'Hem notat que, en caure dins el pont de la PurÃÂssima, hi ha molta més gent de fora –de Barcelona, de Lleida– i això ho sabem perquè els de les parades ho han anat preguntant cada vegada que venien algun objecte de terrissa a la gent', ha explicat. 'La part bona d'un pont és aquesta però també té de dolent que la gent de la nostra zona també ha marxat de vacances i, per tant, enguany no ha vingut aquÃÂ', ha lamentat Lloret.
La 18a Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart ha comptat amb la presència de fins a 43 expositors vinguts d'arreu de Catalunya que han mostrat els seus productes i la seva manera de treballar, amb demostracions en directe del treball del torn. 'L'any que ve esperem que en vinguin algunes més', ha avançat l'alcalde, que no obstant s'ha mostrat partidari de primar abans de tot la qualitat a la quantitat de parades. 'El que ens interessa és que vinguin els vertaders terrissers, aquells que s'asseuen davant d'un torn i el saben fer anar, deixant de banda la tÃÂpica paradeta de ceràmica decorativa que pot estar a qualsevol lloc', ha assenyalat Lloret.
L'elaboració artesanal de terrissa és una tradició fortament arrelada a la vila de Quart. La primera documentació existent és de l'any 1312, on es feia referència a la fabricació d'olles en aquesta vila del Gironès. 'Ja fa més de 700 anys que tenim documentació escrita de Quart com un poble terrisser i, tot i que aquest món sembla que avui dia estàuna mica de capa caiguda, aquàhem sabut aguantar l'estrebada', ha reflexionat Lloret, que ha apuntat directament a la irrupció del mercat asiàtic de ceràmica com un dels detonants de la crisi. 'Encara tenim cinc famÃÂlies a la població que es dediquen a la terrissa de manera estable i crec que això aguantarà', ha finalitzat.
