a les zones de Lleida. La prova tindrà una durada global de sis mesos i se centrarà a definir i establir el servei, en tots els aspectes, tècnics, logístics i operacionals, per tal de disposar d'un procés sistèmic i viable, reduint el temps de transport, millorant l’eficiència logística, completant la cobertura sanitària i assegurant la traçabilitat en temps real.
Pel que fa a l’àmbit assistencial, la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa ha presentat l’estudi clínic de l’ús de drons que realitzarà pròximament en pacients amb dany cerebral vascular. Aquest projecte pilot explorarà si l’ús de drons pot millorar la neurorehabilitació mitjançant teràpies més eficients i personalitzades, reduint desplaçaments i potenciant la recuperació cognitiva i conductual.
Drons davant emergències
A la mateixa jornada, el Sistema d’Emergències Mèdiques ha destacat el potencial dels drons com a eines transformadores en la resposta a desastres naturals. Mitjançant l’ús de drons es poden realitzar triatges aeris remots en zones de difícil accés, identificar l’estat de les persones afectades, i monitorar la seva evolució en temps real. Aquesta tecnologia, a més, permet transmetre dades i imatges en directe al gabinet de crisi, optimitzant així els recursos i garantint una millor visibilitat de l’escenari.
S’ha demostrat que els drons també són un element de gran utilitat en la logística sanitària, atès que faciliten el transport de medicaments i de material sanitari a zones de difícil accés. En aquest sentit, l’ús de drons també permet mostrar quines són les necessitats sanitàries de les persones afectades.
A la inauguració de l’acte, el director de la Fundació TIC Salut Social, Joan Guanyabens, ha assenyalat que “els drons faciliten l’atenció sanitària, especialment com a eina de suport i serveis en situacions d’emergència, tot agilitzant els serveis logístics entre els diferents agents sanitaris, i permetent nous models d’atenció clínica a les persones”. Guanyabens també ha apuntat que actualment “s’està treballant en diferents projectes que indiquen la seva viabilitat i integració dins de les estructures de salut”.